16.04.2018 - 01:50
El 15 d’octubre de 2016, a les cinc de la matinada, hi va haver una baralla davant un bar d’Altsasu, a Navarra. Dos guàrdies civils de paisà i les parelles respectives van sortir-ne ferits. Avui comença el judici a l’Audiència espanyola contra els vuit joves d’aquesta vila acusats de l’agressió, tres dels quals són en presó provisional des del 14 de novembre d’aquell any. El fiscal José Perals demana seixanta-dos anys de presó per a un dels nois, que acusa d’un delicte de lesions terroristes i un altre d’amenaces terroristes. Sis més, els acusa de lesions terroristes i demana una pena de cinquanta anys de presó a cadascun. I, finalment, a una noia, acusada d’un delicte d’amenaces terroristes, li’n demana dotze i mig.
En cas que la magistrada de la sala penal de l’Audiència, Concepción Espejel, no considerés aquests delictes, el fiscal proposa condemnes per desordres públics terroristes, atemptat, lesions ordinàries i amenaces terroristes. En aquest cas, els demanaria entre divuit anys i trenta anys i mig de presó.
La defensa dels nois sempre ha denunciat que hagin estat encausats per delictes de terrorisme, perquè va ser una batussa de bar. Amnistia Internacional (AI) també va demanar en un comunicat que es retiressin els càrrecs de terrorisme i està preocupada per les garanties del judici, perquè les autoritats judicials, recorden, han rebutjat ‘importants proves i testimonis presentats per les defenses’. AI diu que vetllarà perquè s’apliqui el dret internacional i perquè totes les parts compareguin en plena igualtat de condicions.
‘És un exemple de la manera com Espanya aplica una legislació que ha ampliat desproporcionadament els tipus de terrorisme, allunyant-se dels requisits de claredat i precisió exigits pel dret penal i per diversos relators de les Nacions Unides‘, diu Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a l’estat espanyol. AI ha confirmat que assistirà al judici com a observadora.
Cinquanta mil persones es manifesten contra les acusacions de terrorisme
Milers de persones, cinquanta mil segons els convocants, van acudir dissabte a una manifestació per a demanar justícia pels joves encausats. El clam que es va sentir més als carrers de Pamplona va ser: ‘Això no és terrorisme.’ Hi va donar suport oficial el Parlament de Navarra, que dilluns va aprovar una declaració institucional en favor d’aquesta manifestació, amb el vot de Geroa Bai, EH Bildu, Podem i Esquerra-Ezkerra i l’oposició d’UPN, PSN i PPN. També s’hi van adherir el govern de Navarra, amb la presència de la portaveu, Maria Solana; l’Ajuntament de Pamplona, amb la participació del batlle, Joseba Asirón; els partits Geroa Bai, EH Bildu, Podem, Esquerra-Ezkerra; i els sindicats CCOO, ELA i LAB.
Abans de començar la manifestació, Edurne Goikoetxea, mare d’un dels encausats, va declarar: ‘Aquest any i mig ha estat un calvari i només ens hem sentit acompanyats per la força i l’afecte de la gent, que avui es fa ben palesa. La sensació d’injustícia que vivim és una situació que percep la ciutadania.’
I encara afegí: ‘No podem permetre que juguin amb la vida dels nostres fills amb les cartes marcades i negant-los un futur només pels seus interessos.’ Goikoetxea va reconèixer que encaren el judici sense gaire optimisme: ‘Ens han denegat la major part de proves’, va dir. I també la recusació de la magistrada que jutjarà el cas, perquè és casada amb un alt comandament de la Guàrdia Civil. ‘Anem a un judici que, si més no, no té aparença de justícia’, va reblar.
Més informació:
