Pandèmia, guerra d’Ucraïna, situació econòmica… Com podem gestionar l’ansietat?

La guerra d’Ucraïna ha afegit incertesa a una vida diària ja complicada arran dels dos anys de pandèmia i crisi sanitària que hem viscut. El professor de psiquiatria a la Universitat de París Est Créteil i cap del Departament de Psiquiatria Sectoritzada del CHU Henri-Mondor, Antoine Pelissolo, ens explica com afrontar l’ansietat que pot sorgir d’aquest context difícil.

—Com afecta la situació actual a la salut mental de la gent?
—La incertesa i l’estrès derivats de la pandèmia i la percepció d’una amenaça potencial per a la salut i el futur van contribuir a augmentar el nivell d’ansietat general, que encara és elevat. La major part de ciutadans som capaços d’afrontar aquesta mena de situacions desenvolupant una habituació o fins i tot resiliència. Ara, entre un 10% i un 15% d’individus té una alta sensibilitat a l’estrès, per patologies pre-existents, i entre un 25% i un 30% s’acaba debilitant per aquestes situacions quan s’allarguen. Això causa atacs d’ansietat, alteracions del son, esgotament. Tot i que no sempre són lesions especialment greus, poden originar un patiment que cal tenir en compte. A més, un de cada cinc pot arribar a un estat depressiu real, per predisposicions i factors d’estrès d’aquesta mena.

—Hi ha col·lectius més afectats que no pas uns altres?
—Les consultes de joves entre quinze anys i trenta van creixent a causa de diversos factors. En aquestes edats hi ha més fragilitat psicològica i s’hi afegeixen els entrebancs vinculats a la pandèmia. El tancament de les universitats ha fet créixer especialment les dificultats d’alguns joves per tirar endavant el curs escolar, o fins i tot l’han aturat. Cal tenir en compte que, per a un jove de divuit anys, que ho té tot per a construir, un any no té el mateix valor que per a algú de cinquanta. Això pot causar una ruptura en la trajectòria de la vida i una mena de desesperació. I es pot haver agreujat per la pèrdua de referents socials pels confinaments, el tancament de llocs on socialitzar-se, el distanciament amb els éssers estimats… Aquestes situacions complicades s’han afegit als dubtes sobre el futur del món, l’estat del planeta i el futur professional. I aquesta combinació fa que alguns estiguin debilitats, amb la impressió que ja no tenen gaire cosa a què aferrar-se. El problema és que actualment és molt difícil d’accedir a les consultes, l’oferta psicològica i psiquiàtrica és molt inferior a la demanda.

—La guerra d’Ucraïna no deu haver millorat les coses…
—És una mica d’hora per saber-ho, però, efectivament, solament pot empitjorar la situació. No tots tenim les mateixes preocupacions: l’aparició d’un motiu addicional d’angoixa pot fer que hi hagi més gent amb ansietat. Els qui fins ara no han estat gaire consternats per l’actualitat, potser ara estaran més afectats, segons variables personals.

—Com ens hem de protegir?
—El primer consell, el més evident, és no exposar-se permanentment a fonts d’angoixa, com ara els mitjans de comunicació i les xarxes socials. El risc és amplificar la percepció de l’amenaça i la sensació d’impotència. És important de mirar de ser racionals davant les pors que sovint són aclaparadores: per exemple, recordant que, per més dramàtica que sigui la situació a Ucraïna, no hi ha guerra al nostre territori, i, per tant, no hi ha un perill a la vora. El principal motor de l’ansietat és la incertesa, sobretot respecte del futur a llarg termini. Hi ha qui se sol preparar per a la pitjor situació, com si fos una manera d’evitar-la. Quan ho fan, miren d’anticipar esdeveniments que no passaran mai, i això els causa molta ansietat i finalment no poden mirar-se les coses amb perspectiva en termes de risc i gravetat. Per tant, la idea és gestionar el dia a dia, ancorar-se en el present. Es tracta de fer petits passos a mesura que vas avançant: tenint en compte que potser ens hem d’enfrontar a situacions més complexes, quan arribi el dia, però centrant-nos en els elements del present, sobre els quals podem actuar.

—Hi ha tècniques que ajudin a gestionar millor l’estrès?
—Les tècniques que normalment es fan servir per lluitar contra l’estrès i l’ansietat, siguin quines siguin les causes, òbviament també funcionen en aquesta situació: relaxació, exercicis de respiració, esport, ioga, caminar, meditació, activitats artístiques… De fet, algunes ja s’han emprat durant la pandèmia. Si es fan en contacte amb la natura, redueixen el nivell mitjà d’estrès i generen emocions positives que afavoreixen el benestar. També és important d’establir un ritme de vida que controleu, almenys en part: doneu-vos temps per a una pausa o una distracció que no sigui dictada per l’actualitat i la necessitat. Finalment, la socialització també és eficaç per a gestionar l’estrès: intercanviar amb els altres, compartir els vostres sentiments, pot ser una font de benestar. Invertir en accions d’ajuda mútua o solidària també permet de lluitar contra el sentiment d’impotència. Però heu de trobar la situació adequada, no tothom té aquesta disponibilitat, i no us heu de sentir culpables si no podeu. De la mateixa manera que no us n’heu de sentir si teniu la necessitat de cuidar-vos més. Cuidar-se per sentir-se bé també permet d’estar més obert als altres. La cosa important és aconseguir de canalitzar els sentiments: heu d’evitar el desbordament emocional, l’excés, sigui positiu o negatiu. Redirigiu ​​el flux a espais més manejables. La meditació pot ajudar a transformar els sentiments d’impotència en compassió i altruisme.

—Com podem apaivagar l’angoixa dels infants?
—Sobretot, heu de respondre totes les seves preguntes i encetar un diàleg, sigui quina sigui la seva edat, si ho demana. Fins i tot entre els més menuts: a partir dels quatre anys o cinc ja perceben moltes coses. Heu de dir-los les coses tal com són adaptant el llenguatge perquè sigui entenedor i no inquietant. És especialment important de proporcionar-los elements de tranquil·litat. Explicar-los que ací no ens afecta directament, que la guerra és en un altre país… Els nens sempre tenen por d’allò que els pot passar a ells o als seus pares. I, de la mateixa manera que amb els adults, és clau de proporcionar-los moments de distracció, fer-hi activitats i ajudar-los a relaxar-se, sobretot a l’hora d’anar a dormir.

Aquest article va ser publicat originàriament The Conversation.