17.03.2024 - 21:40
Un bosc de cada tres de la demarcació de Barcelona pot morir per estrès hídric entre el 2040 i el 2050. Així ho indica el mapa de la Diputació de Barcelona que mostra el grau de vulnerabilitat dels boscs de la Xarxa de Parcs Naturals a la sequera. Una situació límit que afecta tot el país i que fa més incontrolables els incendis forestals.
Fa pocs dies, es van cremar sis hectàrees del bosc del Mercadal en l’incendi més gran que hi ha hagut a Menorca aquests darrers set anys. I, d’ençà de començament d’any, al País Valencià s’han declarat uns quants incendis en zones rurals i boscoses, com ara el de Saler i el de la marjal de l’Almardà. De fet, el Centre de Coordinació d’Emergències ja ha activat el nivell extrem de risc d’incendi al nord i al sud. A Catalunya, d’ençà de divendres s’ha prohibit de fer foc als terrenys forestals, una restricció que serà vigent fins el 15 d’octubre. Tal com anuncia el Departament d’Acció Climàtica, la pluja de fa una setmana no ha aconseguit de reduir el risc d’incendi a mitjà termini. I, amb tot, tan sols som al mes de març.
La sequera extrema i una temperatura anormalment alta en aquesta l’època de l’any aplanen el camí a un estiu que és previst que serà especialment complicat respecte dels incendis. Per tot plegat, ja han començat les campanyes de gestió forestal per tot el país, tot i que l’excepcionalitat del moment no ho posa gens fàcil.
Poca aigua i massa sotabosc: una combinació perillosa
“Hem trobat una sequera acumulada de tres anys. El bosc, els arbres i la vegetació tenen un estrès hídric molt important, i en molts casos ja s’ha arribat al límit”, subratlla Joan Vilamú, cap del Servei de Medi Natural i Territori del Parc Natural de Collserola. “Fa tres anys que a Collserola ha plogut la meitat de la pluviometria mitjana anual, i hi ha molts arbres completament secs i morts”, afegeix. Per tant, cal actuar amb una atenció especial en aquestes zones, perquè aquests arbres són un combustible que en cas d’incendi crema amb molta més facilitat.
La gestió forestal preventiva es basa principalment en la tala d’arbres, arreglar camins, omplir els dipòsits d’aigua de pous i helicòpters en cas d’incendi i servir-se de ramats –com ara les cabres i les ovelles– perquè pasturin els boscs i netegin el sotabosc. De fet, la massa forestal excessiva és el maldecap principal per als bombers si es declara un incendi: “Si hi ha un incendi, com que hi ha tanta continuïtat de vegetació, pot esdevenir especialment perillós perquè no hi ha aturador”, alerta Míriam Piqué, cap del programa de gestió forestal multifuncional del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
Piqué es mostra preocupada perquè diu que com més va més terreny forestal hi ha, fruit de l’abandonament de les activitats agrícoles. Concretament, gairebé dos terços de Catalunya té superfície arbrada, una xifra molt per sobre de la mitjana europea. “L’acumulació de biomassa i l’impacte de les sequeres contínues i les temperatures elevades fan que això sigui una bomba de rellotgeria”, avisa.
Oriol Domènech, membre del Servei de Gestió Forestal de les Illes, recorda que l’1% dels incendis crema el 78% de la superfície. Per tant, preocupen especialment els incendis de gran abast. En la mateixa línia, el director general de Prevenció d’Incendis Forestals de València, Francisco Aparisi, destaca la necessitat d’abordar els anomenats “megaincendis”.
El canvi climàtic, afegit a una gestió forestal sovint insuficient, ha propiciat que aquests incendis siguin com més va més freqüents a la regió mediterrània: “El sistema valencià de protecció del territori rural, tal com és pensat, obeeix a un sistema mental generat (no casualment) per al gaudi de les societats urbanes, profundament injust i insolidari, i, parlem clar: causa més despoblació i més abandonament rural. Arribats ací, els incendis forestals només són la conseqüència secundària d’aquesta i unes altres polítiques territorials de curta volada”, explica a VilaWeb Rafael Delgado, president de la Plataforma Forestal Valenciana i professor de la Universitat Politècnica de València.
Segons la CGT, enguany els bombers forestals temporals de València tan sols estaran operatius durant sis mesos –del maig a l’octubre– malgrat que els anys anteriors n’havien actuat deu i que els grans incendis de l’any passat van ser al març i a final d’octubre i novembre. Tanmateix, la Conselleria de Justícia diu que ha reforçat el sistema de vigilància de detecció d’incendis en uns quants punts del territori i ha avançat el començament de les tasques preventives respecte d’anys anteriors. Per exemple, la serra del Reclot, la serra de la Xortà i la Serrella són vigilades d’ençà del 15 de febrer, i la serra del Turmell, d’ençà del dia 5.
Un estiu amb alt risc d’incendi
Segons que explica Oriol Domènech, és molt possible que, si la situació continua així, a les Illes també caldrà avançar l’època de perill alt d’incendi. Un territori on, històricament, no hi ha hagut tants maldecaps pels incendis forestals com a la resta del país. “Abans els grans incendis arribaven al pic de l’estiu, i la resta d’any, la cosa estava més tranquil·la. Ara, el perill és constant”, detalla.
“Tenim una cosa que Catalunya no té i que ens amoïna especialment: a l’estiu tenim molta, molta, molta gent”, remarca. De fet, constata que la població a l’estiu duplica la de l’hivern: “Passem d’un milió d’habitants a dos.” L’excés de població representa un perill afegit pels incendis forestals, perquè es multipliquen les probabilitats que hi hagi un accident, tenint en compte que el 95% dels incendis són causats per l’acció humana. Un problema que també preocupa Vilamú, que parla d’hiperfreqüència al parc de Collserola: “Els arbres secs en aquestes zones tan freqüentades són els que representen més perill per a les persones.” Al cap i a la fi, la preocupació més gran dels experts és que els incendis matin gent, per això es posa una atenció especial a les finques que hi ha enmig del bosc.
En tot cas, Domènech diu que l’augment de visitants als parcs naturals és relativament compensat per una consciència social més gran. “Tothom té clar què es pot fer i què no. El problema, però, és al bosc mateix, perquè hi ha masses forestals molt denses, sense gaire gestió, i amb un context de sequera preocupant”, detalla. En aquesta línia, la Conselleria de Justícia del País Valencià ha impulsat el programa educatiu “Guardaboscs”, que lliura llibres a les escoles per fer formació a primària i secundària en matèria de prevenció d’incendis.
Aquesta no és l’única acció que ha engegat el nou govern valencià. També s’incorporen trenta-dues unitats mòbils de prevenció d’incendis, i es faran unes quantes cremes prescrites. Es tracta d’aplicar foc al bosc, en dosis de baixa intensitat, per cremar el sotabosc i evitar que el foc es propagui ràpidament en cas d’incendi. Una activitat que també es fa a la resta del país.
Què podem fer per ajudar els boscs aquest estiu?
Piqué recorda que el 80% dels boscs de Catalunya són privats. Això significa que, a l’hora d’abordar la gestió forestal, hi ha unes quantes limitacions, perquè cal tenir en compte els propietaris del bosc. A més, el futur d’aquest estiu dependrà principalment del nivell de sequera: “Ara mateix, només podem jugar amb la pluja. I no depèn de nosaltres.”
Així, Piqué subratlla que es pot fer poca cosa per a aquest l’estiu: “Si necessites arreglar els frens d’un cotxe, els pots canviar d’un dia per l’altre. Però si hi ha un mal hàbit de conducció, no ho podràs solucionar d’avui per a demà. Passa igual amb els boscs. La prevenció d’incendis s’ha de treballar durant tot l’any. Es fan gestió forestal, però caldria fer-ne molta més.”
Amb tot, parla d’una redefinició del paisatge del país a mitjà termini i a llarg. “El que ara veiem com una pineda, potser d’aquí a uns quants anys es transforma en matollars”, diu. Per això, els experts treballen per adaptar la vegetació a la sequera i fer-la més resilient al canvi climàtic: “És important d’avançar-nos a aquest impacte i començar a fer una gestió forestal que adapti els boscs al context actual.”
Finalment, a títol individual, Piqué anima la ciutadania a consumir productes locals, com ara la carn de cabrit dels ramats que pasturen els nostres boscs. Així, diu, es fa valdre la tasca de les pastures per a millorar el sotabosc. Al seu torn, Vilamú es mostra preocupat per la manca d’aliments de les cabres i les ovelles de Collserola: “Si hi ha sequera, la vegetació no creix o no rebrota. I això ha fet que cada vegada s’hagin de desplaçar més per trobar menjar”, lamenta.
