14.12.2017 - 02:00
Núvol ha propiciat la trobada entre dos biògrafs de dues generacions diferents. Agustí Pons (1947) escriptor amb una llarga trajectòria, ha escrit les biografies d’autors com Maria Aurèlia Capmany, Joan Triadú, Pere Calders o Salvador Espriu. Jordi Amat (1978) ha publicat, entre d’altres, les biografies de Ramon Trias Fargas, Josep Maria Vilaseca Marcet i més recentment Josep Benet. La publicació del seu llibre Com una pàtria. Vida de Josep Benet és el punt de partida d’una conversa fascinant sobre el gènere de la biografia que ha transcrit Coralí Pagès.
AGUSTÍ PONS: Tenia ganes de mantenir aquesta conversa perquè m’he llegit la teva biografia i m’ha fascinat per una sèrie de coses que m’agradaria que en parléssim. A més, pensa que tu i jo ens portem… Tu vas néixer a l’any…?
JORDI AMAT: L’any 1978.
A.P: Jo al 47. Tu parles de coses que jo he viscut però sobre les quals potser no tenia una visió global. M’agradaria dividir aquesta entrevista en dues parts: una part per parlar del teu llibre i una altra part per parlar dels problemes de la biografia com a gènere.
En primer lloc, has trobat un personatge fascinant, o més ben dit, tu l’has fet fascinant: Josep Benet. Amb el teu llibre demostres que per fer una bona biografia cal saber història, cal saber cosir un relat, també has de saber psicologia, sociologia, història de les idees… I en aquest sentit, el teu llibre és molt complet. Gràcies a tots aquests ingredients queda molt ben dibuixada la personalitat del Benet, aparentment tant fràgil però a la vegada tant forta… Quan tu vas obrir el meló, ja sabies que t’hi trobaries?
J.A: Vaig obrir el meló. Els que ens dediquem a això de les biografies ens trobem amb personatges que quan els agafes ja saps que són més o menys sexis. Trias Fargas era molt atractiu. Maria Aurèlia Capmany és una persona atractiva. Jo crec que Espriu no ho és. Josep Benet s’engloba dins el grup de personatges que d’entrada la seva vida no sembla que sigui massa estimulant, atractiva, divertida… Espriu té aspectes divertits. En Benet no hi ha mai alegria. Però a mi em sembla que és molt difícil que una biografia, si intentes mirar el personatge per dins, no sigui interessant. Perquè sigui més o menys sexi el personatge, una bona biografia sempre és una escola de la vida. Però això implica intentar veure el personatge per dins. Perquè no és només que aquest senyor va fer coses molt importants, sinó que aquest senyor és una persona com tu i com jo, amb les seves dificultats. Aquest exercici d’empatia que hem de fer amb els personatges que tractem és una forma també de coneixement humà.
A.P: Quan et vas quedant obsessionat pel personatge i de cop i volta li descobreixes el fil conductor, el fil roig… A tu et passa que en aquest moment ja no escriuries la biografia? Per exemple, quan trobes el títol: “Com una pàtria”.
J.A: Jo vaig trobar el títol abans d’obrir el meló. Jo tenia una intuïció poc fonamentada que es va acabar confirmant quan em vaig intentar posar dins les entranyes d’aquest senyor. La qüestió és fins a quin punt tens llibertat o no per ficar-te dins les entranyes del personatge.
A.P: Aquest és un dels temes per mi més importants. Tu vens del món de l’Acadèmia, tens coneixements pràctics i teòrics, però has fet una biografia molt lliure. Això constitueix un acte de valentia que és d’agrair. Per què? Perquè jo, que no vinc del món de l’Acadèmia, sempre he esperat de l’Acadèmia reflexions que m’haguessin ajudat. Però aquestes reflexions no han arribat. I de vegades he tingut la sensació que les coses que de l’Acadèmia em complicaven la vida amb qüestions que no eren importants. Sé que no es pot parlar genèricament de l’Acadèmia; hi ha de tot i he tingut el suport de gent molt important, però…
J.A: La institució no reconeix el tipus de coneixement que nosaltres li aportem.
A.P: Exacte. Per exemple, el tema del respecte a la vida privada dels personatges és molt important. Però com que no he trobat reflexions acadèmiques sobre això, que m’haurien pogut ajudar, he hagut d’articular la meva propia deontologia. Per mi l’objectiu d’una biografia és explicar al lector la vida i obra d’un personatge. Per fer això, m’he de posar en la vida privada d’aquest personatge. Fins a on? Jo penso que he d’explicar al lector tots aquells trets de la vida personal del biografiat que serveixen per entendre’l millor. Però el problema és: quins són aquests trets?
Podeu llegir la conversa integra a Núvol, el digital de cultura.
