02.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 03.11.2021 - 12:34
La setmana passada, la idea d’una gran apagada elèctrica arreu d’Europa es va fer viral arran de la decisió del govern d’Àustria de preparar la població per a aquesta situació. Una campanya que fa mesos que dura, tal com explica a VilaWeb Carles Muñoz Camarero, un músic barceloní que fa set anys que viu a Viena i que ha fet carrera amb diverses bandes com ara Lofoten Cello Duo i Sigmun. “Els austríacs són conscients de què pot passar i tots, d’una manera o una altra, han començat a fer coses per a preparar-se, però en cap cas no hi ha histèria”, diu.
—Quan va començar la campanya d’informació i de conscienciació sobre la gran apagada?
—A principi d’estiu, cap al juny, que és quan vam fer una primera gran compra amb els veïns. De totes maneres, aquestes darreres setmanes, suposo que per l’arribada de l’hivern, s’ha intensificat. Els mitjans de comunicació en van parlant en articles, reportatges i tertúlies, mentre el govern també fa campanya pel seu compte i té informació disponible a la pàgina web. És una cosa diària i constant amb l’objectiu que la idea de la gran apagada vagi arrelant. De totes maneres, el to és més realista que no pas catastrofista.
—En quin termini es preveu, aquesta apagada?
—El govern, segons que ha dit l’exèrcit, està convençut que arribarà el 2025, tot i que no es descarta que pugui ser abans. Aquest marge de cinc anys suposo que també és per a donar temps a la gent de mentalitzar-se, organitzar-se i evitar un cataclisme.
—Una de les coses que es recomana és coordinar-se amb els veïns i fer una gran compra. Què heu fet vosaltres?
—Aquest estiu ens vam posar d’acord amb els veïns del replà i vam anar a comprar aigua, piles, paper de vàter i queviures. Un dia d’aquests tornarem a quedar per acabar de comprar més coses, com ara una ràdio de piles per a poder estar informats si ens quedem completament a les fosques. El govern, entenc que per suavitzar una mica la cosa, demana a la gent que faci la compra pensant en una sortida d’acampada de dues setmanes.
—I com ho guardeu, tot això?
—Aquí, a Àustria, és relativament senzill d’emmagatzemar material i menjar. La major part d’edificis, si més no els més antics, tenen un soterrani amb una mica de rebost per a cada pis. Nosaltres tenim entre cinc metres quadrats i deu. Tenim molt d’espai per a guardar allò que calgui, fins i tot per si l’apagada dura més de dues setmanes.
—Amb la resta de la comunitat heu acordat res?
—[Riu.] Ja se sap que en una escala de veïns no necessàriament t’avens amb tothom. Per això, nosaltres ens hem coordinat primer amb els del nostre replà. Demà tenim reunió de la comunitat i segurament parlarem de què fer en una situació de gran apagada. També volem mirar d’adaptar l’edifici i deixar de dependre del gas per escalfar-nos, sobretot ara que el govern subvenciona la meitat d’aquestes instal·lacions.
—Al carrer se’n parla, de la gran apagada?
—La gent en parla, però el coronavirus continua ocupant encara molt d’espai en la vida diària. La gran apagada no monopolitza les converses entre amics als bars. Els austríacs són conscients de què pot passar i tots, d’una manera o una altra, han començat a fer coses per a preparar-se. Ara, en cap cas no hi ha histèria.
—Vós esteu preocupat?
—Al principi, quan van començar les campanyes informatives, ho vaig relativitzar una mica [riu], però la meva dona em va fer canviar de parer i de seguida ens vam organitzar amb els veïns per fer la compra. Ara no diria que estic preocupat, però és una realitat que –sigui el 2025, sigui més tard– haurem de començar a assumir. Per una altra banda, un cop has passat un confinament d’unes quantes setmanes sense veure ningú, la idea d’una apagada de dues setmanes tampoc no et sembla l’apocalipsi. A més, la caiguda generalitzada, ara fa uns dies, de Facebook, Instagram i més xarxes socials també ha estat un tastet de què pot passar.
—No sé si n’hem extret gaires lliçons, del confinament pel coronavirus…
—[Riu.] La qüestió fonamental és adonar-se de la dependència que tenim de l’electricitat per a fer qualsevol cosa. Necessitem un canvi de model. Si ens preparem amb temps, més que una ruïna, pot ser una oportunitat, perquè l’apagada, passi quan passi, tindrà un gran impacte, sobretot en l’economia, però la vida continuarà.
—Creieu que es parlaria de la gran apagada si, en compte dels Verds, el Partit Popular (ÖVP) encara governés amb l’extrema dreta (FPÖ)?
—La gran apagada és un afer d’estat i completament apolític. Si l’FPÖ fos al govern, crec que la campanya es faria igualment. Al final, qui ha empès per tot plegat no han estat pas els Verds, sinó l’exèrcit i els serveis d’intel·ligència. I els ministeris que hi ha darrere, Interior i Defensa, són tots dos de l’ÖVP. La mà dels Verds sí que s’ha notat en polítiques concretes a favor de la transició ecològica, com ara el Klimaticket, un bitllet que costa poc més de mil euros l’any, uns tres euros el dia, i permet de fer servir tot el transport públic d’Àustria.
