The Washington Post · Steve Hendrix, John Hudson (a Jerusalem), i Susannah George, Suzan Haidamous i Mohamad El Chamaa (a Beirut)

Durant 26 dies llargs, després de l’atac d’un míssil israelià contra un apartament d’un setè pis al sud de Beirut que va matar el màxim comandant militar de l’Hesbol·là, Israel i el Llevant contenien la respiració esperant el contraatac i una guerra oberta.

Les companyies aèries van arribar a suspendre els vols, mentre els residents de Tel-Aviv i Beirut començaven a acumular aigua, i els diplomàtics intercanviaven missatges frenètics per evitar una guerra total.

Avui, després d’un intercanvi important però de curta durada de coets, míssils i drons que va sacsejar la zona fronterera diumenge al matí, a la regió molts s’atreveixen a demanar: això ha estat tot? Quatre dies després, sembla que sí.

Funcionaris i analistes creuen que els atacs de diumenge, tot i ser potencialment desastrosos, van ser, en canvi, un moment “per a donar a tothom l’oportunitat de salvar les aparences”, i permetre que cadascun dels combatents es fes enrere de la possibilitat d’un conflicte més ampli. L’escalada limitada del matí –tot i ser la més gran d’ençà que les dues parts van començar a intercanviar foc a l’octubre– ha permès a l’Hesbol·là de clamar venjança, i a Israel, de projectar confiança en el seu aparell de seguretat.

“Tots dos [l’Hesbol·là i Israel] estan satisfets amb els resultats, la qual cosa fa menys probable que anem cap a una guerra total”, diu un diplomàtic familiaritzat amb les discussions regionals. Com d’altres en aquest article, parla amb la condició d’anonimat pel fet d’expressar qüestions militars delicades.

La resposta calibrada per ambdues parts no elimina de cap manera l’amenaça. Continua vigent un statu quo letal, i l’Hesbol·là i Israel han tornat de seguida als intercanvis transfronterers de baixa intensitat. Desenes de milers de civils continuen desplaçats a banda i banda de la frontera. I la guerra a Gaza continua.

I, encara, totes les parts continuen esperant la represàlia de l’Iran per l’assassinat descarat del cap polític d’Hamàs, Ismail Haniyeh, el mes passat a Teheran. Israel ha declinat de comentar públicament l’operació, però immediatament després va dir a Washington que n’era el responsable, segons que han explicat uns quants funcionaris nord-americans.

Dit tot això, les accions limitades de diumenge, en què ambdues parts es van centrar en objectius militars i en què les baixes es van limitar a tres combatents al Líban i un soldat israelià, van acabar essent una font d’alleujament palpable a tot el Llevant. Les converses destinades a assolir un acord de cessament del foc i l’alliberament d’ostatges a Gaza, que ja avançaven lentament i que podrien haver descarrilat amb una escalada més gran, continuen, segons els negociadors.

“Si aquesta ha estat tota la resposta de l’Hesbol·là, és una demostració clara que el grup vol evitar l’escalada amb Israel”, explica Harrison Mann, un antic analista del Llevant a l’Agència d’Intel·ligència de Defensa.

L’Hesbol·là va presentar els seus atacs de diumenge com una victòria i va negar l’afirmació d’Israel segons la qual havia destruït la major part de l’arsenal del grup abans que fos llançat. Israel, al seu torn, va rebutjar les afirmacions de l’Hesbol·là segons les quals els coets Katiuixa havien fet malbé instal·lacions militars i d’intel·ligència, tot i que els funcionaris israelians no semblaven interessats a subratllar-ho gaire.

“Això és una cosa que avui comparteixen l’Hesbol·là i Israel: tots dos estan contents”, diu un funcionari israelià a The Washington Post. “Tots dos poden vendre que van atacar llocs militars clau, i Israel pot dir que va prevenir un atac més gran i va protegir els civils.”

L’avaluació és compartida per un diplomàtic, que diu al Post que ambdues parts van obtenir prou per a satisfer la seva “gestió de relacions públiques”.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, necessitava tranquil·litzar els votants preocupats per la situació al nord, diu el diplomàtic, i l’Hesbol·là necessitava una mostra pública de represàlia per l’assassinat, el mes passat, de Fuad Shukr, un comandant proper a Hassan Nasral·là, el dirigent del grup.

En un discurs després dels atacs de diumenge, Nasral·là va dir que els seus combatents havien demostrat la seva capacitat de colpejar fort dins d’Israel, i que la barrera de més de 350 coets Katiuixa i drons havia causat estralls a les instal·lacions militars israelianes.

Israel va negar dilluns que cap de les seves bases hagués estat atacada i va dir que la majoria de les armes disparades des del Líban havien estat interceptades per sistemes de defensa aèria o havien caigut sense causar danys. L’única víctima israeliana va ser un mariner mort per la metralla d’un míssil interceptor de defensa aèria, segons els funcionaris.

Nasral·là va dir que l’Hesbol·là es reservava el dret de respondre més, però al mateix temps semblava posar fi a l’episodi. El Líban, doncs, “pot respirar amb alleujament”.

Una font libanesa propera a l’Hesbol·là ens explica que el grup continuarà avaluant els resultats de l’atac però que està preparat per tornar al seu paper com a “front de suport”, i mantenir la pressió sobre Israel al nord mentre continuï la seva guerra contra Hamàs a Gaza.

“Hem tornat a les operacions de rutina que van començar el 8 d’octubre”, diu, referint-se a les primeres andanades de coets llançades pel grup militant l’endemà de l’atac d’Hamàs contra Israel.

Però els analistes expliquen que el risc d’una guerra regional més àmplia tan sols ha estat ajornat, no s’ha evitat pas, i que continuarà depenent en gran manera de com avancin les converses de pau a Gaza. I dels plans de l’Iran.

“Probablement, l’Iran respondrà d’una manera o d’una altra –no se sap fins a quin punt ni quan–, però, òbviament, l’esperança és que el progrés en les converses [de Gaza] porti a una desescalada general”, diu a The Post un altre diplomàtic.

A l’Iran, els funcionaris qualifiquen l’atac de l’Hesbol·là de gran èxit, i continuen prometent la seva pròpia resposta, si bé es mantenen ambigus sobre el moment: “No temem l’escalada, però tampoc no la busquem, a diferència d’Israel”, va dir el ministre d’Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, en un comunicat diumenge, després d’una trucada amb el seu homòleg italià.

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb