Com aplicar el 155 sense passar pel senat espanyol

TEMA DEL DIA
Pecats. Mentre Pedro Sánchez branda patèticament l’aplicació del 155 cada dia d’aquesta llarga campanya electoral per fer-se perdonar els seus pecats de diàleg, el PP, en plena operació de maquillatge moderador, ha trobat la fórmula per a aconseguir el mateix efecte sense fer tant de soroll. Hi ha dubtes entre els juristes si un govern en funcions i amb el senat espanyol tancat pot aprovar l’aplicació de l’article 155. N’hi ha que diuen que sí, però també n’hi ha que diuen que no, que amb la permanent del senat no n’hi ha prou. Vist tot això que ha passat aquests darrers dos anys, no hi ha dubtes jurídics quan es tracta d’aplicar la raó d’estat per damunt de la democràcia. Per tant, si ho volguessin fer ho farien. A la turca, com és habitual.

L’obsessió de Pedro Sánchez pel 155 és gairebé malaltissa. S’ha cregut les acusacions que li fa la dreta d’Albert Rivera i Pablo Casado, que el titlla de còmplice de l’independentisme per haver-se assegut dues vegades amb el president de la Generalitat a dialogar. I per això ha endurit el seu discurs nacionalista espanyol. Fins i tot el lema de la campanya és ‘Ahora, Espanya’, per si ningú en tenia cap dubte, i ha fet desaparèixer del seu discurs qualsevol rastre de federalisme, amb l’aplaudiment còmplice del PSC. A la campanya del 28-A, el PSOE demanava el vot per aturar l’extrema dreta. Ara demana el vot per salvar Espanya i es dedica a explicar que, si fes un govern de coalició amb Podem, no podria dormir, perquè mig govern defensaria la constitució espanyola i l’altre parlaria de presoners polítics i de referèndum. Es refereix a la formació de Pablo Iglesias com si fos un escamot d’independentistes exaltats.

Mentrestant, Pablo Casado s’ha deixat barba per desempallegar-se de la imatge d’adolescent repel·lent de campus universitari nord-americà que es dedica a falsificar màsters, i aparentar maduresa política. Fins i tot es permet el luxe d’explicar que per controlar Catalunya no cal aplicar el 155 sinó les lleis espanyoles vigents. El PP assenyala cinc lleis que, ben aplicades, deixarien l’autogovern de Catalunya –ja prou migrat– en una caricatura. El pla del PP preveu d’aplicar la llei de seguretat estatal per furtar les competències dels Mossos i donar-les al govern de l’estat; la llei d’institucions penitenciàries per prohibir els homenatges als presos polítics davant les presons; la llei de sostenibilitat financera per impedir que la Generalitat ‘malversi’ diners en el procés; la llei d’educació per enviar l’alta inspecció educativa a evitar que ‘s’adoctrini’ a les escoles; i, finalment, la llei de l’audiovisual per desactivar la ‘propaganda’ dels mitjans públics.

Naturalment, el pla del PP menysté qualsevol marc competencial i compta amb la generositat del Tribunal Constitucional a l’hora de laminar l’autogovern de Catalunya a partir de la seva tradicional imparcialitat. És possible que el PP no guanyi les eleccions, però el seu full de ruta el pot assumir perfectament el PSOE si torna a necessitar suport per a governar i Ciutadans continua la seva radicalització que el duu a la marginalitat electoral. Un pacte d’estat PSOE-PP tancaria la crisi institucional que ha obligat Espanya a fer quatre eleccions en quatre anys. No hi haurà pas les cinquenes. Una cosa clara és que després del 10-N no hi haurà govern d’esquerres a Espanya, sinó un govern de salvació nacional, pensat per tancar la crisi institucional i, per tant, liquidar el problema que la va originar, que és Catalunya.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic ‘reprograma’ partides del pressupost per esquivar les retallades. Quan fa tres dies que el Consell va anunciar les retallades al pressupost del 2019, els tres grups parlamentaris del Botànic no concreten en quines partides s’aplicaran. Tant el PSPV com Compromís donen per fet que el pla Edificant, que es desenvolupa amb els ajuntaments per a eliminar els mòduls pre-fabricats, serà una de les partides afectades, per bé que reconeixen no tenir-ne la informació concreta. La junta de síndics de les Corts ha refusat la compareixença en un ple extraordinari del president de la Generalitat per a explicar les retallades, una compareixença sol·licitada pel PP. Serà el conseller d’Hisenda Vicent Soler qui parlarà en una comissió i explicarà com aplicar els 364 milions de ‘retencions de crèdit’ en el pressupost que li demana el govern espanyol en canvi de rebre els 250 milions del FLA. Mentrestant, el govern del Botànic insisteix a dir que no afectaran les polítiques socials i que s’aconseguirà reprogramant partides del pressupost que no s’havien d’executar al 100%. El Consell i els partits que conformen el Botànic asseguren que no es pot parlar de ‘retallades’, perquè els ajusts s’han aplicat majoritàriament a partides que igualment no serien executades enguany, per la qual cosa la solució ha estat passar-les a l’exercici de l’any 2020. Moltes d’aquestes partides ‘inexecutables’ són integrades, segons fonts coneixedores del document enviat a Madrid, en les àrees on des del primer moment s’havia assegurat que no es retallaria el pressupost, com ara Educació o Habitatge. El diputat Fran Ferri, de Compromís, ha defensat la manera com s’han aplicat els ajusts, però també ha admès que les poques dades que en tenen les han sabudes de les conselleries en mans de Compromís i de la premsa. Així, ha arribat a posar d’exemple dels ajusts el pla Edificant, en què es troben algunes d’aquestes partides perquè, en qualsevol cas, no serien executades durant aquest exercici.

El PSIB frena la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics pactada amb Més. El PSIB pretén deixar la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics sense dotació econòmica el 2020 mentre el Consell Consultiu no hi doni el vist-i-plau legal. Aquesta posició dels socialistes els enfronta a Més, que, al marge del dictamen que emeti el Consultiu considera necessari un gest polític cap a les víctimes de discriminacions lingüístiques, que de cada vegada són més. L’estrena de l’Oficina de Drets Lingüístics és un dels compromisos recollits als Acords de Bellver, el pacte polític que sustenta el govern. El pressupost d’engany, redactat la legislatura anterior, preveu una partida per a crear l’oficina. Inicialment, no es preveia, però l’anterior govern va admetre una esmena de Més per Menorca per a reservar-hi 100.000 euros. És a dir, podria ser que una iniciativa política que teòricament s’havia d’haver dut a terme la legislatura anterior ara quedi sense recursos per a desenvolupar-se. La raó que esgrimeix el PSIB és que, com que no se sap si podrà executar-se o no, és més prudent que no figuri al pressupost. Fonts del govern indiquen que el Consultiu ja ha tractat la nova entitat i que ara només ha d’aprovar el dictamen corresponent. El pressupost per al 2020 encara no s’ha tancat, però ja s’ha començat a negociar. Caldrà veure si el dictamen arriba abans no es tanqui o després.

El Comitè de Solidaritat nord-català es reuneix amb Puigdemont a Brussel·les. El Comitè de Solidaritat Catalana ha viatjat avui a Brussel·les per lliurar els catàlegs de l’exposició ’55 urnes per la llibertat’ als consellers i al president Puigdemont. L’acte de lliurament s’ha fet a la delegació del govern davant la UE, que dirigeix Meritxell Serret. Cada catàleg ha estat signat pels 55 artistes i pels autors dels texts. El lliurament s’ha fet en presència de Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comin, Lluís Puig i Clara Ponsatí. Més tard, els membres del comitè han fet una reunió amb el president i els consellers exiliats i després s’han afegit a la concentració que s’ha fet davant el Parlament Europeu per recordar que dos milions de votants catalans no tenen representació, perquè ni Puigdemont ni Oriol Junqueras no han pogut recollir l’acta d’eurodiputat.

Espot demana ajut als comuns per fer habitatges assequibles. El cap de govern, Xavier Espot, ha demanat als comuns que col·laborin per obtenir terrenys on construir pisos a preus assequibles. Espot ha tornat a dir que cal un fons d’inversió público-privat per a pagar els habitatges a preus assequibles. També ha parlat de les limitacions a la prohibició de l’augment del preu dels lloguers més enllà de l’IPC. Creu que l’aplicació de la disposició urgent l’any passat va originar alguna situació injusta que ha de ser polida. Des del seu punt de vista, cal un equilibri de les mesures entre llogaters i propietaris. Ha indicat que els qui durant molts anys no havien augmentat ni tan sols l’IPC el podran recuperar.

LA XIFRA
80 tones de tovalloletes humides es retiren cada any de la xarxa de sanejament d’Eivissa. L’ajuntament ha tornat a fer una crida al civisme perquè la gent, residents i turistes, deixin de llençar tovalloletes i altres productes higiènics.

TAL DIA COM AVUI
El primer d’octubre de 1792 es publicà el primer número del Diari de Barcelona. Malgrat algunes interrupcions, es va mantenir obert fins a final del segle XX.