Comença el judici contra l’ex-conseller valencià del PP Serafín Castellano i càrrecs de la Generalitat de Catalunya pel “càrtel del foc”

L’Audiencia Nacional espanyola jutja des d’aquest dilluns Serafín Castellano, exdelegat del Govern al País Valencià i exconseller del PP, pel conegut com a càrtel del foc. El jutge instructor va proposar jutjar-lo el 2022 juntament amb una trentena de persones pels presumptes tripijocs en contractes per a l’extinció d’incendis.

En l’escrit d’Anticorrupció, recollit per Europa Press, el fiscal finalment només proposa jutjar 17 persones en aquesta causa, ja que sol·licita el sobreseïment provisional per a una quinzena, perquè no hi ha “motius suficients per tenir-les com a autores, còmplices o encobridores dels fets objecte d’acusació”.

Per a Castellano, el Ministeri Fiscal sol·licita una pena de 21 anys de presó pels delictes de falsedat en document públic, delicte continuat de suborn, prevaricació, malversació i associació il·lícita. Mentre que per al principal acusat, l’empresari Vicente Huerta, demana una pena de 33 anys i 6 mesos de presó i multes que superen els 25 milions d’euros.

El fiscal subratlla que els acusats, en el període comprès entre 1999 i, almenys, el 2018, en relació amb l’activitat de contractació del sector públic en l’àmbit de la navegació aèria, principalment en l’extinció d’incendis forestals afectants als interessos generals, van desenvolupar múltiples conductes il·lícites.

De fet, explica en el seu escrit que, a més de Caballero, hi haurien participat altres càrrecs públics com Vicente Bosca Calafat, coordinador del servei contra incendis; Ramon Dinares Bosque, cap de la unitat de mitjans aeris de la Generalitat de Catalunya; i Francesc Xavier Palmés i Cosidó, encarregat del Servei de Contractació i Patrimoni de la Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i Manuel Bosch Serch, responsable de la Divisió Operativa de la Direcció General d’Emergències i Seguretat de la Generalitat de Catalunya.

Diversos empresaris i les seves companyies s’haurien repartit geogràficament el mercat de la contractació pública en el sector, així com els procediments concrets de contractació, fins i tot mitjançant reunions successives en què preestablien quines societats hi concorrerien, en quines zones d’influència i les successives compensacions i liquidacions econòmiques dins del mateix càrtel.

La presumpta corrupció dels funcionaris i autoritats que intervenien en aquests processos de contractació es feia amb el lliurament de donacions o regals, cosa que hauria derivat en “una actuació sistemàtica de generació d’actituds clientelars en l’àmbit de l’administració que intervenia en el sector”.