05.06.2016 - 22:00
Comencem una sèrie dedicada a reflexionar sobre la manera d’augmentar el nombre de lectors en català. Les últimes enquestes publicades sobre hàbits de lectura diuen que només llegeix en català habitualment el 26,4% dels lectors, tot i que el 95% dels enquestats asseguren poder llegir tant en català com en espanyol. Tanmateix, aquesta situació es capgira en dates concretes, la més llampant de les quals és la diada de Sant Jordi, quan es venen més llibres en català que no en castellà. Per què passa això per Sant Jordi? Què s’hauria de fer perquè Sant Jordi no fos cap excepció? Qui sap si una reflexió aprofundida sobre les raons d’aquest capgirament de la tendència habitual podria ajudar a definir algunes estratègies per a millorar la venda de llibres en català tot l’any.
El primer article de la sèrie l’escriu Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana
Com pot créixer el nombre de lectors habituals en català?
El fet que per Sant Jordi a Catalunya es venguin més llibres en català que en castellà, quan la tendència habitual al llarg de l’any no és aquesta, té a veure amb diversos factors. En primer lloc, amb la tradició i les connotacions que té la diada de reivindicació de la cultura i la llengua catalanes. Parlant amb lectors que no acostumen a fer tria de llibres segons la llengua, reconeixen que per Sant Jordi compren i regalen llibres en català.
Però també té a veure amb un esforç col·lectiu del sector per fer públiques les novetats en català. Entre el gener i l’abril es fan diversos actes i activitats en biblioteques, llibreries, centres culturals d’arreu del territori. De manera que els lectors tenen moltes més oportunitats de saber quins llibres s’han publicat en català.
I, sens dubte, un altre dels factors que contribueixen a canviar la tendència és la presència més elevada dels llibres en català, dels autors, dels traductors… als mitjans de comunicació.
Ara, com que una flor no fa estiu, ni dues primavera, cal que treballem perquè no sigui un fet aïllat. Des del meu punt de vista hi ha una dada que em fa ser especialment optimista pel que fa a l’increment de lectors habituals en català en el futur més immediat: en aquests moments, els qui van ser escolaritzats en català ja tenen uns 35-40 anys i això vol dir que són persones que, després de travessar una etapa d’un cert abandonament de la lectura perquè hi sol haver altres prioritats, es reincorporen com a lectors.
I què ens cal perquè aquestes persones que es reincorporaran a la lectura escullin de fer-ho en català? D’una banda, que hi hagi una oferta més diversa, especialment en determinats àmbits com és ara la no ficció (per Sant Jordi les vendes d’aquest àmbit van ser inferiors en català que en castellà i això es correspon amb una oferta baixíssima en català). Al darrer informe d’hàbits de lectura, un 10% de les persones que deien que no llegien en català tot i que podrien fer-ho, ho justificaven dient que no trobaven el que buscaven. Cal doncs, que aquests lectors trobin el que busquen. Cal que els editors ens arrisquem i, probablement, cal que en alguns àmbits molt específics hi intervingui l’administració.
D’una altra banda, també es fonamental, per molt obvi que sembli, que els possibles lectors puguin conèixer i trobar amb facilitat l’oferta editorial en català. Cal que els títols en català es trobin als punts de venda, a les biblioteques.
I ens cal també que els mitjans de comunicació públics incorporin programes relacionats amb la lectura i els llibres, programes que han de tenir per objectiu seduir un públic no necessàriament lector habitual, que han de ser amens i que han d’aprofitar la feina dels clubs de lectura, les biblioteques, les llibreries o els nous fenòmens entorn de la lectura digital.
I, finalment, hem de consolidar esdeveniments com la Setmana, amb què podem donar visibilitat i mostrar la vitalitat i la diversitat de l’edició en català, al costat d’altres fires i festivals que es fan arreu del territori i que permeten de descobrir autors i segells i acostar la lectura i els llibres a aquest tipus de públic.
I, evidentment, mentre treballem perquè aquests lectors de 35-40 anys es reincorporin a la lectura en català, ens queden molts altres reptes: crear nous lectors, que els lectors esporàdics passin a ser lectors habituals o que la taxa d’abandonament de la lectura no sigui tan alta un cop deixem les escoles.
Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana
