11.03.2016 - 22:00
|
Actualització: 17.03.2016 - 13:01
Tenim l’accés a internet sempre, o gairebé sempre, al nostre abast, però hem pensat com es transmeten totes aquestes dades?
Actualment, poca gent fa servir el mòbil únicament amb la funció primigènia, comunicar-se oralment. La majoria s’hi connecta a internet (segurament heu sentit a parlar de 4G, wi-fi, ADSL i fibra òptica), però recentment ha entrat amb força una manera de connectar-se més ràpida, el li-fi. Veurem què vol dir tot això.
La fibra òptica
Si intenteu de demanar una nova connexió a internet avui, els comercials de Movistar, que tenen un 75% del mercat, us diran que heu d’instal·lar fibra òptica, que això de l’ADSL ja només serveix per a aquells llocs on encara no arriben amb fibra.
Per un costat venen un sistema més ràpid i fiable que el vell ADSL, però sobretot venen allò que moltes vegades els seus competidors no poden oferir. Us adjunto un quadre de l’evolució dels dotze darrers mesos de la fibra òptica segons la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, l’organisme que gestiona i controla el mercat de les comunicacions.
La fibra òptica, físicament, és un filament o fil flexible fet d’algun tipus de vidre o plàstic recobert per un revestiment que pot transportar la llum per l’interior. Es tracta d’un invent ‘modern’ del 1870 i que Graham Bell va intentar de fer servir amb el fotòfon i que cap els anys 1960 es va potenciar gràcies a la invenció del làser i la seva capacitat d’emetre llum. Actualment transporta llum que s’emet fent servir làser i leds.
Per a desfer equívocs mireu el gràfic de la Viquipèdia i veureu que la llum no va en línia recta, sinó topant contra el revestiment amb (i això és la part crítica) una reflexió total sense deixar escapar llum i sense pèrdues.
La fibra òptica té una gran amplada de banda, de l’ordre de 10 GB, i a l’hora de fer instal·lacions és més fàcil pel seu poc pes i volum i la no-repercussió d’interferències electromagnètiques perquè no hi ha senyal elèctric, sinó que porta llum i això implica moltes menys errades de transmissió. En canvi, el principal inconvenient de la fibra és el cost més elevat dels connectors, les plaques i tots els dispositius necessaris per tenir un circuit de fibra.
Per als qui es preocupen per la seguretat, cal esmentar que encara no s’ha trobat el sistema de punxar una fibra òptica.
Les comercialitzacions més normals ens ofereixen fins a 300 MB i alguns operadors ja proposen transmissions simètriques, és a dir, la mateixa velocitat de pujada que de baixada. Si voleu saber si teniu cobertura, totes les operadores tenen l’opció de consulta en línia.
L’ADSL
El sistema dominant fins ara era l’ADSL (‘Asymetrical Digital Subscriber Line’, en anglès), que aprofita el parell de coure que arriba (o arribava) a totes les cases. És una tecnologia inventada el 1988 per Joe Lechielfer per a lluitar contra les companyies de cable que havien començat a comercialitzar accés a internet de banda ampla.
Com la A d’asimètric indica, la velocitat de pujada de dades és molt inferior a la de baixada perquè normalment el que enviem, especialment pel teclat, és molt més lent que no el que volem rebre.
La velocitat màxima que es pot aconseguir és de 24 MB (ADSL2+) i diuen que fins a 30 MB si vius al costat de la central.
El satèl·lit
Si no dispose d’accés ni per fibra ni per ADSL, encara teniu alternatives. Una d’aquestes és el satèl·lit.
Tècnicament és més fàcil consumir i tenir energia a casa que a l’espai, per això s’envien les dades cap al satèl·lit per una banda de freqüència més alta, que requereix més energia per no perdre senyal, i es reben per una banda més baixa que és menys susceptible a pèrdues de senyal i es pot enviar amb menys energia.
El primer que necessiteu, evidentment, és una antena parabòlica i el seu diàmetre dependrà de la zona de cobertura. L’antena de Bar-Sat fa 77 cm de diàmetre i no us serveix la parabòlica de televisió perquè només tenen dispositius per rebre, no emeten.
Podeu aconseguir fins a 22 MB de baixada i 6 MB de pujada, però vigileu que us poden posar límits al trànsit, encara que gairebé tots us deixen trànsit il·limitat a la nit.
Satconxion us dóna servei per 36 €/mes + 6,95 €/mes dels equips, però fins a 10 GB de trànsit. Si en voleu més, tenen tarifes més cares.
La tecnologia elegida per la Generalitat és la de Tooway, comercialitzada per GCCom, i els mateixos 10 GB de trànsit costen 45,4 €/mes amb el lloguer d’equipament inclòs.
I el serveix rural de BarSat, subvencionat fins el 2012, només us costarà 32,71 €/mes amb les despeses d’instal·lació gratuïtes, però heu de ‘demostrar’ que no teniu accés a cap sistema de banda ampla d’ADSL o fibra.
S’acaba el temps del programa, la setmana vinent continuaré explicant més maneres d’accedir a internet.
