01.09.2019 - 21:50
Els alumnes de Catalunya Nord són els primers a començar el curs al país, i ho fan avui amb una important manca de professors de català a les línies bilingües de l’ensenyament públic. Tal com van denunciar diversos sindicats i associacions el mes de juliol, enguany mancaran divuit professors bilingües de català a primària –deu mestres fixes i vuit substituts–. És un fenomen que s’explica pel creixement de la demanda social per a un ensenyament bilingüe català-francès de qualitat i per al qual encara no s’ha trobat solució.
Nicolas Garcia, ex-batlle d’Elna (Rosselló) i vice-president del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, va ser un dels signants de la carta que demanava a la Rectora de l’acadèmia de Montpeller que es formessin més professors de català per les fileres bilingües de l’ensenyament públic. ‘És un dels anys més crítics perquè sabem que no hi ha cap reserva de mestres. Sempre n’hi havia set o vuit, però enguany, obrir una classe de català implica tancar-ne una altra’, explica.
Aquesta manca de resposta a la demanda es troba sobretot en la Primària. L’ensenyament bilingüe no és gaire estès a la Secundària, mentre que a la Primària, els alumnes que s’eduquen amb aquest sistema són el 8%, als que cal sumar el 14% que fan cursets de català. En total, per tant, hi ha un 22% d’alumnes que, en major o menor mesura, estudien català a l’escola. Malgrat que una possible solució per a garantir aquest ensenyament podria passar pel trasllat de professors de català d’altres parts del país, Garcia considera que és ‘complicat’ de dur a terme perquè el conveni obliga que el professor que fa l’ensenyament bilingüe –a diferència de l’immersiu– faci la meitat del curs en francès. ‘Es podria imaginar un conveni en què la meitat del curs la fes un mestre francès i l’altra meitat un mestre del Principat, però això a la pràctica és molt complicat’, opina. Ell creu que el problema rau en el fet que es perden molts alumnes en català en el tram que va de la Primària a la universitat i que també hi ha problemes en els exàmens d’accés per a ser mestre: ‘L’estat no obre llocs per a ser mestre en català perquè no hi ha candidats, però alhora no hi ha candidats perquè no s’obren llocs. S’han de buscar maneres per a revertir això’.
Garcia matisa, però, que cal tenir en compte que s’ha millorat en aquesta qüestió si es compara amb com era la situació deu anys enrere. ‘Quan vaig esdevenir alcalde d’Elna el 2001 no hi havia cap classe bilingüe. Avui n’hi ha deu o dotze. Patim, però la cosa millora a poc a poc’. També recorda que l’estat del català a l’educació a l’estat francès està, en proporció, molt millor que el del bretó o l’occità. A més, recorda que s’ha creat l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, que es reunirà per primera vegada el 4 de setembre i que ha de servir per avançar en qüestions de llengua i ensenyament. ‘Mitjançant l’oficina hem de buscar eines que ens permetin solucionar problemes com aquest, perquè l’estat per si sol no ho farà’, conclou.
Aplicació de la reforma escolar
El curs 2019-2020 a Catalunya Nord també ve marcat per l’aplicació de la reforma escolar a l’estat francès, impulsada pel ministre d’Ensenyament, Jean-Michel Blanquer. Els canvis de la llei ‘pour une école de la confiance’ preveuen que l’escola sigui obligatòria des dels tres anys, amb formació obligatòria –sota diferents formes– fins als divuit. Una altra mesura de la llei obligarà a les aules a tenir les banderes franceses i europea, mapes de l’estat francès, la divisa liberté, égalité, fraternité i les paraules de l’himne nacional francès. Altres punts destacats de la llei són el reforç de l’educació ambiental i el desenvolupament sostenible, la prohibició de les ‘pressions’ sobre creences a les escoles i als seus voltants i la lluita contra l’assetjament escolar i la inclusió d’alumnes amb discapacitat.
Molts punts de la llei han estat polèmics, també pel que fa a la llengua. Tal com explicava la directora de la Bressola, Eva Bertrana, en una entrevista a VilaWeb, amb l’aplicació de la reforma es corre el risc que el català quedi relegat en l’ensenyament públic: ‘Ell [Blanquer] posa la força en això que es diu “el sòcol comú”; és a dir, matemàtiques, francès i història. I que tota la resta sigui més aviat optatiu. Al liceu, si tota la resta és optatiu, si els cursos de català, bretó, occità o basc es fan a l’hora de dinar, si la nota d’aquestes matèries no computa tant com les altres, cal estar molt motivat per triar-les. Per tant, evidentment baixa la demanda i, per consegüent, el nombre de mestres. I a poc a poc ho anem matant…’
