16.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 17.10.2022 - 12:31
Nou capítol judicial amb el FC Barcelona al centre de l’huracà. Avui comença el judici contra l’ex-president Sandro Rosell, l’ex-vice-president Josep Maria Bartomeu i l’ex-jugador Neymar Jr. per irregularitats en el fitxatge del brasiler l’any 2013. La fiscalia espanyola demana cinc anys de presó per a Rosell i dos per a Neymar per estafa i corrupció. El FC Barcelona també és acusat pels mateixos delictes i s’enfronta a una multa de 8,44 milions d’euros i una indemnització conjunta amb la resta d’acusats de 3,2 milions d’euros. En canvi, demana l’arxivament de la causa per a Bartomeu.
El judici ha començat aquest matí a l’Audiència de Barcelona sense la presència del futbolista, que anit era a París jugant un partit de la lliga francesa. El magistrat que presideix la sala ha permès que ni Neymar ni la seva mare hagin de ser-hi fins que no arribi el moment de la seva declaració, que podria ser divendres que ve. Per quin motiu són jutjats, exactament? Quina polèmica arrossega el fitxatge del jugador? Quins actors hi ha implicats? Us expliquem tots els detalls del judici conegut com a cas Neymar 2, que comença avui a l’Audiència de Barcelona i és previst que s’allargui fins al 31 d’octubre.
Presses per fitxar el jugador
El Barça va fitxar Neymar l’any 2013, una temporada abans no era previst. El 7 de novembre de 2011, el futbolista brasiler va signar un contracte amb el Santos fins el juliol del 2014 amb una clàusula de rescissió de 65 milions d’euros. El novembre del 2011 mateix, el FC Barcelona, amb Rosell de president, va començar a negociar amb el representant del Neymar –el seu pare– per assegurar-se el fitxatge a partir del 2014, quan s’alliberés. Si el jugador incomplia el contracte, es comprometia a tornar al Barça 50 milions, però el Barça també pagaria 40 milions al jugador si no l’acabava fitxant. El club garantia un salari de 36,1 milions d’euros per al jugador durant cinc anys. Per tot plegat, el Barça li va pagar 10 milions d’euros el 2011; el setembre del 2013, 25 milions; i el gener del 2014, els 5 milions restants.
El rol del fons d’inversió DIS
Els fons d’inversió DIS va adquirir l’any 2009 el 40% dels drets econòmics i federatius de Neymar. El novembre del 2012, després de totes les gestions del Barça, va enviar una carta al club en què li recordava que tenia els drets federatius del futbolista. El FC Barcelona va respondre que no tenia cap acord tancat amb el Santos, malgrat que feia temps que ja havia començat les negociacions.
Tres mesos després, Rosell i Bartomeu van avançar una temporada l’arribada de Neymar. Ho van decidir, segons la fiscalia, sense l’autorització de la junta directiva. La decisió implicava que el jugador havia de rescindir el contracte amb el Santos un any abans d’acabar-lo. Rosell fins i tot li va oferir un salari més alt del pactat, per por que anés a un altre equip. El jugador va reclamar una prima de fitxatge superior a la pactada i la fiscalia diu que Rosell va acceptar-ho. També va oferir al Santos més diners a canvi d’evitar pagar el 40% dels drets a DIS.
El maig del 2013, una vegada acabades les negociacions entre Rosell i el pare de Neymar, el club va sostenir públicament que el fitxatge continuaria costant els 40 milions d’euros pactats, més 17,1 milions que s’haurien de pagar al Santos. En total, 57,1 milions. Això responia al fet que la junta directiva havia acordat un pla estratègic de control de despeses per a reduir el deute i havia fixat en 70 milions el topall per a dedicar a fitxatges la temporada següent. I això permetia de disposar de gairebé 13 milions d’euros per a fitxar més futbolistes.
Un reguitzell de contractes sospitosos
Per mirar d’evitar de pagar més del previst a DIS, el Barça, el Santos i Neymar van idear uns quants contractes amb objectes i denominacions diferents, pensats per pagar el jugador. Tots dos clubs en van signar quatre, però tan sols el primer, amb un valor de 17,1 milions d’euros, era estrictament pel fitxatge. En un annex, s’establia que 6,8 milions eren per al fons d’inversió DIS, i que si una sentència judicial posterior establia una quantitat superior, la pagarien a mitges tots dos clubs.
El segon contracte era un conveni de col·laboració en matèria de futbol base, i pel qual el Barça pagava 7,9 milions d’euros al Santos per tenir dret de preferència en el fitxatge de tres jugadors. Tot i haver pagat, no en van acabar fitxant cap.
El tercer era perquè el Barça jugués un partit amistós al Brasil contra el Santos de franc. Malgrat això, aquell mateix dia, Rosell i Bartomeu van enviar una carta al Santos en què reconeixien que si el partit no es jugava mentre Neymar era jugador del Barça, el club català li pagaria 4,5 milions. Aquest partit no s’ha jugat mai i Neymar ja fa cinc anys que és al Paris Saint-Germain (PSG). El darrer era perquè el Santos jugués al trofeu Joan Gamper de franc. En aquest cas, sí que hi va haver partit.
En total, el Barça va acabar pagant 25 milions al Santos. 17,1 milions pel fitxatge i 7,9 milions pel conveni del futbol base. Arran d’aquest fet, la fiscalia diu que el fons d’inversió DIS hauria d’haver cobrat 10 milions d’euros, el 40% del total.
Augment del salari de Neymar
A banda d’això, el Barça i Neymar van signar set contractes en què es va establir un salari més alt per al jugador del fixat el 2011 –de 36,1 a 45,9 milions d’euros en cinc anys. Igualment, el Barça li va pagar 1,5 milions per l’explotació dels drets d’imatge i per acceptar la transferència dels drets federatius, que no era previst el 2011. També es va establir una prima de fitxatge de 8,5 milions d’euros, tampoc prevista en el contracte del 2011.
DIS confia en la justícia
DIS demana penes de sis anys de presó als acusats i multes fins de 195 milions d’euros en benefici a l’estat espanyol, que és el triple d’allò que creuen que els acusats han aconseguit. També demanen que s’inhabiliti els acusats per exercir de representants esportius, directius de clubs o, en el cas de Neymar, de jugador.
Què demana la fiscalia espanyola?
La fiscalia espanyola demana per a Rosell cinc anys de presó per corrupció en els negocis i estafa, 10 milions d’euros de multa i tres anys d’inhabilitació per a exercir en la indústria o el comerç. A Neymar i al seu pare els demana dos anys de presó per corrupció en els negocis, multa de 10 milions d’euros i tres anys d’inhabilitació per a exercir en la indústria o el comerç a cadascun. A la mare li demana un any de presó, tres d’inhabilitació i 10 milions d’euros de multa. Al directiu del Santos O.R.F. li demana tres anys de presó per estafa. Per una altra banda, al Barça li demana 8,4 milions d’euros per estafa i corrupció en els negocis; al Santos, 7 milions per estafa; i a l’empresa familiar dels Neymar, 1,4 milions per corrupció en els negocis. A més, reclama que Rosell, el Barça, el directiu del Santos i el club indemnitzin conjuntament DIS amb 3,2 milions d’euros perquè considera que no van rebre el 40% dels drets federatius.
Per què s’exculpa Bartomeu?
La fiscalia demana el sobreseïment del cas per a Bartomeu. Diu que com a vice-president del Barça va signar els contractes per indicació de Rosell, però no va participar activament en les negociacions.
