23.08.2017 - 22:00
|
Actualització: 23.08.2017 - 22:59
Divendres 18 d’agost, quan tot just si feia vint-i-quatre hores de l’atemptat de la Rambla de Barcelona, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, rebia a l’aeroport de Barcelona els ministres d’Afers Estrangers de França i Alemanya, Jean-Yves Le Drian i Sigmar Gabriel. Le Drian arribava al Prat cap a la cinc de la tarda i Gabriel menys d’una hora més tard. La rebuda es va fer a la sala d’autoritats de l’aeroport, una sala que depèn de l’estat espanyol. Però, sorprenentment, l’única autoritat estatal present era un personatge molt de segona fila, el sots-delegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo.
La reunió, amb tota normalitat, de Romeva amb els ministres d’Afers Estrangers alemany i francès va causar un evident malestar a Madrid, fins i tot ateses les circumstàncies. Aïllar la diplomàcia catalana ha estat una prioritat de l’actuació de l’estat espanyol aquests darrers anys i ni tan sols les circumstàncies més que excepcionals d’aquell moment no van rebaixar el malestar del govern de Rajoy.
VilaWeb ha reconstruït els fets d’aquelles hores per entendre quin significat poden tenir. Totes les fonts coincideixen a dir que no implica ni implicarà pas cap canvi a curt termini pel que fa a la política dels dos països en el conflicte obert a Catalunya, que és de suport a l’estat espanyol. Però també sostenen que el contrast entre l’absència del govern espanyol i la gran capacitat del govern català va impressionar els màxims responsables de la diplomàcia francesa i alemanya.
Els cònsols, clau de la relació
La Generalitat de Catalunya manté relacions regulars i fluides amb el cos consular establert a la ciutat. De fet, les reunions del cos consular es fan en una sala de la Casa dels Canonges, que acull la residència privada del president de la Generalitat i el departament d’Afers Exteriors.
Tan bon punt es va tenir notícia de l’atemptat, el Departament d’Exteriors va desplegar un operatiu especial de contacte amb el cos consular. La raó principal era aportar tota la informació possible, provinent dels hospitals i de la policia, i ajudar els consolats en l’assistència als possibles morts o ferits de cada país.
A les nou del vespre del mateix dia de l’atemptat un equip de la Generalitat va començar a comunicar a cada país els noms i les dades que tenia dels ferits o morts, l’hospital on eren i un contacte directe i personal amb un responsable de cada cas per a poder fer-ne un seguiment a l’instant.
En el cas concret d’Alemanya, s’escau que el lloc de cònsol resta vacant, perquè el nou, Peter Rondorf, s’incorporarà oficialment a final de mes. De manera que la Generalitat va posar-se en contacte directament amb l’ambaixada alemanya a Madrid.
Hospitals i seguretat
A tots dos estats, com també als representants dels altres que van acudir a Barcelona, com ara Portugal o Itàlia, el Departament d’Afers Exteriors els va oferir la coordinació de qualsevol visita que volguessin fer. Tant per a qüestions de seguretat com d’assistència a les víctimes. Per això els ministres van ser rebuts per Raül Romeva quan arribaren a Barcelona.
Amb ells es van organitzar visites a hospitals i contactes amb tothom que van voler, inclosa la visita a la delegació del govern espanyol i una reunió amb la vice-presidenta Soraya Sáenz, a la qual va assistir també Raül Romeva, el conseller de Sanitat, Antoni Comín, la ministra de Sanitat espanyola, Dolors Montserrat, i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Més tard, el conseller Comín va acompanyar el ministre francès i la ministra espanyola a visitar alguns hospitals.
Menstrestant, el ministre alemany va demanar d’anar a la Rambla. Però en aquella hora hi havia convocada una manifestació de l’extrema dreta i una contramanifestació i les autoritats catalanes van desaconsellar d’acudir-hi per evitar problemes de seguretat. La visita, doncs, es va haver de fer més tard i, arran d’això, el ministre Gabriel i el seu seguici no van poder tornar a Alemanya aquella mateixa nit. Per això va caldre cercar hotels on allotjar-se i li van oferir mesures extraordinàries de seguretat.
Qui hi ha al control?
En tot moment i en totes les reunions va quedar clar que comandava la situació era el govern català i no pas l’espanyol. Romeva i Comín responien a totes les preguntes, mentre que els interlocutors espanyols no podien aportar cap dada significativa.
El moment més xocant fou, dies després, en la reunió entre Soraya Sáenz i el cos consular acreditat a Barcelona. La reunió es va fer dilluns a les 16.30 a la delegació del govern espanyol a Catalunya. A les 16.57 es va saber que començava un operatiu de la policia catalana a Subirats que fou el que acabà amb la mort de Younes Abouyaaqoub. A les 18.20, els Mossos van confirmar oficialment que el mort era l’autor de l’atemptat. És a dir, que mentre Soraya Sáenz intentava fer veure que era el govern espanyol que estava al càrrec de la situació, els cònsols van haver d’assabentar-se de què passava mirant els mòbils.
