Comença el parlament més cruel

El Parlament de Catalunya comença avui a rodar havent perdut la innocència. La revolució ja no és dels somriures. Ara parlem de penes de presó. És el parlament més cruel dels últims anys, i els il·lustres diputats estan més enfrontats que mai. Per una banda, els diputats independentistes saben que, segons què facin, poden acabar a una presó espanyola. Els unionistes, en canvi, no. És aquesta una lluita desigual que marca i divideix. Recordem les paraules d’un irat membre de Junts pel Sí sortint d’una reunió de junta de portaveus, el setembre passat, quan es gestaven el referèndum i la llei de transitorietat: ‘Els socialistes, Ciutadans i el PP ens demanen dins el parlament i a les reunions actes, papers, declaracions i signatures que fan que ens puguin caure més anys de presó. Ho fan a consciència. Se’ls veu als ulls.’ Així estaven els ànims. Hi ha memòria. I així continuen estant: ‘Tanta pau tinguis com descans deixes’, deia Eva Granados (PSC) a Carme Forcadell (ERC), fa pocs dies com a comiat. La cambra que històricament propiciava la bona entesa entre rivals s’ha acabat. És història. La presó i l’exili ho ha fet miques.

Avui comença a rodar el parlament més cruel, amb les mirades més incòmodes, les trobades més tenses i els passadissos més tristos. Hi ha cinc noms damunt la taula que no serà fàcil d’oblidar: Carme Forcadell, Lluís Guinó, Anna Simó, Lluís Corominas i Ramona Barrufet. Tots ells, membres independentistes de l’anterior mesa del parlament que avui es troben sense passaport, sense poder abandonar l’estat espanyol, amb l’obligació de presentar-se setmanalment al jutjat i havent hagut de recórrer a caixes de resistència per a pagar milers d’euros i evitar, així, presó preventiva. Una presó que ni la presidenta Forcadell no va poder evitar. Una nit a Alcalá Meco. Per a la història quedarà: Forcadell a la presó, i Eva Granados, no. Una presó que encara és un possible destí de Carme Forcadell i la resta d’independentistes. Veurem com acaba el judici. Acusats de permetre debats sobre el procés constituent o l’organització d’un referèndum en un parlament sobirà.

Els membres del parlament no solament tindran al cap els anys de presó que uns podrien patir. També tindran al cap que altres diputats podrien ajudar a fer créixer les penes de presó. És la fi de la innocència en un parlament cruel.