Com pot superar el 50% dels vots l’independentisme sense fer un referèndum?

TEMA DEL DIA
Imprevisible. Mirar d’analitzar el president Carles Puigdemont amb els paràmetres de la política normal és un error. Si fos un polític com els altres, en aquests moments acabaria el seu segon mandat com a batlle de Girona i prepararia el retorn a la vida professional. En canvi, és refugiat a Bèlgica. Puigdemont és un polític imprevisible, intuïtiu, que no s’ha deixat atrapar mai per les disciplines dels aparells dels partits. Avui ha fet una proposta sobre les eleccions europees del mes de maig que ha encès el debat: ser el segon d’Oriol Junqueras en una llista independentista unitària en què Anna Gabriel aniria tercera. La proposta pretén tres objectius:

1-Trencar el sostre del 50% del vot. Un dels arguments més utilitzats del relat unionista és que l’independentisme no té majoria perquè a les eleccions autonòmiques no va superar el 50% dels vots. Els qui diuen això són els qui no ens han deixat comptar mai vots, amb referèndum. A les autonòmiques, els tres partits independentistes van sumar el 47,9% dels vots. La proposta de Puigdemont és convertir les europees en un referèndum. És una proposta que només sabia el nucli de col·laboradors més pròxim a Junts per Catalunya. L’anàlisi que fan és que a les europees la participació no serà tan alta com les autonòmiques del 21-D, que va arribar al 80%. Tot i que coincideixen amb les municipals, la participació serà inferior i estan convençuts que una candidatura unitària superaria el 50% i enterraria el debat sobre si l’independentisme és majoritari a Catalunya.

2-Europa és l’única sortida per a Catalunya. A Espanya no hi ha res a fer. Potser a Europa tampoc, però el Parlament Europeu és un altaveu magnífic per a denunciar la repressió, i una llista amb Junqueras, Puigdemont i Gabriel seria un missatge contundent, sobretot si és avalada per més del 50% dels vots. Després de la reforma de la cúpula judicial que han pactat aquesta setmana el PP i el PSOE, les perspectives de resoldre el conflicte català a Espanya, si mai n’hi ha hagudes, s’han esvaït totalment. La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans serà probablement favorable als líders independentistes, però trigarà a arribar i, si arriba, Espanya provarà de menystenir-la, com ha fet amb totes les sentències del TEDH. Ser a Europa és important. La justícia alemanya, belga, la suïssa i l’escocesa han desautoritzat la justícia espanyola. Allò que s’ha fet amb la justícia, ara s’ha de fer en l’àmbit polític i el Parlament Europeu és un dels escenaris clau per a denunciar la repressió.

3-Refer la unitat estratègica de l’independentisme. Un any després dels fets d’octubre l’independentisme ha de pactar una estratègia conjunta que vagi més enllà d’esperar amb els braços plegats la sentència del judici i ha de plasmar aquesta estratègia en una victòria electoral rotunda. No és una proposta perquè ERC digui que no. Puigdemont cedeix el lideratge a Junqueras en unes eleccions en què la unitat és més fàcil, perquè ningú no s’hi juga res en clau de poder. Puigdemont pretén trencar les inèrcies partidistes que paralitzen l’independentisme de fa mesos.

Puigdemont i Junqueras tenen un canal de comunicació obert per mitjà de terceres persones i aquesta proposta l’hauria d’haver acordat amb el líder d’ERC. Vista la primera reacció dels republicans, sembla que no. Però tampoc no n’ha informat el PDECat, que teòricament és el seu partit, ni la CUP. Però el debat no hauria de ser sobre les formes sinó sobre el fons: el fet important no és si havia avisat o no, sinó si una candidatura unitària a les europees és bona per a l’independentisme. Moltes vegades coses que no agraden a les direccions dels partits agraden a les bases i als electors. La unitat n’és una. Només cal escoltar què es crida a les concentracions davant dels Lledoners, les convoqui qui les convoqui.

MÉS QÜESTIONS
PSPV i Compromís acorden d’ajornar la solució sobre el pressupost d’À Punt. El pressupost de la televisió valenciana ha estat un dels últims esculls de l’entesa entre els socis de Botànic. Si Compromís demanava un augment de la dotació, els socialistes s’hi oposaven. Finalment han acordat d’ajornar la decisió. És a dir, han decidit d’ajornar l’augment del pressupost d’À Punt però incloure una clàusula en la llei d’acompanyament que permet d’establir una moratòria en les despeses del personal. Aquesta mesura pretén donar seguretat jurídica a Empar Marco per a no haver de començar a fer acomiadaments arran de la manca de previsió d’apujar el pressupost i sobretot perquè la llei del Servei Públic de Radiodifusió i de Televisió d’Àmbit Autonòmic preveu que les partides destinades al personal no poden superar un terç del pressupost total. Compromís ha remarcat que no renuncia a augmentar el pressupost, però accepta l’ajornament. Ara falta el vist-i-plau de Podem, perquè si no dóna suport a l’esmena no es podrà aprovar a les Corts.

Compromís critica el nomenament d’Altava com a membre del CGPJ. El senador de Compromís per Castelló, Jordi Navarrete, ha criticat que el senador del PP Manuel Altava sigui un dels candidats a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Navarrete ha censurat el ‘vergonyós episodi’ que va protagonitzar ‘en fiar-se d’un pamflet negacionista per a evitar d’investigar els bombardaments nazis’ en municipis del Maestrat, com ara Benassal, Albocàsser, Vilar de Canes i Ares del Maestrat. Navarrete ha recordat que hi ha documentació oficial, però en el 80è aniversari dels fets el jutge va optar per ‘culpar la República dels morts de l’operació de la Legió Còndor’ i impedir qualsevol intent d’aclarir què havia passat. En aquell moment, la coalició va demanar que el PP apartés o destituís Altava, però ara amb el nomenament com a membre del CGPJ –diu– ‘es perpetuarà la mala imatge de la justícia, de la distribució irreal de jutges entre conservadors i progressistes’. Compromís s’ha desmarcat de l’acord entre PP i PSOE per la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, i ha criticat durament ambdós partits per haver imposat els seus ‘peons’ en una maniobra ‘dubtosament democràtica’. A més, ha retret la posició de Podem, ‘que sembla partícip d’aquest joc, en canvi d’un lloc regalat pel bipartit’. Compromís ha defensat una elecció basada en el ‘més ampli consens parlamentari i que no exclogui l’opinió de les minories ni es basi en pures quotes partidistes’.

França farà més controls al Pertús per interceptar immigrants econòmics. El ministre d’Interior francès, Christophe Castaner, ha visitat Catalunya Nord i ha anunciat que hi hauria més controls policíacs a la frontera franco-espanyola, concretament al Pertús (Vallespir) per interceptar més immigrants econòmics. Segons Castaner, aquests darrers mesos ha augmentat el pas d’immigrants i, per aquest motiu, el control de la policia de fronteres, que és al Voló, es traslladarà fins a la frontera, a peu d’autopista. El govern francès preveu que el nou control de la policia de fronteres serà operatiu el segon trimestre del 2019.  La visita del ministre a Catalunya Nord ha durat una hora i mitja. S’hi ha aturat anant cap a Madrid per reunir-se amb el seu homòleg espanyol.

El parlament balear aprova la supressió dels aforaments pels diputats i els membres del govern. El parlament ha aprovat per unanimitat de modificar l’estatut d’autonomia per suprimir els aforaments dels 59 diputats de la cambra i dels 9 membres del govern balear. D’aquesta manera podran ser jutjats per un tribunal ordinari en cas d’estar implicats en un procés judicial. Les formacions han coincidit a dir que aquesta figura vulnera el principi d’igualtat. Durant el debat, Podem i Més per Menorca han subratllat que molts polítics s’havien escudat en aquesta figura per dilatar les investigacions de casos de corrupció. Demà s’acabarà el termini perquè els grups presentin una proposta amb el nom de tres diputats, que s’elegiran la setmana que ve, i que seran els encarregats de defensar aquesta iniciativa al congrés espanyol. La cambra també ha validat per unanimitat la concessió d’un crèdit extraordinari de 45 milions d’euros per a fer front a les despeses causades per les inundacions del 9 d’octubre al Llevant de Mallorca.

LA XIFRA
6.000 passatges s’han venut la primera setmana de funcionament del trajecte que uneix Gandia amb Eivissa i Palma, segons que ha informat Transmediterrània.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de novembre de 1952 va néixer Maria Mercè Marçal, escriptora i activista política, cultural i feminista. Va guanyar el Premi Carles Riba el 1976 amb el seu primer llibre de poemes ‘Cau de llunes’ prologat per Joan Brossa.