Com es pronuncia la L catalana?

En català, en espanyol, en francès i en anglès la ela es pronuncia de la mateixa manera? No. La ela catalana s’assembla a la de l’anglès americà, el neerlandès i el rus, però és diferent de l’espanyola i la francesa. Lamentablement, molta gent no n’és conscient i, parlant en català, reprodueix el so espanyol o francès, cosa que fa que aquest tret propi de la nostra llengua vagi reculant.

L’articulació de la ela en totes aquestes llengües té una base semblant. En primer lloc, recolzem la punta de la llengua en els alvèols superiors (la part de la geniva que hi ha darrere les dents de dalt). Per això diem que és un so alveolar. També diem que és lateral, perquè la posició de la llengua obliga l’aire a sortir pels costats; i sonor, perquè quan l’emetem vibren les cordes vocals.

Aquestes característiques, doncs, són compartides per totes les llengües que hem esmentat. El tret que distingeix la pronunciació de la ela catalana és que el dors de la llengua (la cara de sobre) es manté corbat, com en forma de cullera. En canvi, en l’espanyola i francesa està recte, com en tensió.

Quan més es percep la diferència és quan la ela s’escau al final de la síl·laba i, sobretot, al final del mot. Escolteu, per exemple, com sona la ela del mot casal, en aquest vídeo de les Guies de pronunciació del català de la Universitat de Barcelona:

I ara podeu veure com es pronuncia en espanyol, en aquest vídeo de l’Spanish Pronunciation Academy. L’autora del vídeo diu que els espanyols han de procurar que el dors de la llengua es mantingui tan recte com sigui possible, que la llengua estigui estirada i no faci cullera. I tot seguit, perquè s’entengui, pronuncia el so que s’ha d’evitar en espanyol. Doncs aquest és justament el so català.

Els tractats de pronunciació catalans tractaven fa anys aquesta ela acastellanada com un fet poc freqüent, més aviat circumscrit al parlar de la classe alta de l’àrea de Barcelona (alguns tractadistes en deien “parlar bleda”). Però avui aquella articulació ja no és tan minoritària, cosa que indica l’acastellanament progressiu del català. Vegem-ne un exemple (escolteu la pronúncia de “el“, “digital” i “judicial“, per exemple):

I ara contrastem-ho amb aquest altre exemple de pronunciació genuïna. Observeu les eles finals de “electoral” i “provincial”, per exemple:

Més precisió

El doctor Gabriel Bibiloni (de la Universitat de les Illes Balears) explica amb més detall la diferència entre la ela catalana i l’espanyola i francesa. Per començar ens diu que a Mallorca es pronuncia recolzant la punta de la llengua en les dents i no en els alvèols, cosa “molt recomanable, perquè és una garantia de genuïnitat”. I, tot seguit, descriu la posició del dors de la llengua: “Quan es pronuncia una ela catalana es produeix una constricció del vel del paladar alhora que la part posterior de la llengua adopta una posició còncava, amb la qual cosa es crea una cavitat que produeix la típica ressonància velar.”

A banda aquestes precisions, en aquesta altra pàgina Bibiloni ens ofereix tot d’àudios amb la pronunciació correcta de mots que contenen una ela. Us recomano especialment el darrer, en què es pronuncia el mot final, alternativament en català i en espanyol, perquè en puguem capir perfectament la diferència.

Si en voleu saber més

—La Guia de correcció fonètica de Gabriel Bibiloni és un recurs complet i molt útil per a evitar errades de pronunciació, com la que hem comentat en aquest article.

—Les Guies de pronunciació del català és un portal web de la Universitat de Barcelona on podreu trobar informació rigorosa sobre qualsevol aspecte de fonètica.