07.06.2017 - 22:00
Fa pocs dies Twitter va enviar un correu electrònic avisant del canvi en la política de privadesa. Ací teniu el contingut del correu. En resum, s’hi eliminava l’opció de ‘do not track‘ –opció que impedia a la plataforma el seguiment en línia– i donava més accés dels anunciants a les dades dels seus usuaris.
Twitter no és l’única plataforma amb una política invasiva quant a la privadesa de l’usuari. Google i Amazon fan servir els mateixos procediments i aviat s’hi afegirà Flickr. Però, què n’obtenen aquestes empreses de recollir les dades dels seus consumidors?
El món del ‘big data’
‘Dades en massa’, o ‘big data’, és el nom que reben els conjunts de dades i procediments associats, que no poden ser processats d’una manera normal a causa del volum. S’analitzen per cercar patrons amb l’objectiu de fer prediccions vàlides que serveixin per a prendre decisions. Ens hem d’imaginar quantitats ingents d’informació emmagatzemada en documents d’Excel inacabables, que contenen informació de naturalesa diversa. El ‘big data’ és gairebé una ciència que intenta crear models estatístics de tot això per a treure’n profit.
Per exemple, quan Twitter canvia el model de privadesa i obté més informació dels usuaris, la intenció final, segurament, és vendre les dades d’aquests usuaris a terceres empreses. Aquestes empreses, amb les dades recollides de la gent registrada a la plataforma social, són capaces d’elaborar un perfil i de veure’n les tendències. Així, poden vendre aquestes prediccions a agències de màrqueting, que podran veure què agrada i què no agrada als usuaris de Twitter i millorar l’estratègia de mercat.
Els serveis que, aparentment, són gratuïts a internet, no ho són si els dóna una companyia amb ànim de lucre, perquè han de cercar una manera de fer diners per sobreviure i fer beneficis. Per a moltes empreses el sistema és vendre les dades anònimes dels seus usuaris. No vendran el vostre nom, però sí l’edat, el sexe, les compres, les localitzacions de les vostres activitats i tot allò que necessiten els experts en màrqueting per a fer-vos arribar una oferta.
Per exemple, fa pocs dies es va descobrir que Uber havia comprat informació sobre el seu competidor, Lyft, a través d’Unroll.me, un servei per a usuaris que volen que no els arribi informació de màrqueting per correu electrònic. L’empresa aprofitava l’avinentesa per llegir i vendre la informació continguda en aquests correus, com els rebuts de Lyft.
Què hi podem fer?
Moltes vegades, per entrar en una web, us demanen que us identifiqueu via Google o Facebook o Twitter. Això fa que no us hàgiu de registrar cada vegada, però implica que doneu accés a dades extra, contingudes en aquestes xarxes socials. Una vegada l’any, feu un repàs de les aplicacions que teniu autoritzades i elimineu les que no recordeu o no feu servir.
A Facebook, aneu a la pàgina de preferències (al triangle superior), feu clic al menú ‘aplicacions’ i veureu totes les que heu autoritzat. Jo n’he trobades 71.
A Twitter, aneu a ‘Configuració i privacitat’ que trobareu si feu clic a la vostra imatge, i trieu ‘Aplicacions’. Jo ‘només’ en tenia 35, i algunes ja ni tan sols existeixen, com per exemple Twitpic, que servia per a afegir imatges a un piulet i que l’octubre del 2014 es va ‘traspassar’ a Twitter.
A Google, feu clic a la vostra imatge per anar a la configuració i seleccioneu ‘Aplicacions i llocs connectats’ sota l’apartat d’Inici de sessió i seguretat. A Google, hi podeu tenir aplicacions –jo n’hi tenia 22–, i contrasenyes desades –3 llocs. Google també us ofereix la ‘Comprovació de seguretat’ i, sobretot, us ofereix de dir-vos què sap Google de nosaltres i també quin tipus de publicitat ens mostra i ens interessa més.
Cal tenir en compte que si esborreu una aplicació del telèfon no esborrareu pas les dades del servidor de l’empresa que ha fet l’aplicació. Cal anar a la web de l’empresa i donar-se de baixa. Penseu que, segurament, l’empresa es quedarà les vostres dades, però haureu fet tot allò que és a les vostres mans.
No s’hi pot fer res, actualment, contra el ‘big data’. No es pot accedir a cap aplicació sense acceptar-ne el servei d’ús, on s’inclou la privadesa de l’aplicació i on cedim les nostres dades. Actualment l’única opció és, a part de fer la neteja que hem esmentat, anar amb compte a l’hora de decidir què pengem a la xarxa.
Tanmateix, no és pas negatiu tot allò que té relació amb les dades en massa. L’ús d’aquestes dades no inclou tan solament informació personal, sinó també estudis científics que, gràcies a aquesta disciplina, poden prosperar. ‘Big data’ no vol dir invasió de privadesa.
Podeu veure el programa ací:
