Comença el Festivern més potent, amb l’actuació de 35 grups

A Tavernes de la Valldigna (la Safor) ja ho tenen tot a punt, i en moltes llars de tot el país, també. A mesura que passen les hores, aquesta localitat que no arriba a vint mil habitants gairebé doblarà la població. I hi creixerà un poblat format amb milers de tendes de campanya de tots els colors i totes les mides. I milers de joves, amb una polsereta que els identifica, hi trobaran vells coneguts o ràpidament faran amistat d’aquells que acaben d’arribar. Comentaran el cartell, s’organitzaran per a trobar un bidó per a fer foc, aniran a comprar els queviures i faran cua en algun bar per a carregar els mòbils. Aquest és l’esperit del Festivern, el festival d’hivern de les comarques centrals valencianes.

Cada volta hi ha més joves dels Països Catalans que passen el Cap d’Any, i els dos dies previs, fora de casa, amb els amics de sempre i amb els que es troben d’any en any al Festivern. Fa setmanes que es van posar a la venda les entrades en diversos punts del País Valencià i del Principat, i també per internet.

Trenta-cinc grups per a celebrar el canvi d’any

El festival continua creixent. Enguany hi ha trenta-cinc formacions molt potents, deu més que l’any passat. I també creix en nombre de públic assistent. L’any passat s’arribà a 10.000 persones cada dia. Enguany l’ajuntament ha previst una zona d’acampada per a 15.000. Segons Elena Cívico, membre de l’organització, el lloc d’origen dels assistents cada volta és més divers. ‘No en tenim percentatges, però hem notat que des de fa anys hi ha més assistència de gent procedent de diverses comarques catalanes. En vénen també de la resta de l’estat. De Madrid, de Sevilla, del nord de l’estat espanyol, però el gruix és de Catalunya. El Festivern ja s’ha ben consolidat.’

Cívico diu que un festival que va nàixer modestament, enguany ha arribat a confegir un cartell molt i molt atractiu, amb formacions com ara el grup de reggae Train To roots i Talco’; els ‘Auxili’, que són d’Ontinyent i tenen molta projecció internacional; New York Ska Jazz Ensemble, mítics per a la gent que estima aquesta música. També hi actua La Raíz, la banda de Gandia que és a la primera línia. I Atupa, Dr. Prats, Mafalda, Plan B… En total, trenta-cinc actuacions repartides sobretot entre el 30 i el 31 de desembre.

‘Hem anat ampliant dies –diu–. Per encendre la flama, avui mateix tenim Xavi Sarrià, Feliu Ventura i el Petit de ca l’Eril a la Casa de la Cultura. Aquesta nit també hi ha un concert d’escalfament, gratuït, a la tenda del Festivern, amb Herba Negra, Sva-ters, La Fístula Volkànica i Meteor, entre més. És una petita festa, oberta. I també avui comencen les activitats culturals, esportives, correbars, partits de futbet…’ Per a omplir les hores del dia, si queden forces després dels concerts, hi ha campionats de raspall o concurs de paelles.

El comiat de Los Chikos del Maíz

El primer Festivern es va fer l’any 2004 a Pedreguer. Només va durar un dia, el 31 de desembre. El van organitzar una colla d’amics reunits a la cooperativa Cercavila que encara en són els responsables. ‘Teníem la sensació que no hi havia cap festival valencià que donara suport a la música del moment, les noves apostes, l’escena valenciana –diu Cívico–. Hi havia molts grups que intentaven obrir-se camí i no tenien un espai. En tot aquest temps, el canvi ha estat molt radical perquè el Festivern ha seguit les petjades d’eixos grups que van prendre força.’ El festival ha crescut progressivament. Amb humilitat, diu l’organització, sense perdre de vista els valors amb què va ser creat.

Tot i que en el cartell hi ha una mescla de grups i de llengües, sempre es procura una presència majoritària de formacions que canten en català perquè tinguen un tracte adequat.

A l’envelat del Festivern s’han acomiadat del públic grups com Obrint Pas o La Gossa Sorda. Enguany seran Los Chikos del maíz que diran adéu amb el tombant d’any. És una de les formacions de referència del hip-hop. Una banda potent i trencadora que ha dut les seues rimes a tot l’estat espanyol. Àcides, corrosives i clapades de referències literàries o cinematogràfiques.

Col·laboració entre l’ajuntament i l’organització

Després de Pedreguer i abans d’arribar a Tavernes de la Valldigna, el festival ha passat per Ontinyent i per Gandia. Els creadors volien que fos itinerant, però ja és el quart any que es fa a Tavernes. ‘Hi ha hagut una bona entesa entre l’ajuntament i l’organització –explica la portaveu de l’organització del festival–. Ens hi trobem còmodes. I amb la gent del poble també. Pot ser que algun dia la gent ens diga que no estan d’acord amb aquest tipus de festival, però no ha passat. Tenen els braços oberts.’

Josep Llàcer, regidor de Turisme i Foment local, també diu que està encantat amb la presència d’aquest festival que durant tres dies omple de gent la població i hi canvia la fesomia. ‘Treballem des del 2011. Hi ha una simbiosi entre l’ajuntament i l’organització. El Festivern és un referent com a festival i és molt important per a Tavernes.’ Un dels assumptes en què més s’impliquen és en els actes paral·lels, lúdics i culturals i en les competicions esportives. D’una altra banda, l’ajuntament cedeix gratuïtament una zona per a acampar i dotar-la dels serveis bàsics. Enguany s’ha unificat en un sol espai de 200.000 metres quadrats, l’extensió de 20 camps de futbol. ‘Hem mirat d’optimitzar costos i recursos i fer una única zona d’acampada. Això ens farà millorar els serveis que donem als qui hi acampen, tant els que vénen de fora com la gent d’ací, perquè hi ha gent de Tavernes que també planta la tenda perquè volen estar dins l’ambient del festival.’

Netejar les parcel·les i adequar-les, la seguretat, la feina de les brigades i de la policia local representa una despesa de 50.000 a 60.000 euros per al pressupost municipal. Però l’ajuntament els considera ben esmerçats, aquests diners, perquè en certa manera retornen, tant als negocis d’hostaleria com als comerços d’alimentació i més subministraments.

La possibilitat d’acampar a pocs metres de l’envelat, de tenir tots els serveis a l’abast i de conviure durant tres dies amb més joves del país i també de fora és un dels atractius del Festivern. També és una manera diferent de passar el Cap d’Any fora de casa i a un preu assequible. És per això que cada vegada hi ha gent més jove. A més, el Festivern es destaca pel bon ambient que hi ha i per l’absència d’incidents. ‘L’ambient és únic –diu Elena Cívico–: entesa i bona convivència entre la gent que d’un any a un altre mantenen la relació.’

Diumenge de matí, amb l’any nou, es començaran a desmuntar les tendes i els ‘festiverners’ tornaran cap a casa. Amb molta son acumulada, molta pols a les sabates i a la roba i amb una polsereta més per a la col·lecció dels festivals. Mentrestant, les brigades municipals miraran de minimitzar els efectes de la caparra de tres dies de festa intensa. I, com diu el regidor de Turisme, l’ajuntament començarà a treballar per a preparar el festival de l’any que ve.