18.10.2017 - 02:00
El Partit Comunista de la Xina (PCX) és el partit polític més gran del món. Segons el portal de dades Statista, el 2016 va arribar a la xifra de 89,45 milions de militants. Cada cinc anys, més de dos mil delegats territorials del partit es reuneixen a Pequín per decidir les directrius polítiques, socials i econòmiques dels plans quinquennals que marquen el desenvolupament de la Xina. Avui comença el 19è congrés del PCX, l’últim abans del centenari del partit, el 2021, any que s’ha marcat al calendari com a data simbòlica perquè s’ha d’haver eradicat la pobresa al país.
Tal com apunta el periodista Wang Zeng en un article de The Guardian, el congrés servirà per a reforçar el lideratge de Xi Jinping, secretari general del PCX i president de la Xina. Tradicionalment, el cap del partit s’escull cinc anys abans de prendre possessió. Xi va ser escollit futur líder en el congrés del 2007 i va ser nomenat el 2012, però aquesta vegada no se n’ha promogut cap successor.
El politòleg Roger Castellanos ho explica així: ‘És un líder que s’ha fet molt popular i ha tingut una projecció pública molt important. Tot i la crisi econòmica mundial, ha sabut fer reajustos econòmics.’ L’administració de Xi també ha hagut d’encarar la contaminació i la corrupció, oficialment reconeguda pel partit com un problema molt important. El congrés també servirà per a renovar una part important dels membres del comitè central del partit.
‘Hi ha qui creu que Xi aprofitarà el congrés per impregnar amb el seu pensament els estatuts del partit’, diu Wang Zeng en el seu article. Segons ell, això el situaria en un nivell similar al de Mao Zedong i seria una altra demostració de la voluntat de continuar governant durant la dècada vinent. Però Roger Castellanos en dubta: ‘Xi Jinping recull en gran part el pensament de Mao, però no l’esmena. M’estranyaria que s’erigís en nou pensador. Quan escriu sempre fa referències a Mao, a Deng Xiaoping i fins i tot a Hu Jintao.’
Des dels mitjans oficials han mirat de desviar l’atenció de la figura del líder. L’edició internacional del diari oficial del PCX va publicar un article en què deia que el congrés no era ‘Joc de trons’, i insistia en la importància del nou pla quinquennal. ‘La forma d’organització és la de qualsevol congrés d’un partit comunista: discutiran les ponències sobre les línies estratègiques de moltíssims temes, com ara la política econòmica, la corrupció, el medi o qüestions ètniques’, explica Castellanos.
Els desafiaments de la Xina
‘Per entendre el moment actual de la Xina cal situar-se en el 12è congrés del PCX (l’any 1978), en què Deng Xiaoping va emprendre la via que avui encara és oficial: el socialisme amb característiques xineses’, diu Castellanos. És allò que al món occidental s’ha conegut com a ‘obertura al mercat’. Llavors es van adonar que no tenien les condicions de desenvolupament econòmic necessàries per a engegar el socialisme, de manera que, com ja va fer Lenin, van preveure una fase d’acumulació de capital per a desenvolupar l’economia. ‘Diuen que aquesta fase s’acabarà el 2049, en el centenari de la revolució xinesa, quan el socialisme de característiques xineses haurà d’haver aconseguit el somni de rejovenir la Xina’, explica Castellanos. Afegeix que, malgrat que al món occidental es consideri la Xina un país emergent, ells ho entenen com un rejoveniment de la seva civilització, com una tornada als orígens.
Abans del somni xinès del 2049, hi ha l’objectiu del 2021, quan han d’haver assolit una societat ‘moderadament pròspera’, d’acord amb la terminologia del comunisme xinès. Segons el Banc Mundial, aquests últims trenta anys set-cents milions de persones han sortit de la pobresa a la Xina. L’objectiu dels dirigents és que l’any 2020 n’hagin sortit cinquanta-cinc milions més.
‘En el pla internacional, la política exterior xinesa se centra en el reforçament de la Ruta de la Seda, amb inversions estratosfèriques en infrastructures’, diu Castellanos, que posa d’exemple la construcció d’un tren de gran velocitat entre la Xina i Laos. Més enllà de l’àrea d’influència immediata, la Xina es troba còmoda en el paper que fa en la política internacional. L’últim Fòrum Internacional de Davos va ser el primer a què assistí un president xinès. I va sorprendre pel discurs a favor de la globalització, l’obertura econòmica i el lliure mercat, enfront de la posició proteccionista del qui llavors era el flamant president nord-americà, Donald Trump.
La qüestió catalana
Tot i que la Xina té per bandera la no-ingerència en els afers interns dels altres estats, el PCX va signar fa pocs mesos un manifest en favor del referèndum d’independència de Catalunya. Per Roger Castellanos, la Xina podria tenir interessos en el paper que pugui fer una república catalana independent. ‘Si, posem per cas, no ens acceptessin a la Unió Europea i passéssim a ser un país no alineat, podríem arribar a tenir interès estratègic per a la Xina’, afirma.
