03.06.2021 - 10:20
|
Actualització: 03.06.2021 - 17:03
Les defenses dels tretze universitaris acusats de desordres públics i danys en una manifestació d’estudiants del 2 de març del 2017 han posat en dubte de manera reiterada les identificacions durant la primera sessió del judici a l’Audiència de Barcelona. Els agents han exposat que en dues ocasions els acusats es van amagar sota un llençol per canviar-se de roba i dificultar les identificacions, però que amb l’anàlisi de les imatges les van poder confirmar. Advocats de la defensa han demanat la impugnació de les imatges en considerar que són editades per mostrar una cronologia dubtosa. “Vam sentir por, impotència i ràbia per un atac gratuït que no enteníem” ha explicat una empleada de l’oficina bancària on es van trencar dos vidres amb martells.
Anna Molina: “Els Mossos sabien on vivíem i estudiàvem abans que tinguéssim cap causa oberta”
Els diversos agents que han intervingut han exposat que els acusats van actuar de manera “concertada” i que mentre alguns duien a terme les accions, altres portaven les motxilles, seguien l’acció i estaven pendents de l’entorn. Els mossos també van fer un seguiment d’alguns dels acusats els dies posteriors.
Pel que fa als vídeos aportats, els mossos han dit que l’ordre cronològic està determinat per “qüestions lògiques” quan no es pot determinar per les metadades dels arxius.
Per identificar les persones que van dur a terme les accions vandàliques els agents de la policia científica van utilitzar les imatges que els van facilitar els instructors. Van fer aquestes identificacions amb col·laboració amb la Brimo i tenint en compte imatges de protestes anteriors. La constitució, les ulleres, el calçat o la complexió física són alguns dels elements que van tenir en compte.
A les preguntes d’advocats de la defensa sobre imatges que a parer seu no semblen coincidents amb la mateixa persona, un dels agents ha explicat que cal recórrer al vídeo original perquè les captures de pantalla no tenen prou qualitat per determinar si es tracta de la mateixa persona.
Una empleada de la seu bancària que va resultar afectada ha explicat que va veure com davant un dels vidres tres persones tapades de dalt a baix, amb caputxes, ulleres de sol i guants van trencar dos vidres amb martells. També van trencar la pantalla del caixer automàtic i van fer pintades.
Entre empleats i clients hi havia unes 15 o 17 persones a dins l’oficina que no van sortir fins que va haver passat tot, ha dit l’empleada. Les càmeres no van captar res perquè o bé no estaven gravant o bé no enfoquen cap als vidres que van ser atacats.
També ha donat el seu testimoni el treballador de FCC, l’empresa del contenidor que va ser cremat i que va ser qui va interposar la denúncia a la Guàrdia Urbana. Ha explicat que entre el preu del contenidor i l’equip que ha de fer la reposició el seu cost total és de 1200 euros.
Vuit anys i mig de presó
La fiscalia demana 8 anys i mig de presó per a 13 estudiants acusats de desordres públics i danys en una manifestació d’estudiants que va començar a la plaça Universitat de Barcelona per reclamar la reducció de les taxes universitàries el 2 de març del 2017, organitzada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
Segons l’escrit, entre els 1.500 estudiants hi havia un grup d’unes 125 persones i un altre grup amb els acusats. El text indica que anaven amb roba fosca, caputxes, ulleres de sol i una tela negra de grans dimensions que estenien per sobre dels seus caps per dificultar les identificacions. Afegeix que van actuar “de comú acord i amb evident intenció de causar el deteriorament del mobiliari públic i urbà, posant en greu perill el desenvolupament quotidià de la vida ciutadana”.
Al carrer Pelai van cremar un contenidor amb una bengala, a plaça Catalunya van llançar pintura contra una botiga de telefonia i els Mossos, i a Via Laietana van llançar ous i pintura i van trencar amb martells els vidres d’una entitat financera.
Aquestes actuacions van comptar amb la “col·laboració activa de tots els acusats”, diu la fiscalia, que remarca que es van canviar la roba quan van acabar per dificultar la seva identificació per part dels Mossos. Finalment se’ls van intervenir tres extintors per ruixar amb pintura, tres martells, un bidó de líquid inflamable, benzina i una bossa de petards.
Per tot plegat, el ministeri fiscal demana 8,5 anys de presó i una multa d’11.400 euros per a cadascun. També hauran d’indemnitzar de forma solidària l’entitat financera amb 4.806 euros, i la propietària del contenidor amb 648 euros.
Suport a les portes de l’Audiència
Prop d’un centenar de persones s’ha concentrat davant l’Audiència de Barcelona per donar suport als jutjats. L’advocat d’alguns acusats, Eduardo Cáliz, ha denunciat el “seguiment” dels Mossos a membres del sindicat universitari independentista SEPC i “l’orgia punitiva” de la fiscalia, que té com a objectiu, segons ell, “la societat organitzada i el dret a la protesta”.
La mobilització ha estat secundada pel sindicat, que ha preparat per a aquest dijous i divendres diverses activitats, com concerts i xerrades de plataformes antirepressives. També s’hi ha afegit Òmnium Cultural i vicerectors de les universitats catalanes.
El Rectorat de la UB ha fet un comunicat defensant la importància que té l’alumnat organitzat per la millora del sistema universitari i l’exercici del dret de manifestació de manera pacífica i democràtica. La universitat confia en “un judici just i un desenllaç absolutori” i es posa a disposició dels estudiants pel que necessitin des del punt de vista acadèmic i personal.
Està previst que el judici acabi aquest divendres amb les declaracions dels acusats.
La @PublicaJudici absolució!
Orgull d'universitat pública! pic.twitter.com/yi8y2SboYE— CUP Països Catalans (@cupnacional) June 3, 2021
