Com s’han de preparar els exàmens per a la selectivitat 2022?

Cada any, a començament de juny, milers d’estudiants s’examinen de les proves per a accedir a la universitat. Els alumnes que s’hi presenten han de fer entre cinc exàmens i vuit, concentrats en tres dies. La nota que obtinguin –sobre catorze punts– els permetrà d’elegir el grau que cursaran l’any vinent i la universitat on estudiaran. Una bona preparació de les proves és fonamental per a poder fer la tria d’estudis. A continuació, us oferim un recull dels consells que cal tenir en compte per afrontar la selectivitat 2022. Per on s’ha de començar a estudiar? Quant han de durar les sessions d’estudi? Quin paper hi té la planificació?

Relativitzar-ho: un examen no determina el futur

Quantes vegades no hem sentit que les proves d’accés a la universitat són un examen decisiu? O, fins i tot, el més important dels estudiants? Malgrat aquesta creença generalitzada, els experts consideren que s’ha magnificat la importància d’aquesta prova. “Les dades demostren que la immensa majoria dels estudiants que superen el batxillerat també superen les proves d’accés a la universitat. Pressionem massa els alumnes i sembla que la resta del seu futur depengui solament d’aquesta nota”, diu Modesta Pousada, professora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació i directora del grau de psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya.

Tot i que és cert que la qualificació obtinguda marca els estudis o la titulació a què podran accedir els estudiants, Pousada considera que cal rebaixar la pressió. “Aquells que realment tenen una vocació, trobaran la manera de desenvolupar-la. El primer any és un any de prova, d’adaptació i sempre és possible de redirigir els estudis”, explica.

La importància de les pauses i els descansos 

Les sessions d’estudi haurien de durar entre quaranta minuts i seixanta, amb descansos entremig de cinc minuts a quinze. Durant les pauses és important fer unes altres coses: sortir perquè ens toqui l’aire, estirar-se, beure aigua, menjar alguna cosa… Tot i les recomanacions generals, cadascú ha de determinar les seves estratègies i descobrir què li funciona millor.

Repassar, fonamental 

Un dels punts més importants per a afrontar les proves d’accés a la universitat amb èxit és poder repassar. Hi ha moments de l’estudi en què convé fer una repassada. En primer lloc, s’ha de fer després de cada sessió d’estudi o abans de començar la següent. “És crucial que hi hagi una repassada immediata, molt acostada al moment d’estudi.” Després, també és interessant de repassar al final de la jornada: “Si has estat tot el matí o tota la tarda estudiant, és recomanable de donar una ullada a tot el temari abans d’acabar el dia.” D’aquesta manera, es poden identificar els conceptes treballats durant el dia i marcar allò que no s’ha acabat d’entendre. Finalment, també és molt important la repassada final: “L’últim dia abans de l’examen ha de servir per a fer una repassada general.” Ara, hi ha una repassada que no és aconsellable: “No s’han de mirar els apunts al vestíbul abans d’entrar a fer l’examen: el que has estudiat ja t’ho saps” remarca Pousada.

Mapes conceptuals, esquemes i resums 

“Aquesta mena d’estratègies són molt útils. Cal fer un aprenentatge en què l’alumne comprengui, integri i sigui capaç de relacionar allò que estudia”, assenyala Pousada, referint-se als mapes conceptuals, esquemes, resums i anotacions. Són eines que ajuden a estudiar i a repassar i, alhora, demostrar més fàcilment a l’examinador els seus coneixements: “Qualsevol element elaborat pels alumnes que els permeti de fer seva la informació, de donar-hi sentit i d’establir un ordre, els ajuda a obtenir un aprenentatge de qualitat.”

Deixar el telèfon mòbil en una altra habitació

Hi ha moltes fonts de distracció i els experts recomanen de saber-les identificar per a evitar-les: “El fet que els mòbils tinguin notificacions els converteix en una font de distracció molt important per als estudiants. L’aparell et va avisant i interromp la tasca que fas. Encara que no vulguis, et capta l’atenció i et desconcentra”, explica Pousada. Per això, aconsella de deixar-lo en una altra habitació o bé apagar-lo: “No pot ser un element de competència amb l’atenció que has de dedicar a l’estudi.”

Planificar-se bé i amb temps

“Com més temps de planificació, millor. Tan bon punt s’acaben els exàmens del curs, hem de començar a planificar com ens organitzarem les setmanes d’estudi fins a arribar a la selectivitat”, diu Pousada. A més, la planificació de les sessions d’estudi s’ha de fer tenint en compte quines assignatures demanen més esforç i quines tenen més valor a la selectivitat.

L’aprenentatge, una cursa de fons 

“És molt millor fer poc en molt de temps que no pas molt en poc temps”, diu Pousada. L’aprenentatge, doncs, es consolida quan s’ha anat assolint en un període de temps més llarg i en sessions d’estudi més breus: “Per aquest motiu, no és recomanable d’estudiar tot el temari en tan sols dues setmanes, sinó que cal haver-ho fet durant tot el curs.”

Estudiar a l’espai habitual

Segons Pousada, hi ha un efecte que s’anomena “memòria dependent del context”, de manera que treballar en l’espai habitual afavoreix l’aprenentatge. Per això, hi ha alumnes que treballen molt bé en espais compartits com ara biblioteques o aules d’estudi i n’hi ha que estan acostumats a estudiar a casa. En aquest aspecte, hi ha molta variació individual.

I el dia de l’examen?

Més enllà de tots els consells previs a l’hora de planificar-se l’estudi per a la selectivitat, també és clau tenir en compte les recomanacions per al dia de l’examen. “És fonamental d’arribar amb temps, haver dormit prou per estar descansat i esmorzar”, diu Pousada. També convé portar un rellotge per planificar el temps durant la prova. La por de quedar-se en blanc és el darrer element a tenir en compte. “Cal estar motivats i amb interès, però si aquesta activació és excessiva i es converteix en ansietat, el rendiment disminueix. Una manera d’evitar-ho és amb instruccions positives i amb un control de la respiració”, assenyala.