Com i quan s’ha de posar el pessebre? Què en diu la tradició?

Posar el pessebre és una tradició molt arrelada a la cultura popular. Tant, que ha transcendit les barreres de la religió i és habitual que moltes famílies, siguin creients o no, continuïn transmetent de generació en generació aquest vell costum, que enguany fa vuit-cents anys d’història. De fet, tal com explica Amadeu Carbó a Celebrem el Nadal: “El pessebre és un fet cultural de primer ordre. Ho és tant, que fins i tot ens identifica com a poble”.

Així, posar el pessebre quan s’acosta Nadal ja era un costum comú entre les classes populars catalanes entorn el segle XVIII. Prova d’això és el mercat de Santa Llúcia, que s’organitza a Barcelona d’ençà del 1786.

Ara bé, cada casa ha adaptat el costum una mica a la seva manera, i a vegades és difícil de saber què diu la tradició sobre com i quan s’ha de posar el pessebre. Per això, us expliquem tots els detalls que heu de saber.

Quan es posa el pessebre i quan es treu?

La tradició popular marca que el pessebre es posa pel pont de la Puríssima, del 6 al 8 de desembre. I, a tot estirar, hauria d’estar llest per Santa Llúcia, el 13 de desembre, tal com explica Ramón Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes.

De totes maneres, en algunes llars, de manera tradicional, s’inaugurava el pessebre poc abans de l’Advent, per la diada de Santa Caterina d’Alexandria, el 25 de novembre.

I sobre quan s’hauria de treure el pessebre, la tradició indica que es treu per la Candelera, el 2 de febrer.

Quines figures no poden faltar en un pessebre?

L’epicentre de qualsevol pessebre és l’escena del naixement de Jesús: amb Josep i Maria, i el bou i la mula. I si parlem del pessebre popular, tampoc no hi poden faltar les figures dels pastors i els reis, afegeix Albornà. A més, en la nostra tradició també hi destaquen les figures dels reis, els pastors i el caganer.

Tanmateix, Fra Valentí Serra explica al llibre Entrem dins del Pessebre que, al contrari d’allò que pot pensar molta gent, el caganer no és la figura més típica del pessebre català, ans el podem trobar també en betlems murcians i napolitans. En canvi, defensa que la figura més emblemàtica de l’imaginari català hauria de ser la del rabadà estirat a terra, que bufa els tions encesos de la foguera.

D’altra banda, el mestre pessebrista Josep Maria Puig i Roig subratlla la importància del paisatge i els elements naturals en la confecció del pessebre, talment com si fos un personatge més del pessebre. Cal prioritzar les muntanyes, l’arbreda, els pobles i la cova, normalment fetes amb suro. “El pessebre popular és un petit escenari on es recrea el paisatge rural de les nostres comarques”, destaca, per la seva banda, Valentí Serra.

S’han de moure els elements i figures del pessebre?

Una bona manera de participar i viure el pessebre és moure les figuretes en relació amb la història que pretenen d’explicar, per fer-ho més interactiu. Fra Valentí Serra explica com ho hauríem de fer idealment:

• 24 de desembre a la nit: es col·loca la figura del nen Jesús a l’establia.
• 28 de desembre: coincidint amb el dia dels Sants Innocents, es col·loca al pessebre l’estel que ha de guiar els Reis en el seu camí.
• 1 de gener: es comencen a moure els reis, acostant-los cada dia una mica més al nen Jesús.
• 5 de gener: se situen els reis davant l’establia.
• 7 de gener: els Reis s’allunyen del portal.
• Del 15 al 17 de gener: es pot fer que nevi, perquè, estatísticament, pels volts de Sant Antoni és la setmana més freda de l’any.

Quin és el futur del pessebre?

No hi ha una única fórmula adequada per a fer el pessebre. Prova d’això són els polèmics pessebres que s’han representat aquests darrers anys a Barcelona. Ara bé, Antoni Moline explica a Consells de pessebrista que, com menys figures i variacions respecte de l’escena de naixement original, millor.

En canvi, Albornà té clar que els pessebres alternatius i diferents d’allò que marca la tradició han de ser benvinguts. “El pessebre ha anat evolucionant i s’ha adaptat als contextos i a les noves formes artístiques, per tant, tot pot tenir cabuda i dependrà dels gustos de cadascú.” I reflexiona: “Aquest pessebre que nosaltres ara anomenem tradicional tampoc és el pessebre que es feia fa uns anys.”

Sigui com sigui, Albornà defensa que el pessebre es consolida any rere any com un dels costums més arrelats. Per això, diu que les representacions de pessebres vivents sempre són plenes de gent, i que tant les exposicions de pessebres com els mercats nadalencs són un dels principals reclams turístics de molts indrets aquesta època de l’any. Així, conclou que “els pessebres continuen essent de plena actualitat”.