23.03.2021 - 14:39
|
Actualització: 23.03.2021 - 18:57
Eduardo Carrillo té trenta-sis anys, li agraden molt els animals, els films de Harry Potter, anar a fer gestions xicotetes i eixir a passejar i a prendre un cafè amb la seua mare. Viu amb ella, que n’és la tutora legal, perquè Eduardo té un trastorn de l’espectre autista i una discapacitat del 67%.
Ni la mare ni la seua germana Rosa no saben encara què va passar el diumenge 14 de març, quan Eduardo anava en autobús al centre i, tot d’una, una patrulla de la policia local el va fer baixar del vehicle, el va fer seure a terra, el va escorcollar i el va deixar allà, sol i a la intempèrie.
Una educació amb la màxima autonomia
La Rosa explica a VilaWeb que tota la vida han mirat de donar-li una certa autonomia. La que li permet de fer les coses petites, sentir-se una mica útil i no tancat a casa i amagat de tot i de tothom. “No és un gran autònom, ni de bon tros! Però pot anar a fer una compra xicoteta, pot anar a la farmàcia i fins i tot es pot moure en transport públic a llocs concrets que coneix i dels quals sap la ruta. No és que agafe l’abonament de transport i vaja d’un lloc a un altre improvisant. Ha de saber l’inici i el final del trajecte.”
I això va fer el 14 de març. Era diumenge i volia eixir un poc de casa. Anar al centre a comprar un film. “Va pujar al bus de la línia 93, a l’inici del recorregut que va cap al centre i la Malva-rosa, i no sabem què va passar entre l’inici del trajecte i la segona o la tercera parada, que és quan apareix una patrulla de la policia local.”
L’Eduardo té estereotípies, que són els moviments involuntaris i repetitius i també ecolàlia. És per això que en un primer moment van pensar que el conductor havia avisat la policia, però l’empresa de transport ha fet saber a la família, pels mitjans de comunicació, que no és així, i desvinculen el conductor dels fets.
“No sabem qui va cridar a la policia. El meu germà ens diu que ell va pujar al bus i que no va tenir cap incident amb ningú. Només sabem que una parada més endavant apareix la policia local, que el fa baixar, que miren què du a les butxaques i que fan una actuació policial en tota regla. L’empresa no ens dóna informació i la policia local tampoc no ens ha contat per què ho van fer, i com és que no van detectar que el meu germà té aquesta discapacitat del 67%.”
Sense cap explicació
El regidor de Protecció Ciutadana, Aaron Cano, diu que la policia local arreplega ara tota la informació per saber què va passar. Diu que el cas el preocupa i que estudiaran i analitzaran quines són les circumstàncies que van concórrer, perquè no torne a passar.
La família d’Eduardo ho ha denunciat a la policia, tant a la local com a l’espanyola. Podria ser que un usuari del bus haguera protestat per la presència d’Eduardo, que se sentira molest o intimitat o incòmode, però no hi ha cap confirmació. Ningú no els ho ha dit encara, més d’una setmana després del fet.
“La meua mare ha anat en persona a l’ajuntament perquè li diguen què va passar en el bus, però no li han respost”, diu Rosa Carrillo que és membre de la Plataforma de Defensa TEA, que també ho ha denunciat.
Dificultats per a entendre què va passar
L’Eduardo va arribar molt nerviós a casa. Blanc, diu la mare que estava, com la paret. En un primer moment només repetia la paraula “policia”, però estava en una mena de xoc. Quan es va calmar, la mare va poder reconstruir el relat perquè ell anava donant més informació. L’autisme de l’Eduardo és verbal, però així i tot, té molts problemes de comunicació. “Ens diu que era al bus i que la policia li va demanar la documentació i el van fer baixar, li van demanar dades, el van fer seure a terra, li van buidar les butxaques. I el van deixar tot sol. Això és greu, perquè el van baixar de la seua ruta, s’hauria pogut desorientar i, probablement, no hauria pogut tornar a casa. Vam tenir la sort que això va passar molt a prop de l’inici del recorregut i es va poder orientar.”
La família demana que s’apliquen els protocols d’actuació específics per a persones amb discapacitat intel·lectual.
“No té cap justificació que la policia faça una intervenció rutinària quan veuen que la persona amb qui actuen té unes característiques determinades. La discapacitat del meu germà es nota molt quan parla. I és clar, s’activa un protocol quan es vol defensar una persona que es pot sentir agredida o incòmoda, però se’n vulneren uns altres. Pot ser per desconeixement, o pel motiu que siga”.
D’ençà que va ocórrer això, l’Eduardo només ha tornat a pujar a l’autobús en companyia de sa mare. Obligat per no llençar al fem la tasca d’un bon grapat d’anys de feina per a aconseguir aquesta petita autonomia amb què es movia.
“Li hem donat una certa autonomia molt controlada i això és un retrocés molt gran. No volem que la por el tenalle i es quede a casa. Volem tornar a poc a poc a la normalitat, però l’ensurt i l’impacte per a ell és important. Si per a qualsevol de nosaltres trobar-nos amb la policia ja ens torba i ens desconcerta, per a ell, encara més”.
Ara la família treballa per restablir les rutines, l’autonomia i la normalitat quotidiana de l’Eduardo. “Sempre que ix tot sol tenim un poc de temor que li passe res, que un desaprensiu li faça mal, però la cosa que menys ens esperàvem és el que li ha ocorregut amb la policia. Ens ha descol·locat moltíssim. Tu confies que la policia vetllarà per la seua seguretat i ara ens replantegem moltes coses”, diu la Rosa a VilaWeb.
