26.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 26.11.2023 - 22:12
The Washington Post · Anthony Faiola, Emily Rauhala i Loveday Morris
Quan Àustria es va convertir en la primera nació de l’Europa occidental durant dècades a tenir un govern d’extrema dreta, la resta del continent es va indignar. Els manifestants assetjaven els polítics. Els diplomàtics els evitaven. Un delegat belga va saltar-se un dinar amb el ministre de Defensa austríac d’aleshores i va dir els periodistes: “No menjo amb feixistes.”
Saltem a enguany. Un moment polític històric ha donat a l’extrema dreta un lloc a la taula d’Europa i una oportunitat de remodelar la política i les polítiques de la Unió. La darrera victòria ha arribat als Països Baixos, un país socialment liberal, on l’icona de l’extrema dreta Geert Wilders i el seu partit anti-UE, antimusulmà i antiimmigració, el Partit per la Llibertat, van aconseguir una sorprenent primera posició en les eleccions parlamentàries d’aquesta setmana passada.
És previst que Wilders no pugui formar un govern de coalició. Però l’èxit sorprenent del “Donald Trump neerlandès”, que fa temps que es compromet a prohibir l’Alcorà i aturar l’acceptació de sol·licitants d’asil, és un avís. L’èxit de Wilders, tot i que en part és fruit de qüestions internes, ha encoratjat encara més l’extrema dreta mundial, dies després de l’elecció de Javier Milei com a president de l’Argentina.
L’ascens de l’extrema dreta a Europa es vigila de prop com un indicador de la ira dels votants contra els polítics tradicionals a occident. “Ha estat una tendència durant molt de temps, però sembla que ara s’accelera”, diu Catherine Fieschi, analista política i professora a l’Institut Universitari Europeu Robert Schuman de Florença i autora d’un llibre sobre el populisme.
Els partits d’extrema dreta han arribat al poder a Itàlia, han ampliat el domini a Hongria, són a la coalició de govern a Finlàndia, s’han convertit en socis de fet en el govern de Suècia, han entrat al parlament de Grècia i han fet guanys sorprenents en les eleccions regionals d’Àustria i Alemanya. Eslovàquia també és una mena de cas d’èxit de l’extrema dreta: el Partit Nacional Eslovac, d’extrema dreta, és un dels socis de coalició que donen suport al populista Robert Fico, que prové de l’extrema esquerra, però ara es declara opositor a la immigració i els drets LGBT.
L’extrema dreta europea també ha tingut revessos enguany. El més gran va ser a Polònia, on ha perdut el govern. I a l’estat espanyol, Vox va perdre més de la meitat d’escons al parlament. Però els analistes diuen que els partits d’extrema dreta s’han convertit ara en forces polítiques importants en la majoria dels països de la UE i influeixen en les polítiques fins i tot en països on no governen.
Un exemple és el canvi climàtic. La teoria de l’extrema dreta segons la qual la batalla contra el canvi climàtic fa mal a les classes treballadores ha alterat el debat a Europa. El govern de Suècia redueix els imposts sobre la gasolina i el dièsel, i s’allunya d’un impost sobre les bosses de plàstic. El govern del Partit Conservador de la Gran Bretanya ha anunciat que endarrerirà la prohibició de la venda de vehicles de combustió. A Alemanya, el govern dubta sobre una llei per a prohibir les calderes que funcionen amb combustibles fòssils.
Però sobretot la victòria de Wilders a les darreres eleccions importants d’Europa d’enguany ha renovat la preocupació que l’extrema dreta pugui guanyar influència o esdevenir decisiva en les eleccions al Parlament Europeu de la primavera vinent.
Com l’extrema dreta s’ha col·locat al centre dels debats a Europa
L’extrema dreta a Europa ha crescut lentament durant dècades. Així com en molts llocs més, va lluitar per ser significativa durant la pandèmia. I ara és impulsada per la inflació elevada, les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, la immigració creixent, la desigualtat creixent i el fracàs percebut de la classe política tradicional.
L’extrema dreta d’Europa ha provat de rentar-se la imatge, i ha canviat la roba de marginat per vestits. Els polítics d’extrema dreta també han provat de ser més atractius limitant el discurs més encès. El model més evident és Giorgia Meloni, la primera ministra d’Itàlia.
Però el partit de Wilders encara és obertament antiislamista. El programa inclou la frase: “Els Països Baixos no són un país islàmic: no hi ha d’haver escoles islàmiques, alcorans o mesquites.” Tot i això, els analistes diuen que ha après d’uns altres partits d’extrema dreta d’Europa els avantatges de centrar-se en qüestions més pràctiques.
Un govern dirigit per Wilders seria un maldecap per a la UE. El programa del seu partit demana un referèndum vinculant “Nexit” –una perspectiva encara més caòtica que el Brexit, atès que els Països Baixos comparteixen dues fronteres terrestres i una moneda comuna amb uns altres països de la UE. Però els analistes preveuen que haurà de renunciar a aquesta demanda durant les negociacions per a formar govern.
Tanmateix, el seu cas és especial. En vista que el Brexit ha fet més mal que bé al Regne Unit, l’extrema dreta ha deixat de demanar de sortir de la Unió i es concentra a reformar-la per fer que mani menys.
“Avui dia, tothom vol el mercat únic”, diu Rosa Balfour, directora de Carnegie Europe. “De manera que adopten la posició de Viktor Orbán. No volen una política exterior comuna. No volen interferències sobre la limitació de l’estat de dret. Però sí que volen els diners de la UE.”
Per què com més va més influent és l’extrema dreta?
Les eleccions neerlandeses fan evident que els polítics de la dreta tradicional i centristes han respost a l’onada de l’extrema dreta acostant-se a les seves posicions. Cosa que ajuda encara més a normalitzar-la.
Simon Otjes, professor ajudant de la Universitat de Leiden que estudia la política neerlandesa, explica que la dreta centrista als Països Baixos va provar d’atreure votants fent de la campanya un debat sobre la immigració. Però, en fer-ho, diu que “van jugar al joc de l’extrema dreta”, i van acabar cedint-los vots.
I aquesta mateixa tendència a assumir punts de vista de l’extrema dreta s’ha anat estenent per tot Europa, segons els analistes.
“Molts partits de la dreta tradicional adapten el discurs en les qüestions que l’extrema dreta veu més importants a Europa –immigració, criminalitat comesa per immigrants, societat multicultural, debat occidental sobre gènere, punts de vista més tradicionals sobre les famílies.” Ho diu Ann-Cathrine Junger, investigadora de la Universitat Södertörn de Suècia: “Els partits d’extrema dreta i les seves agendes polítiques han entrat a l’escena principal. Són la nova normalitat.” I això és especialment cert en les polítiques migratòries.
El nombre d’immigrants que han entrat a Europa enguany ha augmentat fins a nivells que no es veien d’ençà del 2016, cosa que ha amplificat el crit d’alarma de l’extrema dreta en contra seu i ha empès els polítics moderats cap a posicions més dures. Després de debats prolongats, les nacions de la UE han donat suport a canvis en les normatives d’immigració del bloc que poden obtenir l’aprovació final a principi de l’any vinent. Països de primera línia, com ara Itàlia i Grècia, podrien enviar més immigrants a uns altres països, o ser pagats per aquells que es neguin a acceptar-los. Les deportacions poden acabar accelerant-se i els temps de detenció, allargant-se.
A escala estatal, entre els grups polítics d’extrema dreta que han impulsat amb èxit postures més dures sobre la immigració, hi ha els Demòcrates de Suècia, que no formen part del govern de coalició, però hi influeixen mitjançant un acord polític.
Encoratjat pels Demòcrates de Suècia, el govern ha proposat una revisió de les lleis d’immigració per eliminar els visats permanents per als sol·licitants d’asil i establir barreres més altes per als temporals. El govern vol obligar els municipis i les autoritats públiques a informar sobre els immigrants il·legals. Als sol·licitants d’asil que ja són al país, els donarien informació i estímuls perquè se n’anessin. Aquest mes, el govern ha anunciat que estudiaria maneres de deportar els sol·licitants d’asil no solament per haver comès delictes, sinó també per tenir deutes no pagats o fer accions que minin la democràcia del país.
“Una condició bàsica per a una integració reeixida és que els qui vulguin viure a Suècia respectin les normes bàsiques i visquin d’una manera honesta i ordenada”, va dir la ministra de Migració de Suècia, Maria Malmer Stenergard, als periodistes.
A Itàlia, on Meloni encapçala el govern més dretà de la fi de la Segona Guerra Mundial ençà, la promesa de campanya que es limitaria la immigració encara no s’ha complert: enguany han rebut el nombre més elevat d’arribades irregulars d’ençà de la crisi del 2016.
Tanmateix, el govern italià hi treballa. “Aquests darrers deu anys, hem vist els governs d’esquerra, fanàtics de la teoria de les fronteres obertes, que no es preocupaven per adaptar-se a una situació canviant”, diu Sara Kelany, diputada del partit Fratelli d’Italia, de Meloni, i la portaveu en matèria d’immigració a la cambra baixa. “Ara amb Meloni, això canvia.”
El govern italià ha autoritzat de duplicar els “camps de repatriació”, de 10 a 20. Els immigrants irregulars, abans retinguts durant 90 dies a tot estirar, ara es poden enfrontar a detencions fins de 18 mesos. Les deportacions han augmentat d’un 30 % enguany, en comparació amb l’any passat, i ja són prop de 2.600, segons Kelany.
La setmana passada, el govern de Meloni va anunciar que presentaria un projecte de llei per a ratificar un acord polèmic amb Albània per establir centres de detenció marítims per als immigrants recollits per la guàrdia costanera italiana en alta mar. Aquests camps podrien arribar a allotjar tres mil immigrants alhora.
Finalment, a l’estat francès Marine Le Pen ha perdut tres eleccions presidencials. Però al mateix temps que ella torna a pujar als sondatges, Emmanuel Macron vol aplicar normatives més estrictes per a la immigració.
Aquesta és la política que es veu en la majoria de països, però Fieschi insisteix que assumir les posicions de l’extrema dreta no és una estratègia guanyadora. “Si la dreta moderada comença a comportar-se com la dreta populista, no aconseguirà més vots, sinó que en regalarà a l’extrema dreta”, diu.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
