Com esquitxa la guerra les empreses catalanes?

Avui, les borses han baixat per segon dia consecutiu, sobretot, després dels moments de pànic nuclear que hi ha hagut al matí amb el bombardament de la central de Zaporíjia. El ruble ha continuat baixant, el petroli, pujant, i l’alumini, el níquel i el blat, a nivells històrics. Aquest és el comunicat de guerra econòmic d’avui. El resultat de tot plegat indica, un dia més, que la direcció que segueix l’economia és la de la por d’una inflació superior i d’un alentiment en el creixement, tot just després d’un mes de febrer que a casa nostra havia anat força bé, llevat de l’augment de preus.

En el mercat laboral, tant la baixada de la desocupació com el creixement de les afiliacions a la Seguretat Social i, sobretot, el fort augment dels contractes indefinits assenyalaven que l’activitat havia fet un salt qualitatiu. Al mateix temps, ahir, els directors de compres van marcar el mes de febrer en positiu a escala estatal, en l’índex PMI. Segons l’informe, tant el sector manufacturer com el dels serveis es van expandir a ritmes igualment sòlids, cosa que confirma que l’economia del sector privat de l’estat va experimentar un repunt notable de l’activitat al febrer. El creixement va anar acompanyat d’un augment notable en els volums de noves comandes, les quals, per cert, van créixer al ritme més alt en tres mesos. Segons la publicació, doncs, el febrer presentava un futur més clar si, com sembla, hem deixat enrere l’òmicron.

Quant al consum, i segons que hem sabut aquesta tarda, les vendes dels establiments de Comertia al febrer s’alcen un 1,1% per sobre de les registrades el mateix mes del 2019. És una bona notícia, i continua la recuperació del consum iniciada el setembre passat. De fet, aquests darrers sis mesos les vendes han tingut un comportament positiu, tret del mes de gener, quan el consum es va veure afectat negativament (-2,8%) per l’augment de contagis. Però no tots els sectors han arribat al nivell de vendes del febrer del 2019.

Els sectors que han registrat unes vendes millors que abans de la pandèmia són l’alimentació bàsica, amb un creixement del 22%; els serveis i l’automoció, amb un 9,4%; i els complements de la persona, amb un tímid augment del 0,6%. Algunes categories encara se situen lleugerament per sota del 2019, com és el cas de l’equipament de la llar (-0,3%), l’alimentació no bàsica (-0,8%), el lleure i la cultura (-1,7%) i la moda (-3,2%). Per altra banda, el descens de visitants a Catalunya i el teletreball continuen condicionant la facturació de la restauració, amb una disminució del -9,2%.

El panorama a final de febrer, sense ser idíl·lic, indicava un pas endavant en el període de recuperació. Però la invasió d’Ucraïna ho ha capgirat tot. Sobretot, perquè ens torna a situar davant una incertesa enorme, amb molts factors, com la durada del conflicte, les conseqüències en el preu de l’energia, el grau de l’efecte bumerang de les mesures contra Rússia…

Ahir, la Cambra de Barcelona i el conjunt de cambres de comerç catalanes van publicar una nota en què alertaven del risc per a la recuperació que representa la guerra a Ucraïna. “L’impacte del conflicte entre Rússia i Ucraïna sobre l’economia catalana és molt incert i dependrà de l’evolució dels esdeveniments, però podria afectar la recuperació per la via d’un augment dels preus energètics i dels cereals. Dos dels canals de transmissió d’aquesta crisi sobre l’economia catalana són el comerç exterior i l’afluència del turisme estranger, tot i que les exportacions catalanes a Rússia i Ucraïna només van representar l’1% del total el 2021. I que l’any 2019 el turisme rus a Catalunya va ser del 4,1% del total del turisme estranger, una magnitud modesta en termes agregats.” Malgrat que les xifres de comerç són baixes, en termes relatius, afecten de ple alguns subsectors concrets i les empreses que en formen part.

Per tipologia de productes, destaquen les exportacions a Rússia de manufactures de consum, com el tèxtil, el calçat i la joieria, que representen només el 2,5% del total d’aquests béns. Ara bé, dins aquesta categoria concreta els productes tèxtils representen el 87%. Segons la Cambra, el nombre d’empreses catalanes que exporten a Rússia i Ucraïna ha seguit una trajectòria alcista les darreres dues dècades, i l’any 2021 van arribar a les 1.910 i les 1.356, respectivament. “Si es fa el supòsit que no hi ha cap empresa que exporti a Rússia i Ucraïna de manera simultània, l’impacte sobre el conjunt d’empreses exportadores catalanes seria del 5,2% el 2021.”

Quant a les importacions, per categoria de productes, en el cas de Rússia destaquen les de productes energètics –essencialment, petroli i derivats–, que representen pràcticament el 70%. En relació amb Ucraïna, el 83% de les importacions a Catalunya es concentra en els productes alimentaris, i el 78% d’aquest grup són cereals. En aquest sentit, la Llotja de Cereals de Barcelona recorda que l’estat espanyol, i especialment Catalunya, és deficitària en el proveïment de cereals bàsics, com ara blat de moro, blat i gira-sol. La situació actual impedeix la càrrega dels vaixells en els ports ucraïnesos, cosa que farà que hi hagi un desproveïment rellevant d’ací a unes setmanes.

Sobre aquest punt concret parlo amb José Luis Esteban, president de la Llotja de Cereals de Barcelona. M’explica que la manca de cereals, sobretot de blat de moro, afectarà de ple les empreses que el transformen en pinso per a animals. “Entre Catalunya i Aragó actualment fabriquem el 40% de la producció estatal de pinso, i Barcelona és el principal importador de faves de soja. Es dóna el cas que Romania i Bulgària, on també comprem, volen tancar les seves fronteres a l’exportació de blat i blat de moro”, diu. I afegeix que la pujada de preus en els mercats internacionals d’aquests productes no s’havia vist mai. “El blat de moro ha passat de 270 euros a 400 la tona, i el blat en una setmana ha pujat més del 40%.” Aquesta situació afecta moltes empreses catalanes del sector, i esmenta Vall Companys i la Cooperativa de Guissona com les més grans.

Segons Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra, l’afectació més important del conflicte que tindrem és la inflació i, probablement, una alça dels tipus d’interès, que implicarà un alentiment de l’activitat. “Malgrat el que han dit les autoritats monetàries sobre una pujada pausada dels tipus, tinc una certa recança sobre què acabaran fent si la inflació es desboca. No sé si mantindran la calma exposada fins ara o no”. Creu que també acabarà afectant el clima global europeu i això farà baixar la confiança dels empresaris. “Tot plegat tindrà efectes negatius en el creixement.”

Rovira creu que els efectes indirectes poden ser considerables. Concretament, posa l’exemple de les exportacions de cotxes alemanyes a Rússia, que pràcticament desapareixeran. “Això afectarà seriosament moltes empreses que fan components des d’aquí. En el millor dels casos, se n’alentirà la producció.” També comentem els efectes sobre el turisme. Segons la Cambra, l’any 2019 el turisme rus representava el 4,1% del total a Catalunya, una magnitud que, sense ser negligible, tampoc no és gaire significativa. No obstant això, el descens de turistes amb motiu de l’actual conflicte geopolític es podria concentrar en determinades localitats a Catalunya i en alguns sectors econòmics, com l’hoteleria i la restauració. I no podem oblidar que, amb dades de l’Idescat del 2019, la despesa mitjana per turista a Catalunya va ser de 1.100 euros, i la dels russos, de 1.494, un 36% més. “Per això, les zones de Catalunya on es concentrava més el turisme d’aquest país ho notaran molt. Perquè és un turisme que desapareixerà del tot”, conclou Rovira.

En definitiva, els efectes negatius d’aquest episodi sobre el teixit exportador català i el turisme no s’espera que siguin elevats, però podrien tenir una incidència important en un col·lectiu determinat d’empreses i en algunes zones geogràfiques.