01.12.2019 - 12:24
Andorra ja torna a estar en campanya electoral. Aquest cop per a les eleccions comunals, els ens locals que governen les set parròquies que conformen el Principat. Malgrat que podrien equiparar-se als ajuntaments catalans, tenen més competències i juguen un paper més fort en l’organització territorial i la distribució del poder polític.
S’han presentat 21 candidatures, una mitjana de tres per parròquia. Tanmateix, els focus estan posats a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany, les dues amb més població i on Demòcrates per Andorra (DA) mirarà de retenir el poder davant l’amenaça del Partit Socialdemòcrata (PS) la principal força de l’oposició al Consell General. Cal recordar que fa quatre anys els Demòcrates van guanyar cinc dels set comuns. Tan sols els de la Massana i Sant Julià de Lòria van quedar en mans de formacions parroquials, sense presència al conjunt del país.
Andorra la Vella i Escaldes, escenaris de les principals batalles
A la capital, DA es presenta amb Liberals d’Andorra, partit amb qui governa en coalició. L’actual cònsol major, Conxita Marsol, vol revalidar la victòria, qui sap si per a utilitzar-la com a trampolí per a futures aventures a la política nacional. Els darrers anys el seu nom havia sonat amb força per a succeir Antoni Martí com a candidata Demòcrata a cap de govern. Finalment fou Xavier Espot, actual cap de govern, qui va agafar les regnes del partit taronja.
DA i Liberals també han fet llista conjunta a Ordino i a Encamp. A Escaldes, en canvi, es presenten separats, divisió que podria aprofitar el PS per guanyar el consolat. De fet, ja a les generals els socialdemòcrates van donar un cop d’efecte en guanyar en la circumscripció territorial escaldenca -feu de DA- contra pronòstic. En ambdós casos la protagonista és la mateixa: la diputada Rosa Gili, que aspira a canviar el Consell pel comú i que va formalitzar la candidatura poca estona abans que s’acabés el termini legal.
El PS es presenta amb les seves sigles a totes les parròquies excepte a la Massana, Ordino i Canillo. En aquestes dues darreres tenen algun candidat en plataformes alternatives a la llista de DA.
Pel que fa a Terceravia, el partit conservador concentra l’atenció al seu bastió, Sant Julià de Lòria, on es presenta amb la històrica força parroquial Unió Laurediana, que de fet és l’embrió del partit a escala nacional. També presenta candidatures en quatre parròquies més. Només seran absents a la Massana i a Canillo.
Per últim, SDP, el partit de l’ex-cap de govern Jaume Bartumeu, es presenta a Andorra la Vella amb DA i els liberals. També participa amb els liberals en una plataforma a Escaldes. I té militants en candidatures a Encamp i a Ordino.
Sistema majoritari
A cada parròquia s’escullen dotze consellers, tret d’Ordino i Canillo, on se n’escullen deu. El cens és de 27.823 electors, aquells amb nacionalitat andorrana i edat legal per a votar. Són el 36% dels habitants que es calcula que té el Principat.
El sistema electoral andorrà a les comunals atorga a la llista vencedora la majoria de consellers, per tal d’afavorir la governabilitat. Així doncs, desenes de vots poden determinar qui governa la parròquia. Els comicis, que tindran lloc el quinze de desembre, seran els segons que es fan enguany a Andorra, després de les eleccions generals fetes a principi d’abril.
