Com valoren les entitats per la llengua la petició d’oficialitat del català a la UE?

Ahir al matí, el govern espanyol va demanar formalment que el català, l’èuscar i el gallec siguen llengües de ple dret a la Unió Europea. Aquesta era una de les condicions que Junts per Catalunya havia posat al PSOE per votar Francina Armengol com a presidenta de la mesa del congrés espanyol. Com a comprovant, hi ha una carta signada per José Manuel Albares, el ministre d’Afers Estrangers espanyol en funcions. El 19 de setembre és convocada la pròxima reunió del Consell, que serà presidida per Pedro Sánchez, i serà l’escenari on es podrà veure si la petició es resol.

Hem demanat a algunes de les principals entitats per la llengua –Acció Cultural del País Valencià, l’Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua– com valoren que el govern espanyol haja demanat finalment d’incloure el català al reglament de llengües de la UE i quin impacte tindrà, no solament a Europa, sinó al país.

Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià

“És molt important trencar la barrera estatal, perquè són les institucions espanyoles les que dificulten l’ús i l’extensió del català”

“És una bona notícia, però l’agafem amb cautela perquè no és la primera vegada que es promet que el català serà llengua oficial, o que es farà tot el possible perquè ho siga, i després no es compleix. Ara és una simple carta, però inclou que la petició s’afegisca a l’ordre del dia, i realment és això el fet important. Per tant, caldrà esperar al setembre per veure si es fan els passos adequats. Això seria impensable sense tota la reivindicació i la pressió que han fet les entitats culturals, cíviques i de defensa de la llengua, que som les primeres que vam veure la importància i la rellevància que Europa designara com a llengua oficial el català. Una cosa que, fins ara, en el tauler polític ha pesat poc.

L’impacte és altament positiu perquè el missatge que es trasllada a escala mediàtica i social és que el català és una llengua útil. No sols per a relacionar-te en el territori on és llengua oficial, sinó per a relacionar-te amb el món. És una llengua que passa a tenir un caràcter internacional. Desmunta molts prejudicis i molts mites que es promouen des d’una llengua i un plantejament supremacista com l’espanyol. És posar-nos en peu d’igualtat. És molt important trencar la barrera estatal, perquè són les institucions espanyoles les que dificulten l’ús i l’extensió del català. Superar el marc espanyol i traslladar-nos a un marc internacional com l’europeu és cabdal per a la seua supervivència. Si s’aconsegueix, serà una fita important per a reviscolar l’ús social de la llengua i prestigiar-la, que és pel que treballem entitats com Acció Cultural.”

Joan Miralles, president de l’Obra Cultural Balear

“Espanya hauria de transitar cap a un model d’estat molt més sensible en el reconeixement de totes les llengües”

“Evidentment, valoram molt positivament aquesta notícia, però esperam que sigui realitat, no només un anunci. Ja ha passat unes altres vegades, que s’ha anunciat i no ha estat més que un globus sonda. Ara, si fos així, ho valoraríem molt positivament.

Significaria un reconeixement de la diversitat lingüística de l’estat i també d’Europa. Recordam que el català és una llengua més parlada que moltes altres que sí que tenen aquest estatus d’oficialitat, i que és un cas excepcional dins Europa. I que, més que d’una llengua minoritària, parlam d’una llengua minoritzada. Això, per tant, seria una passa, tant a escala europea com a escala espanyola, per a reconèixer aquesta diversitat lingüística. Podria servir per a obrir el debat i reforçar, precisament, la presència del català i les altres llengües de l’estat tant dins el congrés com dins el senat, perquè era un dels motius pels quals Europa posava impediments en el reconeixement del català com a llengua oficial. I, a més, seria molt estrany que Espanya demanés reconeixement del català dins la Unió Europea quan després el mateix govern espanyol no en reconeix l’ús. Per tant, s’ha d’esperar que es reforci, almenys, el debat, i esperam, evidentment, el seu reconeixement tant dins el congrés com dins el senat. I, d’una altra banda, també esperam que el debat sobre el reconeixement del fet plurilingüístic de l’estat vagi molt més enllà de l’ús dins aquestes càmeres. És a dir, Espanya hauria de transitar cap a un model d’estat molt més sensible en el reconeixement de totes les llengües, a l’estil d’uns altres països, com ara Suïssa i Bèlgica, molt més avançats en aquest sentit.”

Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural

“Hem de recordar que el català el parlen deu milions de persones i que és la dotzena llengua més parlada de la Unió Europea”

“Si es confirma la notícia que volen reconèixer el català com a llengua oficial, celebrem l’anunci i esperem que l’oficialitat es defensi fins al final. No es pot quedar en una simple promesa a canvi de vots. No és la primera vegada que l’estat espanyol incompleix promeses en aquest sentit i no podem deixar de ser escèptics amb els compliments amb Catalunya per part del govern espanyol. Però des d’Òmnium vetllarem perquè així sigui i arribin fins al final. La situació del català en l’àmbit europeu és una anomalia en una llengua de les dimensions del català que tan sols s’explica per la reiterada voluntat política dels successius governs espanyols de no defensar-la. Hem de recordar que el català el parlen deu milions de persones i que és la dotzena llengua més parlada de la Unió Europea. Per tant, celebrem que la força i la unitat d’acció dels partits catalans serveixi per a revertir aquesta anomalia i que l’oficialitat finalment pugui ser una realitat.

Els ciutadans podrien fer servir el català en les comunicacions amb els poders públics de la Unió Europea i, des d’aquest punt de vista, hi hauria una protecció legal que ara no existeix. A més, hi ha nombroses directives i reglaments que afecten qüestions lingüístiques internes que estarien sotmeses a aquesta oficialitat europea. En definitiva, un seguit de fets que implicarien de visibilitzar, normalitzar la nostra llengua i que el català disposés de l’estatus que es mereix. No tenir l’oficialitat suposa greuges evidents pel que fa a múltiples efectes jurídics, de representativitat, promoció i visualització de la llengua catalana que no ens podem permetre. En aquest sentit, hem de deixar clar que continuarem treballant en tots els fronts –tant en el de l’oficialitat dins les institucions, però també el de l’escola, l’audiovisual i molts més–, per defensar el català allà on calgui. A Òmnium fa anys que impulsem iniciatives en diferents àmbits per assolir l’oficialitat i dotar el català del reconeixement internacional que mereix per garantir els drets lingüístics del nostre poble.”

Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua

“Assolir la plena oficialitat seria un gran pas en la direcció correcta”

“Ho rebem amb prudència i satisfacció. Sabem que l’oficialitat a la UE és important, és un primer pas necessari i està bé. Però, d’entrada, això és simplement la petició. En segon lloc, perquè no solament ho han de demanar sinó que ho han de negociar amb tota la resta d’estats membres perquè ho acceptin per unanimitat. Per tant, cal que Espanya realment vulgui obtenir-ho i faci les concessions que toqui amb els altres estats per aconseguir-ho. Però com que Espanya té la presidència rotatòria d’aquesta institució és un moment en què ho té especialment fàcil per a negociar. Per això insistíem que era una finestra d’oportunitat important i celebrem que els partits catalans també ho vegin així. En tercer lloc, perquè restem a l’espera de veure la lletra petita de la sol·licitud que facin per assegurar-nos que volen incloure el català al reglament com a llengua oficial i de treball, i no amb cap estatus intermedi ni cap succedani semblant (com van fer veure que intentaven el 2004), és molt important assolir la plena oficialitat. I, finalment, perquè en cas que hi hagués una negativa per part del Consell adduint impediments legals, que esperem que no, cal que Espanya estigui disposada a recórrer-ho al TJUE.

Hi ha centenars de reglaments i directives europees que imposen que determinades coses es facin en llengües oficials de la Unió. Especialment en l’àmbit del consum. I això és molt important, perquè té implicacions directes i indirectes sobre els ciutadans: fa que l’ús normal de la llengua sigui més difícil. Sense anar més lluny, l’etiquetatge dels aliments i els productes sanitaris, per exemple. Si el català és oficial, les dificultats per al seu ús normal disminueixen. Tot i que cal tenir present que no és el final de la minorització de la llengua, queda molt camí per fer encara, però assolir la plena oficialitat seria un gran pas en la direcció correcta.”