10.08.2024 - 21:40
“Massa tard, massa poc”, ha estat l’expressió que ha fet servir el secretari general de l’ONU, el portuguès António Guterres, per definir la lluita dels països contra un canvi climàtic que genera onades de calor extrema com més va més freqüents. Guterres ha fet una “crida a l’acció” per a abandonar els combustibles fòssils i desplegar energies renovables de manera molt més decidida i ràpida. Aquests dies veiem rècords de temperatura mai no observats als registres històrics. Unes quantes parts del món han arribat a 50 °C i ja és la seva nova normalitat. Si el 2023 va ser l’any més càlid, el 2024 va camí de superar-lo. L’ONU adverteix de les conseqüències terribles d’aquestes temperatures extremes. Calculen que causen mig milió de morts anuals, un increment notable en relació amb estudis previs, i superen en 30 vegades les morts per ciclons tropicals, considerats grans catàstrofes naturals. A més posa en perill més de 2.400 milions de treballadors i les persones més vulnerables, i afecta molt les economies dels països, especialment a l’Àsia i l’Àfrica. Guterres ha posat a treballar deu agències especialitzades de l’ONU per lluitar conjuntament contra les conseqüències de la calor extrema. Mentrestant, torna a advertir que els governs no fan prou esforços per abandonar els combustibles fòssils, els causants de l’escalfament global, i expandir les energies renovables, la principal eina per a lluitar contra les temperatures extremes.
Les onades de calor d’aquest estiu causen milers de morts
“Si hi ha alguna cosa que uneix el nostre món dividit, és que tots sentim com més va més la calor. La Terra s’escalfa i es torna més perillosa per a tothom, a tot arreu”, ha dit Guterres. I és que les onades de calor afecten totes les zones del planeta, siguin pobres o riques. Enguany, han afectat tant el Sahel, la zona més pobra del planeta, com als EUA, la més rica. A la primera, amb molt pocs recursos per a lluitar-hi, ha dut a un pic d’hospitalitzacions i morts, mentre que a la segona, molt més preparada, hi ha hagut onades de calor que han afectat més de 120 milions de persones. A l’Aràbia Saudita, durant la peregrinació a la Meca, la calor extrema ha mort més de 1.300 peregrins. I al Marroc es van morir a final del juliol 20 persones en 24 hores a causa d’una onada de calor que va arribar a 48 °C. A Europa han hagut de tancar unes quantes atraccions turístiques, i a l’Àsia i l’Àfrica han hagut de tancar escoles, cosa que ha afectat vuitanta milions de nens. A Grècia han mort o desaparegut com a mínim deu excursionistes a causa de les elevades temperatures. I a la Vall de la Mort, a Califòrnia, un turista ha hagut de ser rescatat a causa d’unes cremades de segon grau que es va fer caminant descalç per la sorra de les dunes després de perdre les xancletes que duia.
Als Països Catalans, s’estima que s’han mort vora 350 persones aquest estiu a causa de la calor: 230 al Principat, 100 al País Valencià i 14 a les Illes. Xifres que pujaran durant les setmanes entrants i que demostren el terrible preu que ja paguem pel canvi climàtic al nostre país. De fet, l’estiu del 2022 van morir a causa de la calor 3.400 persones al nostre país. Però l’ONU adverteix que la calor no afecta tothom igual. Les persones amb més risc són la població pobra de les ciutats, que, sovint, viuen en habitatges de baixa qualitat sense aire condicionat. Més col·lectius que pateixen les temperatures extremes són les dones embarassades, les persones amb discapacitats, els més petits de la casa, els malalts i la gent gran. De fet, les morts relacionades amb la calor dels més grans de seixanta-cinc anys han augmentat un 85% a tot el món aquests vint anys. I el futur no és galdós. El nombre de pobres que viuen en àrees urbanes pot augmentar un 700% els anys vinents a tot el món. I si ara el 25% de tots els nens estan exposats a onades freqüents de calor, la xifra pot arribar a gairebé el 100% l’any 2050, segons UNICEF. Al nostre país, la manca d’aire condicionat a moltes escoles és ja un problema, cosa que no farà més que agreujar-se.
Un dels altres col·lectius als quals afecta molt la calor és el dels treballadors. L’Organització Internacional del Treball (OIT) acaba de publicar que el 70% de la força laboral del món està en alt risc de calor extrema. Vora 2.400 milions de treballadors: el 90% a l’Àfrica, el 80% als països àrabs i el 75% a l’Àsia i el Pacífic. A Europa, les Amèriques i l’Àsia central les coses estan més bé, però són les zones on els treballadors veuen un augment més ràpid a l’exposició a la calor extrema i les lesions laborals associades. De fet, es calcula que la calor extrema és la causa de 23 milions de lesions laborals a tot el món. A més, la productivitat dels treballadors baixa un 50% quan passem de 34 °C. La previsió és que l’any 2030 l’estrès tèrmic a la feina costarà a l’economia mundial 2,4 bilions de dòlars, una xifra molt superior als 280.000 milions de mitjan anys noranta.
Però l’afectació va molt més enllà. La calor extrema fa que les infrastructures fallin, que es perdin collites, que s’afegeixi encara més pressió als recursos hídrics escassos i als sistemes sanitaris, i fins i tot afecta la xarxa elèctrica, fonamental per a proporcionar aire condicionat. Les ciutats són un focus de preocupació doble: l’augment de temperatura és el doble de la mitjana general. El secretari general de l’ONU ha estat taxatiu i ha dit que “tot això té un impacte profund en les persones i l’economia. La calor extrema destrossa com més va més les economies i amplifica la desigualtat, augmenta la inseguretat alimentària i empeny les persones cap a la pobresa”.
Crida a l’acció: els governs han de proporcionar el 2025 plans per a limitar l’increment de temperatures a 1,5 °C
Davant aquesta situació d’emergència, el secretari general de l’ONU ha demanat d’actuar de manera coordinada a deu entitats de l’organisme internacional: l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’Oficina per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), l’Oficina per a la Reducció del Risc de Desastres (UNDRR), el Programa per al Medi Ambient (UNEP), l’Organització per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), el Programa per als Assentaments Humans (ONU-Hàbitat), el Fons per a la Infància (UNICEF), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). La diversitat d’organismes cridats a treballar conjuntament demostra que l’impacte del canvi climàtic és transversal.
Guterres ha apuntat que la calor extrema és només una de les conseqüències visibles del canvi climàtic. N’hi ha que són igualment importants: sequeres com més va més freqüents, incendis com més va més violents i la pujada del nivell del mar. Guterres ha fet notar que tots aquests són símptomes d’una única malaltia, “la bogeria d’incinerar la nostra única llar. La malaltia és l’addicció als combustibles fòssils”. I torna a fer una crida perquè els màxims dirigents de tots els països es despertin i comencin a prendre les accions necessàries per abandonar els combustibles fòssils, per lluitar contra el canvi climàtic i la calor extrema. En aquest sentit, apel·la especialment als països del G20 –els més rics i que més combustibles fòssils cremen–, però també a les empreses del sector privat, als governs regionals i als locals, que també han d’emprendre accions i no se’n poden desentendre. L’acció dels governs dels estats no és suficient.
En moltes parts del món ja es depèn dels aires condicionats per a sobreviure (fotografia: ONU).
Els governs hauran de presentar durant el 2025 plans per a limitar l’increment de la temperatura a 1,5 °C. És per això que Guterres retreu que encara avui dia a molts països es continuï construint nova infrastructura de gas (com fa la UE, entre més) o de carbó (com fa la Xina, entre més). “És incoherent amb aquest límit”, els ha engaltat el màxim responsable de l’ONU, tot afegint que “en signar [els països més rics] aquest augment de noves llicències per a petroli i gas, signen la nostra perdició”. Qualifica d’essencial la direcció i l’exemple d’aquells que tenen la capacitat i la possibilitat per a fer el canvi necessari, per tal que els segueixin els països en desenvolupament, que ho tenen molt més difícil. Guterres apunta l’única recepta possible: “Els països han de reduir progressivament l’ús de combustibles fòssils de manera ràpida i justa.” Un 30%, com a mínim, d’aquí al 2030.
Les accions més concretes impliquen deixar de construir noves plantes de carbó, que els estats del G20 eliminin els subsidis als combustibles fòssils i els dediquin a les energies renovables, ajudar els països i les comunitats més vulnerables, i presentar els plans nacionals per a triplicar les renovables i acabar amb la desforestació d’aquí al 2030, com es va acordar a la cimera COP28, el desembre del 2023. Les empreses, el sector financer, les ciutats i les regions també s’han d’alinear amb aquests objectius. Amb un aspecte molt important: el finançament. El secretari general de l’ONU adverteix que amb vista a la pròxima cimera COP29 (el novembre), els països han d’acordar una important inversió econòmica per a lluitar contra el canvi climàtic, amb mecanismes innovadors de finançament, tot incrementant dràsticament la capacitat de préstecs en organismes multilaterals que permetin els països més necessitats a lluitar contra la crisi climàtica, ajudats pels països més rics.
Amb aquesta visió global, i amb la crida de l’ONU a l’acció també dels governs regionals i locals, queda en evidència la manca d’acció, insolidària i irresponsable, dels governs dels territoris i municipis dels Països Catalans. Han blocat i posat tot de traves a nous projectes renovables, com denuncia de fa anys el sector renovable, i han incomplert reiteradament els propòsits europeus, sense ni tan sols assolir els objectius que ells mateixos han establert. No tenim plans amb objectius concrets per a electrificar el transport, cosa que reduiria el consum de benzina, i les xifres de venda de vehicles elèctrics està molt per sota de països com ara Portugal, però s’anuncien noves infrastructures de gas.
Que el repte mundial és majúscul ho demostra un vídeo que fa pocs dies ha publicat la NASA. Es tracta d’un model elaborat a partir de dades captades per satèl·lits i sensors sobre el terreny, amb una resolució mai no vista, en què es veu l’emissió de CO2 a tot el planeta, i com es va repartint per l’atmosfera. Des de fonts naturals, que van seguint el cicle del dia i la nit, passant per incendis. Però destaquen, sobretot, infinitat de punts que emeten diòxid de carboni les 24 hores del dia, de manera ininterrompuda, als països desenvolupats. Es tracta de les centrals de carbó i gas. El model permet de prendre consciència del problema, però també és una eina de gestió: caldrà anar punt per punt i eliminar-los, de manera sistemàtica. També els que són als Països Catalans. No hi ha cap més sortida, com ens adverteix l’ONU.
