Com l’acte de Perpinyà marcarà un punt d’inflexió a Catalunya Nord

El 19 de maig del 1907 més de 150.000 persones, segons les cròniques de l’època, es van manifestar a Perpinyà en l’anomenada Revolta dels vinyaters. Arran de l’epidèmia de la fil·loxera, l’estat francès havia exhaurit les reserves de vi i el govern va afavorir les importacions de vi d’Algèria, cosa que perjudicà els vinyaters del Llenguadoc i la Catalunya Nord. De llavors ençà, cap català no ha vist tanta gent a Perpinyà en un sol dia com s’hi va veure dissabte en l’acte del Consell per la República: 100.000 segons la prefectura dels Pirineus Orientals i més de 200.000 segons els organitzadors.

‘Recordo el 1907, però no hi era’, diu, fent broma, Joan-Lluís Lluís, escriptor i representant de la delegació del Consell per la República a Catalunya Nord. Ell va ser l’encarregat d’obrir l’acte de dissabte. Assegura que ningú no havia vist mai tanta gent a Perpinyà. Joana Serra, llibretera de la Llibreria Catalana de Perpinyà, explica que no havia fet mai tant calaix com divendres i dissabte. Recorda que les manifestacions més multitudinàries d’aquests últims anys havien estat contra la línia de molt alta tensió (MAT) el 2008 i, recentment, contra el nom de la regió per reclamar el nom ‘Occitània-País Català‘, però que a tot estirar havien aplegat unes 15.000 persones.

Aquest acte no fa sinó reforçar el sentiment catalanista d’una comunitat que ha hagut de bregar contra el centralisme de l’estat francès i a voltes contra la condescendència dels catalans del sud. ‘L’acte marca un abans i un després. Ajudarà a fer pujar l’autoestima i a fer que la gent vulgui implicar-s’hi a més. Muntar-lo també ha permès de crear noves xarxes, mobilitzar més gent que de costum. Sens dubte, a Catalunya Nord creixerem’, diu Júlia Taurinyà, periodista i ex-presidenta de la delegació del Consell per la República a Perpinyà.

Serra recorda que en l’organització de l’acte hi van participar més d’un centenar de voluntaris de Catalunya Nord, sense els quals no s’hauria pogut fer: ‘És evident que un acte com aquesta revifa la catalanitat de la gent de Catalunya Nord.’

Joan-Lluís Lluís diu que és difícil de saber quin impacte tindrà, perquè els sentiments que hi ha en joc són intangibles, però creu que ‘farà pensar a molta gent’. Segons ell, fa anys que la mentalitat de Catalunya Nord va canviant en favor de la independència del Principat, especialment d’ençà de l’octubre del 2017 i la repressió de l’estat espanyol.

Per tot això i perquè l’acte va aplegar milers de persones en una estampa mai vista –almenys del 1907 ençà– a Catalunya Nord, els principals mitjans de comunicació se n’han fet ressò. Els diaris més importants de l’estat francès, com ara Le Monde, Libération i Le Figaro, van destacar l’acte i van qualificar-lo de manera semblant: com una exhibició de força de l’independentisme. Un esment a banda mereix L’Indépendant, el principal diari local de Catalunya Nord: ‘És molt sensible a l’opinió pública, com un mirall. Per això fa tres o quatre anys que va fent un tomb i és més comprensiu amb l’independentisme’, diu Joan-Lluís Lluís. Explica que a l’entrada de la redacció del diari fa uns quants dies que hi ha exposat un recull de fotografies del tall de la Jonquera: ‘Això és gairebé prendre posició.’

Taurinyà és més crítica amb aquest mitjà. Assenyala que sempre havia manifestat un anticatalanisme clar, que publicava articles molt pejoratius amb el catalanisme i que folkloritzava el moviment: ‘Noten que l’opinió publica majoritària s’expressa a favor d’aquests actes, per això fa temps que té un to molt més favorable als interessos independentistes.’

Les crítiques

Però no tot són notes positives sobre l’acte de dissabte. Joana Serra diu que la va sorprendre la poca presència de nord-catalans a l’escenari. ‘Era un acte que s’hauria pogut fer a qualsevol lloc del Principat, i no, es va fer a Perpinyà. Es notava que el 100% de l’organització no era d’aquí.’

Julià Taurinyà també ressalta les contradiccions de l’organització. A principi del mes de gener, enmig de l’organització de l’acte i essent presidenta de la delegació a Catalunya Nord del Consell per la República, Taurinyà va dimitir el càrrec. ‘Internament, hi havia relacions complicades amb persones de dins i fora del Consell per la República. No planejaven l’acte com l’hauríem volgut organitzar la delegació, és a dir, d’una manera més col·legial i més transversal, tant a escala geogràfica com política.’ Com a exemple, diu que poques empreses nord-catalanes van participar en l’organització; que alguna de les dues presentadores hauria pogut ser del territori; o, fins i tot, que la colla castellera també va haver de venir del Principat, per bé que a Catalunya Nord n’hi ha dues.

Joan-Lluís Lluís, que va prendre el relleu de Taurinyà, contesta que sí, que de les nou persones que van parlar a l’acte, només dues eren de Catalunya Nord: ‘Jo també trobo que és massa poc. Però no sóc aquí per a fer càlculs. M’hauria agradat que n’hi hagués quatre o cinc, però bé, tothom sap que era un acte per la independència del Principat.’