10.04.2016 - 22:00
|
Actualització: 10.04.2016 - 22:01
L’Audiència de Barcelona comença a jutjar avui dos agents antiavalots del cos dels Mossos d’Esquadra, com a responsables de la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana en la vaga general del novembre del 2012 al passeig de Gràcia. Els agents són acusats d’haver disparat una pilota de goma que va causar la lesió i s’encaren a penes que poden arribar a nou anys de presó i nou d’inhabilitació. És previst que el judici duri fins el 27 d’abril, en nou sessions repartides en tres setmanes.
Quintana ja va arribar a un acord econòmic amb la Generalitat fa mesos i serà indemnitzada amb 261.000 euros, però l’acord deixava oberta la via penal. Quintana ha estat operada sis vegades i encara li hauran de fer alguna intervenció quirúrgica més. A banda, la defensa recorda que tindrà un deteriorament prematur de l’ull dret, que té estrès posttraumàtic i depressió i se li ha concedit la incapacitat permanent total.
El judici començarà amb les qüestions prèvies i demà declararà Quintana com a testimoni. Entre el 18 i el 20 d’abril declararan vint-i-nou policies com a testimonis, i finalment el 27 d’abril declararan els acusats.
Acusació particular
En l’escrit de l’acusació particular s’assegura que l’escopeter va disparar una ‘arma de guerra’, que aquell dia era prohibida perquè la direcció dels Mossos no n’havia autoritzat l’ús, i, a més, ho va fer en un moment i una zona en què no hi havia aldarulls ni risc per a cap persona ni propietat. Segons el seu relat, el sots-inspector i l’escopeter acusats anaven a la furgoneta Dragó-40, que encapçalava dues furgonetes més. Cap a les 20.45 van arribar al passeig de Gràcia per la Gran Via, procedents de la rambla de Catalunya. Allà la situació era relativament tranquil·la, amb alguns manifestants que ja se n’anaven cap a casa.
El director general de la Policia, Manel Prat, no havia donat l’ordre de disparar pilotes de goma en tot el dia i fins i tot les salves sense projectil eren vedades. Els dos acusats van baixar de la furgoneta i, segons que sembla, el sots-inspector va ordenar a l’escopeter de disparar una pilota de goma. La representació de Quintana assegura que els agents sabien quin risc poden produir aquestes pilotes i que era un ‘despropòsit’ de disparar havent-hi vianants a menys de trenta metres de distància, perquè el protocol exigeix que siguin a més de cinquanta metres i sempre que hi hagi un risc alt per a persones o béns.
A més, assegura que el sots-inspector seria igualment responsable dels fets encara que no hagués donat l’ordre, perquè ell era el responsable de l’actuació de tots els seus agents, mentre que l’escopeter també en seria responsable encara que hagués rebut l’ordre, perquè el principi d’obediència deguda no es pot aplicar en casos de vulneració de la llei o de les instruccions internes. Per això l’acusació particular els considera culpables a tots dos i en demana l’empresonament i la inhabilitació per a ser policies durant nou anys, per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal.
La petició de la fiscalia
En canvi, la fiscalia rebaixa la petició de pena fins a dos anys de presó i quatre d’inhabilitació, per un delicte de lesions per imprudència greu. En l’escrit, assegura que quan el sots-inspector i l’escopeter van arribar al passeig de Gràcia la situació era de ‘tranquil·litat’, amb escassos manifestants ‘en fase de dispersió i que marxaven voluntàriament del lloc, sense portar armes ni instruments perillosos’, cosa que no representava cap perill per als agents, manifestants, vianants, mobiliari urbà ni propietats privades.
Tots dos acusats van baixar de la furgoneta i, tot i que ‘les circumstàncies no requerien de cap manera que es disparessin pilotes de goma, i podent-se servir d’uns altres mitjans menys lesius’, el sots-inspector va ordenar a l’escopeter de disparar pilotes de goma, ‘sense adoptar totes les mesures de precaució necessàries per a evitar danyar la integritat física’ de les persones.
L’escopeter va col·locar a l’escopeta la peça cilíndrica necessària per disparar i va fer dos trets de boles de goma. Una de les boles va impactar, a uns quaranta metres de distància, en l’ull d’Ester Quintana, que el va perdre.
Per això el ministeri públic considera que tots dos policies ‘van infringir les normes de vigilància, incomplint totalment les normes vigents en aquell moment’ i els protocols policíacs interns.
El cas d’Ester Quintana i la seva lluita posterior, juntament amb la d’uns altres afectats per pilotes de goma dels Mossos, va ser el detonant perquè el parlament creés una comissió per a debatre l’ús de material antiavalots de la policia catalana i finalment es prohibissin les pilotes de goma.
