28.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.08.2023 - 07:35
Cada llengua té la seva manera d’expressar la probabilitat. En català, en general, ens servim del verb deure, sense preposició. En canvi, el castellà té uns altres sistemes. Justament per això, hem d’anar amb compte de no cometre un seguit d’errades.
La probabilitat en present
Quan hem d’expressar la probabilitat amb un temps present, no hem de fer servir el futur, cosa que fa el castellà:
Com ja sabreu, avui no hi haurà reunió → Com ja deveu saber, avui no hi haurà reunió.
En aquest moment ja haurà rebut els diners (o En aquest moment ja deurà haver rebut els diners) → En aquest moment ja deu haver rebut els diners
També podem fer servir, és clar, adverbis com ara segurament, probablement, potser…
Com segurament ja sabeu
…probablement ja ha rebut els diners
La probabilitat en passat
Semblantment, la probabilitat en passat l’expressem amb el verb deure o bé amb adverbis adients:
Va arribar tard, serien les cinc (o Va arribar tard, deurien ser les cinc) → Va arribar tard, devien ser les cinc (o Va arribar tard, potser ja eren les cinc).
La probabilitat en futur
Quan expressem la probabilitat en el futur, l’errada és fer servir el subjuntiu:
Potser s’hagi d’enderrocar l’edifici → Potser s’haurà d’enderrocar l’edifici
Probablement ho dirigeixi ell → Probablement ho dirigirà ell
Aquest subjuntiu serà correcte si la frase la introduïm amb la conjunció que:
Pot ser que s’hagi d’enderrocar l’edifici
És probable que ho dirigeixi ell
