05.03.2018 - 22:00
La falta d’acord entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP ha abocat el Parlament de Catalunya a una situació de blocatge institucional. Després de l’ajornament de la investidura de Carles Puigdemont el 30 de gener, els tres partits independentistes han negociat durant un mes sense arribar a cap acord definitiu. La retirada provisional de la candidatura de Puigdemont, que va passar el relleu a Jordi Sànchez, ha topat amb la decisió de la CUP d’abstenir-se a l’hora de votar sobre allò que consideren un programa de govern autonomista.
L’aritmètica parlamentària fa que, sense els vots de la CUP, i assumint que no es permet el vot delegat de Puigdemont ni de Toni Comín, Sànchez no pugui ser investit. Ahir el president del parlament, Roger Torrent, va formalitzar la candidatura de Sànchez després d’una nova ronda de contactes amb tots els partits representats a la cambra. Per la seva banda, JxCat va anunciar que presentaria una nova proposta a la CUP, i ERC va insistir a dir que hi ha un pre-acord amb JxCat, que va confirmar-ho.
Arran de la situació de blocatge provisional de l’independentisme, VilaWeb ha consultat algunes personalitats públiques per a saber quin diagnòstic fan de la situació actual i quina solució hi proposen.
Eduard Voltas: ‘La urgència no és tant saber qui serà president, sinó tenir un diagnòstic compartit de què s’ha de fer‘
‘Es van posant de manifest dos grans problemes de l’independentisme: la manca de discurs estratègic i la manca de direcció política. Pel que fa al primer, hi ha diagnòstics massa diferents sobre què va passar a la tardor i què s’ha de fer a partir d’ara. I quan això passa amb una direcció política escapçada per la repressió tot és més complicat. Em sembla normal la situació d’ara; però no em sembla normal que no s’expliqui amb transparència. Tothom està pendent de penjar la llufa a l’altre, la llufa de traïdor o d’hiperventilat. No em sembla que es faci un debat honest. Fins que no hi hagi un diagnòstic compartit sobre què va passar a la tardor i sobre què cal fer a partir d’ara és difícil que hi hagi un acord fort, durador i estable. Des del meu punt de vista, la urgència no és tant saber qui serà president, sinó tenir un diagnòstic compartit de què s’ha de fer.‘
Elisenda Paluzie: ‘La mesa ha d’acceptar la delegació del vot de Puigdemont i Comín i investir Jordi Sànchez’
‘Per desblocar la situació caldria tornar a la situació prèvia a la del 30 de setembre, i fer el que seria lògic, que és investir Puigdemont. I si el govern espanyol o la justícia no ho vol, que sigui Espanya que ho impedeixi, no nosaltres. Estaríem en més bona situació que no pas ara. Com que no podem tornar enrere, suposo, aleshores la mesa ha d’acceptar la delegació del vot de Puigdemont i Comín i investir Jordi Sànchez. Amb l’abstenció de la CUP això és possible. Amb tot, fem tard, perquè ens hem desviat molt de la idea inicial de la restitució del govern i de les promeses electorals del 21 de desembre. El problema és que vam anar a les eleccions en estat de xoc i sense pensar gaire que implicava portar presos o refugiats a les llistes. Es va fer electoralisme, però no es va pensar en les conseqüències d’això, que ara ho condiciona tot.’
Salvador Cardús: ‘Els partits haurien de deixar el discurs autoagressiu que practiquen i fer un acord com més aviat millor’
‘Tinc la impressió que el blocatge no està en les negociacions entre les forces polítiques, sinó dins cada força política. A les dificultats normals per a arribar a un pacte, s’hi afegeixen dificultats dins cada organització, i algunes declaracions que se senten aquests dies o articles que llegim no van adreçats cap enfora sinó que són en clau interna. Les negociacions es fan en un moment delicat per a tots trets partits. ERC té el seu ideòleg a la presó, Junts per Catalunya i el PDECat tenen diferències importants i la CUP també té sectors interns més favorables al pacte o menys. D’una altra banda, el desacord facilita molt que s’imposi el relat dels adversaris. Alguns dirigents independentistes el compren quan parlen de fer el ridícul. És un temps difícil per a trobar herois disposats a tot i les organitzacions estan decapitades. La situació no és ridícula, és dramàtica. La primera cosa que haurien de fer els partits és deixar el discurs autoagressiu que practiquen i fer un acord com més aviat millor per fugir d’aquesta situació.’
Simona Levi: ‘L’objectiu principal és que hi hagi un govern’
‘Volem democràcia i justícia. Des del meu punt de vista, els qui sotmeten Catalunya a la repressió i la infelicitat, els del 155, volen mantenir la polarització i el blocatge. És això que els convé. Per mi, l’objectiu principal és contrarestar aquesta intenció, o sigui que hi hagi un govern. I sobretot que no hi hagi eleccions. Per mi això passa davant de qualsevol política basada en qüestió de principis; necessitem una política pragmàtica i constructiva. No estic totalment d’acord amb res del que s’ha proposat, però no pot haver-hi línies vermelles. I necessitem un govern per a començar a explicar-nos millor. El 155 ha guanyat sobretot per la narrativa. La nostra solidaritat amb la resta dels pobles d’Espanya víctimes d’aquest govern madridocentrista repressor i que retalla la vida de la gent no ha arribat prou. Aquest és el punt essencial per a poder alliberar-nos de la repressió i de tots els greuges que hem de suportar en molts àmbits. En aquest moment em sembla que qui més treballa la prioritat del desblocatge és Esquerra Republicana. Cal ser pragmàtics. Hi ha un problema? Posem-hi una solució amb l’aritmètica de què es disposa, no la que desitgem. Un problema no es pot solucionar amb ideologia, cal pragmatisme. JxCat i la CUP, malauradament, posen línies vermelles paralitzadores. La ideologia és una eina, no hauria de ser un objectiu en si mateix. Una solució només pot ser realista amb el que hi ha. El blocatge i la polarització fan la feina a l’opressió i crec que la prioritat ha de ser el desblocatge.’
Ernest Benach: ‘La possibilitat de les eleccions és desastrosa’
‘La situació és complicada, però passa que no hi ha alternatives. La possibilitat d’eleccions anticipades la veig desastrosa perquè és probable que l’independentisme es desmobilitzi. Tot això que ha passat aquestes darreres setmanes no ajuda a tenir la gent engrescada. Per una altra banda, el resultat és del tot incert i no sé si assoliríem la majoria que tenim ara. Per tant, en vista d’aquest risc, s’han de posar d’acord. Els protagonistes tenen la responsabilitat d’intentar-ho i anar a totes. És evident que hi ha discrepàncies en alguns aspectes, i és normal que hi siguin, però és que el desafiament és molt gran. Recordem que tenim gent a la presó i a l’exili. A més, el 155 ens destrueix el poc autogovern que ens queda. S’esmicola, ens va quedant a les mans. I, finalment, és fonamental de començar a recuperar institucions. És una qüestió de supervivència com a societat. Fa falta sentit d’estat i crec que acabaran trobant-hi la solució. Però és que no tenen alternativa, perquè si no la decepció serà tan gran que serà difícil d’aixecar-ho. Una cosa és clara: totes tres formacions independentistes volen la República, i això no ho pot negar ningú. Aquí no hi ha traïdors i ningú no té dret d’assenyalar. No s’havia arribat mai tan lluny i ningú no pot dubtar que tots plegats volem la República.’
