Comandos judicials contra els Jordis

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart són dos presos d’un estat arbitrari, absurd, completament irracional i embogit contra Catalunya. Des de fa deu mesos en són dues figures especialment notables, de vegades massa poc destacades dels altres presos polítics perquè, tot i compartir ara la presó, la detenció dels Jordis té un significat singular i especialment violent.

Quan nosaltres vam començar a parlar de ‘presos polítics’, els monàrquics es van afanyar a retopar-nos i a dir que no, que hi havia ‘polítics presos’. Ni en això tenien raó, perquè els Jordis, quan van ser empresonats, no eren ‘polítics’ sinó ‘líders socials’, i Jordi Cuixart encara ho és. Aquest és precisament un punt clau: els comandos Lamela i Llarena van entendre de seguida –però no ho han reconegut encara– que el moviment per la independència no era cosa d’alguns dirigents sinó de centenars de milers, de milions de persones d’un poble que s’alçava democràticament, pacíficament, per defensar els seus drets. I què podien fer contra una realitat tan contundent? Res, perquè ara ja no es podia tornar a bombardar Barcelona.

Els comandos judicials, amb l’ajut del govern de Sáenz de Santamaría, amb l’entusiasme del PP, PSOE, PSC i Ciutadans, van començar decapitant, escapçant els dirigents socials, els Jordis. En ells, hi han identificat la força d’un poble, com si el poguessin o el volguessin manipular. I és contra ells que han concentrat la seva ràbia, la seva impotència. Per això hi van començar, per això s’hi han acarnissat de la manera més injustificable possible, de la més salvatge. O no és salvatge i absolutament inquisitorial castigar greument gent que sempre ha estat a favor de la llibertat d’expressió pacífica i serena? N’hi ha tantes proves i tants documents, de l’actuació legítima dels Jordis, que tots els invents judicials acaben fent pena i riure a qualsevol que no sigui fanàtic i desassenyat.

Els Jordis paguen una pena immensa per tots nosaltres i per tots els qui, sense la seva presència, es continuen afegint a la tasca pacífica i honesta a favor de la llibertat i dels drets humans. Ells són de forma molt especial els bocs expiatoris de delictes inventats pels comandos. Però ells, amb la seva dignitat, amb la seva autoritat moral, proclamaran ben aviat, malgrat l’hostilitat de poders prevaricadors, la nostra llibertat, la nostra independència. De fet, ja ho fan. Això, cap comando no podrà, no pot, evitar. Els Jordis reben, a primera fila, la repressió. Però, fins i tot dins de la presó, ens n’alliberen per sempre. Perquè l’innocent pateix, però guanya.