Com és passar el coronavirus ara? Els símptomes més comuns

L’estiu ha estat testimoni d’un augment de contagis i hospitalitzacions pel coronavirus que, amb l’entrada de la tardor, ha començat a remetre. Al Principat, per exemple, els ingressos hospitalaris la setmana passada van ser 237, per sota dels mínims de començament de l’estiu i lluny del pic de 496 registrat fa tres setmanes. A les Illes i el País Valencià, la taxa d’hospitalització és ara, respectivament, de 8,4 ingressos i 11,3 per cada 100.000 habitants, lluny dels màxims de les setmanes anteriors.

Aquestes fluctuacions en les dades de la covid-19 són la conseqüència de l’arribada de la variant EG.5, més coneguda com a eris, una variant del llinatge XBB de l’òmicron que ja representa gairebé la meitat dels casos detectats al país. Tot i que els experts expliquen que els símptomes són semblants als de subvariants anteriors, l’eris presenta unes característiques pròpies que la diferencien dels seus predecessors. Així doncs, mesos després de la fi de l’emergència sanitària i amb noves variants en circulació, com és passar el coronavirus ara?

Quins són els símptomes de l’eris?

Com en el cas de subvariants anteriors de l’òmicron, el virus de l’eris afecta primordialment la part superior de l’aparell respiratori i presenta símptomes molt semblants als d’un refredat comú. Inclouen febre, mal de coll, mal de cap, tos, esternuts i congestió nasal. “La covid-19 és molt heterogènia, i el rang de símptomes que presenta és molt ampli. Però sí que sembla que els quadres que dóna són molt semblants als de variants anteriors de l’òmicron”, explica a VilaWeb Salvador Macip, investigador i catedràtic del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester.

“Fa relativament poc que l’eris circula, i menys encara que és dominant; per tant, n’anirem sabent els detalls més endavant“, matisa. “Ara, sí que és segur que el quadre de símptomes que presenta no és gaire diferent de variants anteriors de l’òmicron”, afegeix.

La fatiga muscular i els problemes gastrointestinals –com ara nàusees, vòmits i fins i tot diarrea– també solen ser dos símptomes d’aquesta variant. “Continuem constatant aquests problemes en alguns casos. No és el 100%, és clar, però la proporció és apreciable”, diu Julià Blanco, investigador de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa). Per contra, hi ha altres símptomes que solien ser prevalents en variants anteriors, com ara la pèrdua de gust i d’olfacte, que sembla que han perdut pes en variants recents com l’EG.5. També símptomes més greus associats a la part inferior de l’aparell respiratori, com ara les pneumònies, són molt menys comuns, tot i que poden continuar afectant els pacients de risc.

Si els símptomes d’un refredat poden allargar-se fins a una setmana, Blanco explica que els de l’eris poden manifestar-se durant un període de temps més reduït. “Cada pacient és diferent, però en general veiem que els símptomes no solen durar més de dos o tres dies“, explica.

Com de greu és l’eris?

Els símptomes de l’EG.5, afegeix Blanco, no tan sols solen allargar-se menys que en variants anteriors; també solen ser menys greus. Això, explica Blanco, és en gran part per la immunitat generada entre la població pels vaccins. “No ens enganyem: sense vaccinació, parlaríem d’una gravetat i una mortalitat molt diferents“.

Macip hi coincideix: “La gravetat i la durada dels símptomes depèn una mica de la immunitat de cadascú. Ara l’eris ens ha enganxat amb la gent vacunada i els anticossos alts, per la qual cosa veiem que els símptomes poden ser menys greus i durar menys.”

Però això no vol dir que tots els quadres d’EG.5 siguin lleus. Tant Blanco com Macip recorden que, entre els pacients més grans o els immunodeprimits, el risc que el virus afecti la part inferior del sistema respiratori i causi símptomes greus és molt més alta. De fet, ambdós col·lectius protagonitzen l’augment dels ingressos a les UCI d’aquestes darreres setmanes als hospitals catalans, que a mitjan setembre van assolir les xifres més altes d’ençà del gener, amb vint-i-un ingressats, si bé ara han disminuït fins a tan sols cinc.

Tant els més grans com els immunodeprimits són l’objectiu prioritari de la tercera campanya de vaccinació contra el coronavirus, que va començar la darrera setmana de setembre i durarà tota la tardor. Els vaccins, adaptats a les darreres variants, no impedeixen la transmissió de la covid-19, però sí que eviten l’aparició de quadres més greus.

Passar la covid després de l’emergència sanitària

Després de dos anys de restriccions sanitàries, la remissió de la pandèmia ha dut a la retirada progressiva de les mesures d’aïllament de positius i contactes estrets: ara com ara, als casos confirmats entre el públic general no se’ls demana de guardar quarantena, i les recomanacions sanitàries per a la covid-19 són les mateixes que en el cas d’altres malalties respiratòries.

Sigui com sigui, els experts recorden que la prudència continua essent clau per molt que l’emergència sanitària ja hagi acabat. “Jo faria el mateix que sempre, perquè la malaltia és la mateixa i el problema és el mateix. Si tens la covid, has d’intentar de no contagiar-la a persones de risc, i per tant l’opció més bona continua essent quedar-se a casa fins que passin els símptomes o bé intentar d’interactuar tan poc com sigui possible amb la resta de persones”, explica Macip.

I acaba dient: “Hem de ser conscients que la covid-19 és una malaltia molt contagiosa, que no és una grip com a tal. La covid-19 pot fer moltes més coses que la grip: cansament crònic, covid persistent… És una malaltia que encara no entenem del tot i, per tant, com menys l’escampem, millor: la prudència continua essent la recomanació més bona.”