Com treballar concentrat en l’època de la hiperconnexió

Heu provat de llegir un llibre darrerament i us heu adonat que us costa molt de concentrar-vos, molt més que abans? Potser ho atribuïu a l’edat o a una època d’estrès. Tanmateix, el professor Cal Newport, de la Universitat de Georgetown (EUA), apunta les raons que causen aquesta sensació, com més va més generalitzada, i les possibles solucions que tenim, especialment si treballem en feines creatives o intel·lectuals. Ho explica al llibre Deep Work: Rules for Focused Success in a Distracted World.

Internet té coses positives, però també en té de negatives
Actualment, els humans rebem estímuls contínuament. A través d’internet i del mòbil, rebem tothora correus electrònics, missatges instantanis (Whatsapp, Telegram…) o interactuem en qualsevol moment amb les xarxes socials (Twitter, Facebook…). Amb el mòbil a la mà, és impossible d’avorrir-se. Això és completament inèdit en l’espècie humana, que té uns 200.000 anys d’existència. Fins a l’arribada d’internet, els humans passàvem estones en què ens avorríem, estones que podíem aprofitar per deixar anar la imaginació o reflexionar sobre qüestions personals o professionals. Actualment, sense cap moment per a l’avorriment, perdem la capacitat de fer això: pensar amb profunditat.

Com apunta el professor Newport, la capacitat de concentració té una explicació física: la construcció de mielina al voltant de les neurones. Aquesta substància permet que les neurones treballin de manera més eficient i sense esforç, i es construeix progressivament a mesura que ens esforcem en la concentració. Quan ens concentrem en una cosa, activem determinats circuits de neurones, i aquests circuits comencen a construir mielina per ser més eficients. A mesura que repetim l’exercici de concentració, tindrem més mielina i ens serà més fàcil de concentrar-nos. És com fer esport, però amb el cervell: si ens entrenem, estarem en forma, si no ens entrenem perdrem la forma i a la primera gambada estarem exhausts.

El problema de viure en un món hiperconnectat és, per tant, que no tenim temps de concentrar-nos en una cosa concreta, perquè rebem informació i estímuls contínuament, que a més no poden ser gaire elaborats. Com que no ens concentrem, no fabriquem mielina (o perdem la que hem fabricat), i per tant, anem perdent progressivament la capacitat de pensar en profunditat.

Les empreses, van en bona direcció?
Actualment, especialment en el món occidental, cada vegada calen feines més creatives i intel·lectuals, perquè les màquines (especialment els robots) substitueixen els humans en les feines més físiques. Són feines que requereixen un gran poder de concentració, coneixement molt especialitzat, elaboració d’idees complexes i la capacitat de connectar idees de manera creativa per generar-ne de noves. Tanmateix, el món hiperconnectat actual va en la direcció oposada.

El professor Newport és especialment crític amb les empreses actuals, des d’aquesta perspectiva de feines intel·lectuals que requereixen gran concentració. Per tal de facilitar el contacte entre els treballadors, les empreses creen espais comuns de treball. Posa d’exemple Facebook, on centenars de treballadors comparteixen un gran espai. Tanmateix, en aquests espais sense barreres físiques, tothom pot sentir als seus companys (trucades, converses, sorolls…), de manera que és impossible de concentrar-s’hi. Un treballador en aquest ambient, a tot estirar, podrà fer feines poc profundes (respondre correus, tenir reunions informals, fer documents senzills), però no podrà desenvolupar una feina que requereixi hores i dies de treball dur i gran concentració, o dedicar hores en silenci a reflexionar per a trobar solucions a un problema determinat.

Segons l’autor, per fer aquesta mena de feina cal justament el contrari: habitacions petites insonoritzades, sense gens de distracció, i fins i tot amb cartells a la porta que demanin que no es molesti. Posa molts exemples d’èxit, des dels científics més famosos de la història fins a acadèmics o escriptors, passant per periodistes de renom, que apliquen aquesta estratègia. En general, tots es tanquen al despatx, o passen temporades al camp, aïllats del món, i treballen en tongades de feina intel·lectual dura que demana gran concentració, sense cap mena d’interrupció, intercalades amb descansos (típicament passejades) que aprofiten per descansar i reflexionar sobre allò que han fet.

El llibre ja ens adverteix que una persona sense entrenament difícilment podrà treballar profundament més d’una hora seguida cada dia i que, una vegada entrenada, no pot aspirar a fer una feina profunda més de sis hores el dia. Això explica per què algunes empreses on els treballadors fan feines estrictament intel·lectuals han augmentat la productivitat d’ençà que han reduït la jornada de vuit hores a sis. Cal dir que són feines molt específiques. En general, encara que fem feines intel·lectuals, sempre tindrem activitats més lleugeres, com ara contestar correus electrònics, fer consultes o encàrrecs a companys de feina, o reunir-nos-hi, de manera que ràpidament arribarem a la jornada laboral estàndard de vuit hores.

Quines regles podem seguir per guanyar concentració i treballar diàriament d’una manera més eficaç?
L’autor proposa a Deep Work: Rules for Focused Success in a Distracted World un seguit d’accions inspirades en els exemples anteriors, que ell mateix posa en pràctica amb èxit des de fa anys, i que molts dels seus lectors han corroborat. Tot seguit us en fem un resum:

1. Treballeu amb profunditat en tongades d’una hora i mitja sense interrupció, intercalades amb descansos. Treballar concentradament és molt difícil. Com que és una activitat dura, els humans de manera natural tindrem la temptació de fer qualsevol altra cosa (menjar, consultar el correu, navegar per internet, anar a fer allò altre tan important, etc.). Per evitar aquestes temptacions, dediqueu els primers 15 minuts de la jornada laboral a planificar quin temps dedicareu a cada tasca. No passa res si surt cap imprevist o no podeu complir exactament allò que heu planificat. Adapteu en tot moment la planificació, però sempre tingueu al cap les prioritats del dia.

Els descansos són també importants. Eviteu de rebre estímuls en aquests períodes, el vostre cervell ha de poder assimilar allò en què heu treballat amb tant esforç durant l’hora i mitja anterior.

2. Avorriu-vos, és important. Per una banda necessiteu que el cervell descansi i no incorpori nova informació, perquè així assimilarà l’anterior. Això també té un efecte important: diferenciar allò que és important d’allò que no ho és. Els qui reben contínuament informació, no tenen capacitat d’analitzar-la en profunditat, i per tant tenen molta menys capacitat de seleccionar què és important. Això fa que perdem el temps en coses insignificants, i que no tinguem temps per a allò que és realment important. A més, dedicar atenció a fets insubstancials dificultarà encara més la nostra capacitat de concentració a l’hora d’encarar-nos a un problema. Igualment, mireu de no fer diverses coses alhora. Conscientment, els humans treballem de manera lineal: primer fem una cosa i després una altra. És el cervell que, de manera inconscient, té una gran capacitat de treballar en paral·lel, procés que fa precisament quan estem avorrits. És allò de quan caminem pel carrer i de sobte apareix la solució d’aquell problema que hem mirat de resoldre durant hores. L’activitat física (caminar, fer esport) va bé per a aquest objectiu: estem ocupats físicament a fer una activitat, però no mentalment.

3. Prescindiu de les xarxes socials si no tenen un benefici clar en la vostra vida laboral o personal. L’autor defineix les xarxes socials com una veritable droga, que pot destruir la nostra vida professional i personal. Proposa una estratègia progressiva per a fer-ne un ús profitós. El primer pas és pensar quin són els factors o objectius que determinaran que tinguem una carrera professional d’èxit i una vida personal feliç. El segon pas consisteix a seleccionar les eines amb què podrem assolir aquests objectius. Descarteu totes les negatives, bàsicament que ens facin dedicar la nostra atenció a coses que hem considerat prèviament poc importants. Per saber si una eina (Facebook, Twitter, Instagram, Google+, Snapchat, Vine…) és important o no, podem prescindir-ne durant trenta dies i fer-ne balanç posteriorment.

4. Identifiqueu, minimitzeu i elimineu les tasques de la jornada laboral que no us deixen centrar en la feina realment important. L’autor diferencia clarament entre les tasques lleugeres i les profundes. Si hem estat contractats per a fer feines profundes, no és útil ni per a nosaltres ni per a l’empresa que hàgim de dedicar gaire temps a tasques lleugeres. Una de les principals tasques lleugeres que ens fan perdre més temps és el correu electrònic. En aquest sentit, ens proposa d’usar-lo de manera molt estricta: dedicar un temps determinat cada dia a escriure correus, utilitzar-lo el mínim possible, i fins i tot dificultant molt que els altres arribin a nosaltres via correu electrònic (com ara, no respondre per sistema cap correu que no sigui realment important). Atureu-vos a pensar abans de redactar un correu, per tal de ser clars en allò que espereu dels emissors i que esperen ells de vosaltres, evitant de caure en una espiral de correus que us faran perdre més temps. Si preveieu que el tema pot desencadenar molts missatges, feu una trucada telefònica, que serà més eficaç. De tot plegat, en conclou que al final les persones s’adapten a la nostra manca de disponibilitat per correu, i que aleshores passaran a utilitzar-lo per a coses realment importants. Per evitar conflictes amb els vostres superiors, mireu d’acordar amb ells quin percentatge de la vostra jornada laboral heu de dedicar a tasques lleugeres, de manera que sigui més fàcil de dir que no quan estiguem ocupats en tasques profundes. Les empreses han de sospesar si tenen treballadors qualificats a qui s’assignen tasques que no corresponen amb el seu perfil.

La capacitat de fer feina profunda és cabdal en l’economia actual i els perfils professionals que demana. És la clau entre l’èxit i el fracàs laboral. A Deep Work: Rules for Focused Success in a Distracted World, Cal Newport ens proposa una metodologia que podem adaptar a les nostres necessitats, però sobretot ens fa veure la importància de treballar d’una manera correcta, que al final ens servirà per a tenir unes jornades laborals més efectives i curtes, i poder gaudir de més temps lliure amb la família i els amics.