Com s’ha de fer una prova d’antígens a casa i com se n’interpreta el resultat? 

A les portes de Nadal i amb la previsió que com més va més contagis hi hagi per l’arribada de la variant òmicron, s’ha enfilat la venda de proves d’antígens a les farmàcies. Fer-se una prova d’antígens a casa abans d’una reunió familiar o d’un esdeveniment social pot permetre de detectar a temps un positiu i, d’aquesta manera, evitar la propagació del virus. Els experts recomanen que es faci el mateix dia de la trobada perquè el resultat sigui més fiable.

Amb aquestes proves, cadascú pot prendre’s una mostra a si mateix, on vulgui, i sense la supervisió de cap professional. Us expliquem com fer-vos una prova d’antígens a casa i quins passos seguir, tenint en compte que és important de fer-ho amb cura, perquè si no se segueix adequadament el procediment recomanat, el resultat pot ser un fals negatiu.

Proves d’antígens pel nas 

Què hi ha dins la capsa? 

Quan compreu una prova d’antígens, dins la capsa hi trobareu una ampolla petita que conté un líquid que s’haurà d’afegir a un tub d’extracció, també inclòs. Finalment, hi ha el bastonet que introduirem al nas i el dispositiu de la prova que ens mostrarà el resultat.

Quins passos s’han de seguir?

1. Obriu l’ampolla petita que conté la solució i afegiu-la dins el tub. Procureu que tot el líquid caigui dins i eviteu que els dos recipients entrin en contacte.

2. Agafeu el bastonet i identifiqueu-ne la part tova (que s’introdueix al nas) i el mànec. És important no tocar amb les mans la part suau.

3. Introduïu el bastonet als dos forats del nas, primer en un i després en l’altre. La punta del bastonet s’ha d’introduir, com a mínim, a 2,5cm de profunditat de la fossa nasal i cal fregar bé les parets del nas, cinc segons cap a la dreta i cap a l’esquerra, unes tres o quatre vegades. Si ho fem menys estona o a menys profunditat, el resultat de la prova pot sortir alterar.

4. Introduïu el bastonet dins el tub d’extracció, on prèviament hi heu dipositat el líquid, i deixeu-lo dins la solució durant un minut.

5. Un cop passat aquest temps, retireu el bastonet i tanqueu el tub d’extracció.

6. Agafeu la prova, obriu-la i col·loqueu-la sobre una superfície plana. Immediatament, dipositeu tres gotes de la solució que hi ha al tub d’extracció en el pou de mostres.

7. El resultat es mostrarà al cap de quinze minuts o vint. Passat més temps, el resultat es pot falsejar.

Proves d’antígens de saliva

Les proves d’antígens de saliva són una altra modalitat d’aquestes proves ràpides que també permeten de saber el resultat en pocs minuts. Per fer-les, és important no haver menjat, ni begut, ni fumat els deu minuts abans.

Què hi ha dins la capsa? 

Dins la capsa, hi trobarem un tub d’extracció per a dipositar la saliva, un tap, un embut, una solució líquida i el dispositiu de la prova.

Quins passos s’han de seguir?

1. Respireu profundament i tossiu entre tres vegades i cinc.

2. Col·loqueu l’embut en el tub i escopiu saliva dins el recipient fins a arribar a la línia marcada en el mateix pot. Eviteu que s’hi facin bombolles.

3. Retireu l’embut i introduïu dins el recipient, on prèviament heu escopit, la solució líquida.

4. Un cop barrejat, tanqueu el tub amb el tap i dipositeu dues gotes al pou de mostres que hi ha en el dispositiu de la prova.

5. El resultat es farà visible al cap de quinze minuts.

Com s’interpreta el resultat de les proves d’antígens? 

Si la prova marca només la línia C (de control), és negatiu. En canvi, si marca les dues línies, la C i la T (de test), és positiu. La prova és invàlida tant si no es marca res com si es marca només la T.

En el dibuix següent, els dos primers resultats serien invàlids, el tercer seria un resultat negatiu i el darrer, un positiu:

Aquestes proves d’antígens són una eina útil per a evitar contagis, perquè una càrrega viral alta –la que detecta aquesta prova– va lligada a més transmissibilitat del virus. De manera que si la prova és negativa, és menys probable contagiar ningú. Tanmateix, cal tenir en compte que, tal com vam explicar a VilaWeb, la fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats. Això passa perquè, una vegada inoculat el vaccí, la càrrega viral és més baixa i, per tant, és més difícil detectar el virus tan sols amb una prova d’antígens.