Com és que moren tants generals russos en la guerra d’Ucraïna?

Fins a set generals de l’exèrcit rus, sis segur, poden haver estat assassinats per les tropes ucraïneses. És una xifra sense precedents. El paper d’un general de l’exèrcit és manar i supervisar l’estratègia, més que no pas dur a terme accions tàctiques sobre el terreny. Per això les baixes en aquest rang de l’exèrcit, històricament, solen ser baixes. Si aquesta xifra de set morts en un mes es compara, per exemple, amb el nombre total de generals nord-americans morts els deu anys de guerra del Vietnam –només dotze– cal preguntar-se per què moren tants generals russos.

Per això mateix, la sorpresa i la confusió és enorme entre els analistes militars: en tan sols un mes de combats, les tropes ucraïneses han aconseguit de matar cinc generals russos –algunes fonts n’hi afegeixen un altre, però no és contrastat– i un de txetxè. A més de set coronels. En total, a Ucraïna, amb les tropes russes van entrar-hi vint generals, de manera que es pot dir que en tan sols un mes n’han mort la quarta part.

Massa generals morts

El darrer general rus mort és el tinent general Yakov Rezantsev, mort a Kherson, l’única ciutat conquerida fins ara pels russos. Pocs dies abans també havia mort Oleg Mitiàev. Tenia quaranta-sis anys i comandava la 150a divisió motoritzada d’ençà de l’any 2020. Abans havia estat destacat a Síria. Va ser mort a Mariúpol durant el setge de la ciutat, en condicions desconegudes.

Abans havien estat morts el general major Andrei Sukhovetski, comandant de la setena divisió aerotransportada, i el general major Vitali Gueràssimov, cap del 41 cos d’exèrcit. Sukhovetski fou assassinat per un franctirador en un indret desconegut i Gueràssimov va morir en els combats als afores de Khàrkiv. Els primers dies de la guerra també va ser mort el general major Andrei Kolésnikov, comandant del 29è cos d’exèrcit.

Un altre general mort és el tinent general Andrei Morvitxev, comandant del vuitè cos d’exèrcit, però aquesta mort no ha estat reconeguda pel Kremlin. Segons les informacions del govern ucraïnès, fou mort en l’atac a l’aeroport de Txornobaiivka, a l’àrea de Kherson, al sud del país.

I, per si no n’hi hagués prou, també ha estat assassinat el general de la Guàrdia Nacional txetxena Magomed Tuixàev, en un dels atacs al llarg comboi de vehicles militars que va intentar d’arribar a Kíiv, en aquest cas prop de l’aeroport d’Hostómel. Els txetxens havien arribat a Ucraïna per donar suport a les tropes russes.

Greus errors en els sistemes de comunicació

Les morts de tant generals susciten un interrogant lògic: què feien? Què ha passat?

Se sap que Sukhovetski i un altre general –no sé sap quin– van ser morts pels trets de franctiradors experts (snipers), que són capaços de matar una persona a gran distància amb un sol tret. L’exèrcit ucraïnès té tiradors d’elit capaços d’accions com aquesta. Però perquè un franctirador puga fer blanc necessita informació molt precisa i exacta d’on és aquell a qui ha de disparar.

Per això la hipòtesi més generalitzada entre els analistes és que les comunicacions russes tenen greus fallades de seguretat. Sé sap que un dels problemes que ha tingut l’exèrcit rus en aquesta guerra és la mala qualitat del sistema de comunicacions, que ha obligat a fer servir fins i tot els telèfons mòbils particulars per a transmetre ordres. I, per tant, té lògica pensar que alguna d’aquestes comunicacions devia ser interceptada per les forces ucraïneses i serví per a localitzar aquests dos generals sobre el terreny.

Prendre riscs per a alçar la moral

La segona raó que pot explicar això que ha passat és la presència de generals en zones de combat on qualsevol explosió o tret poden ser mortals. És una actuació molt poc reglamentària perquè, habitualment, els generals treballen en àrees allunyades entre deu i trenta quilòmetres de les línies del front. Per què hi eren, doncs? Per quina raó hi acudiren?

Sobre això, hi ha diverses especulacions. Hi ha qui parla de la desmoralització de les tropes russes, que en alguns casos va fer que els generals s’acostassen a la primera línia de foc per a infondre ànims a les tropes. En el cas del general txetxè mort, se sap que era a la primera línia, però els txetxens tenen regles diferents de les russes i no és tan estranya la seua presència en la línia de foc. Quant als altres, potser inspeccionaven directament com era que fallava el desplegament previst.

L’última raó que s’ha adduït per a explicar aquesta situació tan estranya és la manca d’oficials de baix rang entre les tropes que han entrat a Ucraïna. En general, els analistes ja havien indicat que en l’actual exèrcit rus hi havia una desproporció entre la tropa, els oficials de baix rang i els superiors. Aquesta situació descompensada pot haver forçat els generals a acostar-se a les línies del front molt més que no haurien fet normalment.

Siguen quines siguen les causes, el resultat de tot plegat té un valor simbòlic molt alt, car proporciona a les tropes russes un exemple clar que els seus enemics poden apuntar als alts comandaments amb facilitat. Això, a banda l’efecte desmoralitzador, demostra el fracàs del sistema per a protegir els alts comandaments, cosa que esdevé un símbol clar d’una cadena de comandament i comunicació feble i incompetent. Tot plegat no pot sinó originar desconfiança dins les pròpies tropes.