18.06.2018 - 22:00
La justícia argentina va admetre a tràmit la setmana passada la querella de la família de Gustau Muñoz, qui fou assassinat per la policia espanyola durant la Diada del 1978 al bell mig del carrer de Ferran, a Barcelona. Quaranta anys més tard, el cas d’aquest jove independentista, no únicament comença un recorregut judicial amb garanties, sinó que obre una porta als familiars de les víctimes de la transició, que són considerades víctimes postfranquistes.
El cas és que la querella presentada per la família de Gustau Muñoz el 2016, per mitjà de l’advocat del Casal Argentí de Barcelona a Buenos Aires, Alejandro Nato, va ser refusada dues vegades per la justícia argentina, que no considerava que aquell jove de setze anys fos una víctima franquista. Per què? Doncs perquè la justícia argentina posa data de caducitat a la dictadura: el juny del 1977.
En el recurs de cassació, que finalment ha reeixit, la defensa de Muñoz parteix de la base que els crims de lesa humanitat no prescriuen i no necessàriament s’han de produir en mans d’un govern militar. Que allò que es tipifica és el crim, no pas el règim polític que hi ha quan s’esdevé. ‘Mirem de demostrar que el sistema de repressió de la dictadura, format per jutges, fiscals i policies, era el mateix abans i després del juny de 1977. Eren òrgans vius sobre els quals no hi havia hagut cap depuració’, explica Marc Muñoz, germà d’en Gustau, per a argumentar que la metodologia repressiva de la dictadura es va mantenir fins el 1981.
El fet de demostrar que hi havia una continuïtat del règim franquista després del 1977 no pot evidenciar la culpabilitat dels policies que van assassinar Muñoz, però sí que palesa que són punibles amb les mateixes condicions que els crims del franquisme. I, òbviament, significa un precedent dels recursos que arribin d’ara endavant. Muñoz afegeix que, després del 1977, aproximadament hi hagué dues-centes morts per violència política d’arrel institucional.
Un assassinat pre-constitucional
Gustau va morir durant una manifestació l’11 de setembre de 1978, presumptament a causa dels trets de la policia. Encara faltaven uns mesos perquè s’aprovés la constitució espanyola. Malgrat que el govern d’Adolfo Suárez era un govern electe, tot l’aparell repressiu i judicial provenia de la dictadura i la metodologia continuava essent la mateixa. ‘L’argument central de la querella és que el cas de Gustau Muñoz no va ser un cas aïllat, en què a un policia se li va escapar un tret, sinó que encara hi havia una estructura que aplicava una repressió de manera sistemàtica’, afegeix el germà de la víctima.
Els policies presents al carrer de Ferran en el moment del seu assassinat ja han estat identificats. Quan el pare de la víctima va reconèixer el cadàver del seu fill, el mateix 11 de setembre, va presentar una denúncia per assassinat i això va donar peu a un seguit de diligències als tribunals. En aquest procés, es van recollir unes declaracions i es van identificar dos policies, però més tard la causa fou arxivada sense cap conseqüència per als autors de la mort.
Ara, amb l’admissió a tràmit de la querella, l’Argentina ja podrà demanar per via diplomàtica als jutjats que van fer aquelles diligències que hi enviïn una còpia de tot l’expedient. I, si escau i els presumptes autors són vius, citar-los a declarar. Ací és quan començaran els entrebancs de la justícia espanyola, preveu Muñoz: ‘L’estat espanyol no col·labora mai amb les instruccions de l’Argentina. Només cal observar com ha actuat amb Billy “el Niño” o el ministre franquista Martín Villa, reclamats per la justícia argentina i que a Espanya no han estat mai detinguts perquè declarin.’
Tanmateix, és un procés llarg i caldrà esperar per veure quines resolucions pren el jutge argentí que gestioni la instrucció. ‘De moment, tenim la satisfacció que la querella s’hagi acceptat i que puguem obrir un camí a nous casos’, diu Muñoz. I recorda als familiars de les víctimes que emprendre el procediment per mitjà del consolat argentí és gratuït.
