03.03.2021 - 19:50
A primera hora del matí m’assabento que l’AIREF acaba de rebaixar substancialment la previsió que fa en temps real sobre l’evolució del PIB de l’estat espanyol per al primer trimestre: ha passat del -0,9% al -1,3%. El motiu d’aquests canvis és que s’han incorporat al model les dades de la desocupació d’ahir, que van ser molt negatives. No havíem de créixer aquest primer trimestre, segons les previsions? Sembla que no. I aquest migdia, parlant amb la directora general de Comertia, arran de la publicació de l’indicador de vendes del mes de febrer, em ratifica el temor. Elisabet Vilalta mostrava preocupació per l’enèsima caiguda de les vendes registrada durant el mes. “El tancament dels centres comercials, i als comerços no essencials el dissabte, ha fet molt mal”, em diu. Plou sobre mullat. La setmana passada es van acabar les rebaixes i pel que m’explica han estat un desastre. Més ben dit: “No hi ha hagut rebaixes. Malgrat tot, el sector resisteix. I en molts casos es fa una feina realment admirable.”
Entenc perfectament l’angoixa del sector. L’indicador mostra un descens de vendes del 31,1% respecte del febrer de l’any passat, amb un 82% d’empreses que ha tingut disminució de vendes aquest mes. L’índex ja acumula un any amb vendes negatives i a les empreses de Comertia –com a tantes– els manca oxigen: gairebé dues de cada tres (62%) intenten d’ampliar la línia de crèdit o allargar els terminis de pagament, un 23% no ha demanat crèdit ICO, i un 15% més es manté amb l’ICO o el comença a retornar.
Aconseguir liquiditat és el gran desafiament de les empreses de Comertia, perquè el 45% es financen amb recursos externs. La resta, el 4%, ho fa amb la venda d’actius immobiliaris o patrimonials; el 13%, redistribuint les inversions del grup entre les diverses línies de negoci; i el 38% reinvertint el benefici del negoci. El president, David Sánchez, és taxatiu. “Les empreses del sector comerç, restauració i oci són les grans perjudicades en aquesta pandèmia, i són urgents les ajudes directes com a compensació dels tancaments i constants cessaments d’activitat, per evitar la destrucció d’ocupació o el tancament definitiu d’empreses.”
Però amb vista a aquest mes de març mostren un bri d’esperança. La previsió de vendes que fan és positiva, esperant de poder començar a recuperar certa normalitat del consum. Els empresaris pronostiquen un creixement del 4,5%, principalment per l’augment de vaccinacions i la millora dels indicadors, l’obertura progressiva d’establiments comercials i la recuperació del dissabte com a dia clau de venda.
Veient com han anat les coses aquestes últimes setmanes, no es podia esperar una situació gaire diferent. Precisament aquest matí s’han publicat els índexs dels directors de compres (PMI) referits a l’estat espanyol i a la zona euro. I es destaquen per sobre de tot el fet que la contracció en els serveis frena la marxa de l’economia global, que presentaria uns resultats molt millors si qui portés les brides del cavall fos el sector manufacturer, que exhibeix molta més velocitat arreu d’Europa, però sobretot a Alemanya i a Itàlia.
Segons el report, a l’estat espanyol, al febrer va quedar molt clar que tenim una economia de dues velocitats, perquè la producció manufacturera va tornar a col·locar l’índex en el territori del creixement, mentre l’activitat del sector de serveis va continuar disminuint –i en terreny negatiu– a causa de les restriccions vigents. El pes més gran dels serveis dins l’economia ho ha acabat d’arrodonir, tot decantant la balança a favor seu, que aquests mesos continua essent clarament negativa.
No obstant això, el fet és que el PMI destaca l’optimisme creixent que es viu a l’entorn empresarial, sobretot industrial, basant-se en la creença que l’activitat serà més gran en el termini de dotze mesos. De fet, mostra el nivell més alt des del maig del 2018. Les empreses anticipen un fort augment de les vendes i els ingressos, encara que ho condicionen a l’èxit dels programes de vaccinació contra la covid-19. Fins i tot, més de la meitat d’enquestats del sector de serveis és optimista, fonamentat en l’esperança que s’eliminin les restriccions a l’activitat, moment en el qual, creuen que hi hauria d’haver una forta millora en la demanda, les vendes i els ingressos corporatius.
Però on les coses pinten molt millor a curt termini és a la indústria. La millora de les condicions operatives va molt lligada a l’augment de les noves comandes –interiors i exteriors– i de la producció. L’enquesta del febrer ha fet pujar l’índex industrial PMI de més de 3,5 punts i ara s’ha situat en el punt més alt del juliol ençà. Aquest creixement és el reflex d’una demanda més ferma, que ha fet que algunes empreses prevegin fins i tot una represa de l’activitat inversora i el llançament de nous productes.
En el comentari que fa el director d’IHS Markit, la consultora internacional responsable de l’enquesta, apunta un aspecte que es pot escalfar aquests mesos vinents i causar problemes. Resulta que, al febrer, la inflació en els subministraments industrials ha arribat al màxim de gairebé quatre anys. De totes maneres, l’augment de costs sembla que té un efecte menor en els marges dels comptes d’explotació, perquè, com que les empreses es mostren una mica més confiades sobre la demanda actual i futura del mercat, els preus que cobren han augmentat al ritme més alt d’ençà del juny del 2018. Veurem si això té continuïtat.
