Comença la campanya de les eleccions que canviaran el futur d’Andorra

D’ací a quatre anys, Andorra haurà canviat el seu marc de relacions amb la Unió Europea i és previst que hagi abordat qüestions que arrossega d’ençà de fa temps, com ara la de l’avortament. El desenllaç de tot plegat dependrà en gran part del resultat de les eleccions del 2 d’abril, amb una campanya electoral que comença avui a les 15.00.

En aquesta votació, hi ha dues grans coalicions amb possibilitats de governar. Per una banda, Demòcrates per Andorra, governants actuals i amb el cap de govern en funcions, Xavier Espot, com a candidat a la presidència. Per una altra, la coalició del Partit Socialdemòcrata (PS) i Progressistes SDP, amb Pere López al capdavant d’aquest pacte d’esquerres que ha sacsejat la política andorrana.

Els lemes de campanya de totes dues llistes marquen clarament el missatge que volen fer arribar. El de Demòcrates és “Confiança”, mentre que el de la coalició d’esquerres és “El canvi de la majoria”, en un moment distingit per l’encariment de l’habitatge i dels productes bàsics.

Quines llistes es presenten a les eleccions andorranes del 2 d’abril de 2023?

La majoria del parlament, més enllà de la força guanyadora, es decantarà segons els partits que aconsegueixin d’obtenir representació. En la llista d’àmbit nacional, en la qual es tria la meitat dels vint-i-vuit diputats en un sistema proporcional, hi ha quatre llistes més. Liberals d’Andorra, que en les llistes territorials van en coalició amb Demòcrates, i tres partits nous. Acció, una escissió més progressista dels liberals encapçalada per la ministra Judith Pallarés; Concòrdia, un partit amb dirigents joves que denuncia la pèrdua de qualitat de vida a Andorra i que aporta propostes ecologistes i sobiranistes; i Andorra Endavant, de tarannà populista, que no es defineix amb cap ideologia concreta.

Un sondatge publicat aquesta mateixa setmana revelava que, amb un gran nombre d’indecisos encara, la llista de Demòcrates per Andorra seria la força més votada en l’àmbit nacional i aconseguiria 6 diputats dels 14 que hi ha en joc; el PS-SDP seria la segona amb 4 escons, mentre que Concòrdia i Andorra Endavant n’obtindrien 2 cadascun. La resta de candidatures no superarien la barrera electoral, que és del 7,14%,

Això vol dir que el resultat en l’àmbit territorial, amb un sistema electoral majoritari, en què la candidatura més votada en cadascuna de les set parròquies s’enduu dos consellers, serà fonamental en la configuració de majories. Sobre això, Demòcrates ha fet coalició amb els Liberals en totes les parròquies, i també amb Ciutadans Compromesos (CC) a la Maçana, i amb Acció a Escaldes-Engordany.

A Canillo hi ha una sola llista, encapçalada per Demòcrates i, per tant, ja té garantits aquests dos escons, mentre que en tota la resta de parròquies almenys hi ha una llista de Demòcrates i una del PS-SDP. Consulteu ací totes les llistes electorals tant nacionals com parroquials.

L’acord d’associació amb la Unió Europea

La campanya és previst que se centri en dues grans qüestions: la social, amb la pèrdua de qualitat de vida, i l’acord d’associació amb la Unió Europea.

La inflació ha fet augmentar els preus i el de l’habitatge s’ha enfilat. Per exemple, a Andorra la Vella s’ha passat de 2.128 euros el metre quadrat del 2016 als actuals 3.266, amb un encariment del 18% solament durant el 2022. De fet, es parla de “dues Andorres”: els que viuen còmodament i els que com més va més dificultats tenen.

En l’àmbit dels drets socials, aquesta setmana, en el trentè aniversari de la constitució, hi va haver un consens en els partits d’abordar en la següent legislatura la qüestió de l’avortament. L’opció que sembla més viable ara com ara és la despenalització, fet pel qual no caldria modificar la constitució. Espot ha dit que el debat pot anar del bracet de la negociació amb la UE, mentre que Pere López va recordar que fa anys que ho porten al programa i que fins i tot aspiren a legalitzar l’avortament en tots els casos.

L’altre gran afer és l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, que hauria d’arribar durant la segona meitat de l’any. El text haurà de ser votat en referèndum. El sondatge d’aquesta setmana revela que més de la meitat dels andorrans vol una relació més estreta amb la Unió Europea, un 43% amb un acord en línia amb allò que es negocia ara i un 10% que aspiraria fins i tot a ser membre del bloc comunitari. En canvi, un 25% està d’acord amb l’estatus actual i un 6% fins i tot preferiria menys relació.

Sobre això, hi ha un consens entre els dos grans partits, Demòcrates i PS, que són netament europeistes, tot i que mantenen diferències sobre els punts a negociar. El procés va començar el 2015 i ha de permetre l’accés al mercat europeu interior, amb la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals, semblant al que tenen Islàndia, Liechtenstein i Noruega.

La voluntat és que hi hagi un acord marc per a Mònegue, San Marino i Andorra, i després, protocols de país específics. Les negociacions se centren ara com ara en la lliure circulació de persones i la lliure prestació de serveis, amb alguns esculls. N’és un la circulació de persones, perquè Andorra vol establir límits a la immigració, com ja fa Liechtenstein, amb quotes de residents amb feina i sense feina.

Sobre mercaderies, Andorra tindrà un període transitori de trenta anys per a mantenir l’acord duaner del 1990, que exclou els productes agrícoles. I sobre la lliure circulació de capitals, s’haurien de poder instal·lar sucursals bancàries de més països en canvi que els andorrans tinguin, per exemple, accés a mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu. Un altre escull és la voluntat d’Andorra de mantenir els dos operadors públics de telecomunicacions i electricitat.