La manifestació del Nou d’Octubre clama a València contra els atacs a la llengua

A les sis de la vesprada ha començat a València la manifestació reivindicativa convocada per la Comissió Nou d’Octubre. Amb el lema “Som País, parlem valencià”, els organitzadors protestesten enguany contra totes les retallades en drets lingüístics. “Cada any toca fer la manifestació. Enguany, si fos possible, una mica més, perquè portem un any amb una involució dels drets lingüístics i amb un atac al País Valencià”, ha dit abans de començar la marxa, la portaveu de la Comissió Nou d’Octubre, Josepa Costa.

La pancarta de la Comissió Nou d’Octubre, encapçalada entre més per la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver; la presidenta de la Societat Coral el Micalet, Gemma Pasqual; la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó; la secretària general de Més Compromís, Amparo Piquer; la presidenta de Decidim, Zhaia Guidoum; el president de l’ANC, Lluís Llach;  Àgueda Micó, diputada al congrés espanyol per Compromís, i Ximo Granya, d’Esquerra Republicana.

Els manifestants, que han eixit de la plaça de Sant Agustí cap al Parterre, han fet crits com ara”Rovira, dimissió”, “País Valencià serà republicà”, “Guillem Agulló, ni oblid ni perdó”, “Volem estudiar en valencià” o “Que visca la lluita obrera”.

La marxa ha transcorregut amb un caire entre festiu i reivindicatiu. La diana de la majoria de protestes ha estat el conseller d’educació José Antonio Rovira, de qui els manifestants n’han demanat la dimissió. També ha sonat el Cant dels Maulets i crits en favor de la independència.

Estellés ha il·luminat el manifest

En arribar al Parterre, als peus de l’estàtua del rei Jaume I, l’escriptora Gemma Pasqual, presidenta de la Societat Coral el Micalet, ha llegit el manifest en nom de la Comissió No d’Octubre. El text anava encapçalat pels versos d’Estellés “Allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble”. La comissió ha defensat el dret a eixir al carrer per a reivindicar els drets com a poble, la identitat, la història i, sobretot, la llengua. “Els atacs a la nostra llengua es disfressen de lleis i reformes que pretenen arraconar el valencià als marges de la societat, per reduir-lo a una llengua de segona, una llengua optativa i prescindible, quan és, en realitat, l’essència mateixa de la nostra identitat”.

A banda de la llengua, en el manifest s’ha recordat que la cultura en general i la memòria històrica també són objecte de retallades i de revisions interessades. “Davant la censura institucional que vol esborrar noms i referents que ens defineixen, com el cas de Vicent Torrent, i davant la desmemòria que vol equiparar víctimes i botxins, ens alcem per dir que no acceptarem la manipulació del nostre passat”.

Estellés ha estat una constant en les referències que s’han fet durant la lectura del manifest. “Som la clau que obri tots els panys, som hereus d’una història de resistència, d’un poble que ha sabut sobreviure a intents constants d’assimilació i que, malgrat tot, ha mantingut viva la flama de la seua identitat”.

La defensa del territori, el perill de la desindustrialització tradicional, el respecte als nouvinguts, als llauradors sense terra i als pescadors sense barca, també han estat protagonistes d’aquest manifest. “El país de l’olivera s’aclama a tu, mare de terra sola”.

Hi ha hagut un record pels assassinats pel feixisme Miquel Grau i Guillem Agulló, pels afusellats a Paterna i per aquells que encara romanen en fosses comunes sense identificar. I s’ha demanat, també respecte per als Antifeixistes de Pego, la Casa Nostra de Castelló i pels de València i tot arreu.

“Respecte per Fuster, Estellés, Sánchez-Cutillas, Ovidi, Renau, Matilde Salvador… Respecte per la nostra cultura i pels seus creadors: muixeranguers, artistes fallers, escriptors, músics, pintors, actors… Respecte pels fills dels forners, els que fan versos. Malgrat la incultura que ens ha governat, el País Valencià és cultura, molta cultura”.

El final del manifest ha estat una crida a defensar el dret a existir plenament. “A viure plenament en valencià. Aquest Nou d’Octubre, afirmem que la nostra veu no serà silenciada, que la nostra història no serà esborrada, i que el nostre futur el decidim nosaltres”.

Llegiu ací el manifest complet:

L’esquerra independentista

Darrere la manifestació de la comissió ha marxat l’esquerra independentista que s”ha acabat a la Plaça d’Amèrica. Els convocants també consideren molt important tornar a eixir als carrers. “No és cap novetat que el govern de Mazón és profundament antivalencianista, com sempre ha sigut la dreta i l’extrema dreta. Hi hem de ser presents”, ha dit una portaveu d’Alerta Solidària. “País Valencià, Països Catalans” o “Lluitar, crear, poder popular”, entre més, eren els càntics que feien aquests manifestants