24.02.2025 - 21:40
Un total de 570.000 famílies del País Valencià són cridades a participar a partir d’avui en una consulta que serà crucial per a l’educació dels xiquets, però també per al futur del català. Els toca decidir quina volen que sigui la llengua predominant a les aules, el català o el castellà. Amb la nova llei de segregació lingüística –anomenada oficialment de “llibertat educativa”–, si la majoria de famílies opta pel castellà, això farà reduir encara més la presència del català a l’ensenyament i farà perillar la immersió lingüística. Les famílies poder votar telemàticament fins al 4 de març a les 14.00.
La consulta es fa enmig d’una forta oposició de la comunitat educativa. Famílies i docents es queixen que hi ha hagut manca de diàleg per part del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i que la votació s’ha imposat unilateralment. Assenyalen que és innecessària i molt perjudicial per a l’ensenyament en català. Així i tot, Escola Valenciana anima a participar-hi. L’entitat diu que no fer-ho pot causar més problemes que no pas fer-ho. “És important que les famílies voten. Si no, la decisió la prendran els equips directius. Ni aquesta llei ni aquesta consulta no tenen cap motivació pedagògica. Per exemple, els criteris que hi ha en cas d’empat són els mateixos que s’apliquen en l’admissió, quan es fa la matrícula”, explicava Alexandra Usó A VilaWeb.
Hom ha provat d’aturar la consulta per totes les vies, també la judicial, sense èxit. Justament ahir, el TSJ del País Valencià va denegar-ne la suspensió cautelar, tal com demanaven, entre més entitats, Acció Cultural del País Valencià i l’associació Famílies pel Valencià. Els magistrats argumenten que l’ordre que regula la consulta compleix la llei 1/2024, vigent malgrat el recurs d’inconstitucionalitat admès pel Tribunal Constitucional espanyol (TC). El tribunal considera que suspendre la consulta implicaria aturar de facto la llei, una competència exclusiva del TC. A més, descarten que l’ordre impliqui un dany irreparable i subratllen que gaudeix de presumpció de juridicitat.
Les queixes de la comunitat educativa
Bona part de la comunitat educativa –famílies, docents, entitats i sindicats– s’ha oposat a la consulta sobre la llengua. Alerten que pot fragmentar encara més el sistema educatiu, de manera que hi hagi aules separades per llengua i es debiliti la cohesió social.
Els sindicats denuncien que la consulta forma part d’una estratègia per desmantellar la normalització del català a l’escola i critiquen la deriva autoritària i ultradretana del govern del PP. Marc Candela, coordinador sindical de l’STEPV, assegura a VilaWeb que la situació és un desgavell i denuncia que la inspecció educativa i grups d’extrema dreta han pressionat els equips directius perquè no prenguin posició. Kilian Cuerda, d’UGT, considera que la consulta és una “il·legalitat com una casa” i acusa el govern valencià de tenir una actitud “trumpista” quan qüestiona la legalitat i els acords bàsics.
La consulta també suscita incertesa. Els resultats que se’n deriven marcaran el curs 2025-2026 i els centres no podran elaborar projectes lingüístics, les famílies matricularan els xiquets sense saber prèviament en quina llengua rebran les classes –perquè la consulta no garanteix que ho puguin fer en la llengua que trien–, i tampoc no se sap què passarà amb la Xarxa Llibres si cada curs té una llengua vehicular diferent. És a dir, la llei Rovira priva els claustres de professors i els consells escolars dels centres de la capacitat que tenen legalment reconeguda per a organitzar, ordenar i decidir sobre els aspectes pedagògics i educatius del centre.
Segons Xelo Valls, secretària general de la federació d’educació de Comissions Obreres del País Valencià, la conselleria, més enllà de les proclames polítiques, no té clar com serà la concreció. Diu que la situació crea ansietat en els equips directius i en molts professors, que no saben com afectarà la seva jornada laboral aquesta nova organització, per exemple. Segons Cuerda, la consulta també pretén desautoritzar els professors i llevar-los competències d’avaluació d’exàmens i de matèria. Cuerda es refereix a l’exempció a les comarques castellanoparlants d’examinar-se en la matèria de llengua catalana.
Les direccions dels centres tampoc no s’han quedat plegats de braços. Un dels aspectes més criticats de la consulta és la possible creació de grups homogenis per llengua, fet que afectaria la qualitat educativa. Segons Toni González, president de l’Associació de Directors i Directores d’Institut del País Valencià, aquesta separació d’alumnes per llengua dificulta l’assoliment dels objectius educatius i trenca amb el model d’ensenyament integrador. A més, els centres es trobarien amb una gran complexitat organitzativa, perquè podrien trobar-se obligats a aplicar plans lingüístics diferents dins un mateix institut o, en el pitjor dels casos, a tenir una única llengua vehicular, cosa que obligaria alguns alumnes a traslladar-se a uns altres centres.
A part la incertesa, els equips directius també es queixen que han rebut amb desconcert les pressions de la conselleria per evitar qualsevol campanya en favor del català. Han denunciat que en consultes escolars anteriors, com la de l’horari lectiu, sí que els van permetre de fer campanya, però que ara es prohibeix fins i tot l’exposició de cartells favorables al català en els centres. “En les votacions anteriors hi havia publicitat, i la gent, les famílies, els docents, s’hi van pronunciar, i no va passar res perquè algú es manifestara a favor d’una opció o d’una altra”, deia González a VilaWeb.
Les famílies fa temps que fan sentir el malestar als carrers. Les darreres manifestacions contra la llei Rovira i la consulta es van fer dissabte en uns quants indrets del País Valencià. La plaça de la Mare de Déu de València, per exemple, centenars de persones van omplir-la de pancartes i cartells en favor de l’ensenyament en català i reclamant la dimissió de Rovira i del president Carlos Mazón. I a Castelló de la Plana, els concentrats també van expressar el malestar amb la consulta, perquè consideren que amenaça el model d’escola i fa perillar l’ús del català com a llengua vehicular.
El darrer acte de pressió del conseller Rovira
El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, és ben conscient de l’oposició que ha despertat la consulta sobre la llengua. Li han fet notar a les Corts i al carrer, però ell hi ha continuat insistint. Segons Rovira, el Consell no persegueix cap llengua. Diu que el model és “equilibrat i completament democràtic” i que ara tots els moviments de les esquerres van contra el castellà.
Divendres Rovira va gastar l’últim recurs amb la tramesa en massa d’un correu en què empenyia les famílies a participar en la consulta. El conseller defensava que la decisió sobre la llengua havia de recaure directament en les famílies i que la llei fou motivada per la preocupació del descens del català. Segons ell, aquesta norma pretén de revertir-ho amb un canvi de paradigma: “De la imposició a la promoció.” I afegia: “Queda fermament demostrada la voluntat de defensar que som una Comunitat bilingüe amb un llegat cultural inqüestionable.”
En l’escrit, Rovira explicava que a les àrees castellanoparlants, si ho sol·liciten les famílies, es podran establir grups amb català com a llengua base. El conseller tornà a presentar el català i el castellà com a opcions equivalents, sense tenir en compte la situació de minorització del català. A més, destacà que la principal novetat de la llei era que la lectoscriptura a infantil i primària es faria en la llengua elegida pels pares.
Com funciona la consulta sobre la llengua?
La consulta sobre la llengua comença avui, 25 de febrer, a les 9.00 i s’acabarà el 4 de març a les 14.00. La votació es farà a la pàgina web habilitada per la Generalitat. Als municipis afectats per la gota freda, un representant legal de cada alumne podrà anar a qualsevol centre escolar per votar.
Les famílies han de respondre a una pregunta: “Quina és la seua preferència sobre la llengua base d’educació?” En aquest cas s’haurà de votar entre català o castellà. Tan sols es pot votar una de les dues opcions. També s’hi podrà introduir la informació relativa a un seguit de circumstàncies personals de l’alumne que determinaran l’ordre perquè l’adscriguin a la llengua base de preferència. Per exemple, es tindrà en compte el nombre de germans de l’alumne matriculats al mateix centre (15 punts per germà), el domicili (10 punts per àrea d’influència), família nombrosa o monoparental…
