Com es prepara el relleu generacional dins les empreses?

  • L'envelliment de la societat ha fet que a l'estat espanyol els treballadors tinguin avui una edat mitjana d'uns 44 anys. Un 58% d’empreses creu que tindran dificultats per a substituir els treballadors que es jubilen. A Catalunya, més del 20% dels treballadors supera els 50 anys, i fa una dècada eren només el 14%

Jordi Goula
09.09.2024 - 19:50
Actualització: 09.09.2024 - 21:59
VilaWeb

L’edat mitjana de la població de l’estat espanyol ha augmentat de més de quatre anys aquest segle i això té conseqüències econòmiques. L’envelliment és especialment intens entre els treballadors no assalariats, homes, assalariats del sector públic, treballadors d’empreses petites i comunitats autònomes nord-occidentals de la península. Respecte dels perfils d’ingressos laborals per edat, s’observa una desacceleració dels ingressos a partir de l’edat de 45 anys i una caiguda forta a partir de 60 anys que fa pensar en una intensa disminució de la productivitat en aquests grups d’edat.

Entre el 2002 i el 2022 la població ocupada va augmentar entorn del 18% i la població ocupada de 50 anys o més es va multiplicar per més de dos, la població ocupada de 16 anys a 29 es va reduir a la meitat. Aquest fenomen, que complica la substitució generacional de treballadors en tots els segments del mercat de treball, afecta el creixement agregat de la productivitat, principal motor del creixement econòmic a llarg termini. Per a frenar i revertir aquest procés d’envelliment i, per tant, evitar l’efecte potencial en l’estructura productiva, són clau la immigració i la natalitat. Amb aquesta reflexió, Funcas  presentava l’últim Papeles de Economía Española.

Fa molt de temps que la denunciem, aquesta situació. I ens obligarà a canviar moltes coses. Per exemple, la manera d’encarar les empreses el canvi que els arriba. Pensem que a Catalunya la població ocupada més gran de 55 anys ha crescut d’un 80% aquesta darrera dècada i ja voreja els 800.000 treballadors. Aquest grup d’edat avui representa més del 20% del total de la força laboral i fa tan sols deu anys n’era el 14%. Doncs bé, la setmana passada es va presentar un estudi que analitzava aquest aspecte, a escala de l’estat espanyol. Avancem que les conclusions no són precisament engrescadores.

Resulta que, a hores d’ara, vuit empreses de cada deu no tenen cap estratègia per a fomentar la feina dels més grans de 50 anys i tres de cada quatre tampoc en tenen cap per a contractar joves. Aquesta és el resultat més impressionant de l’enquesta feta pel Grup Adecco i Infoempleo a empreses representatives del teixit productiu de l’estat espanyol. Llegir aquestes xifres és més que preocupant.

Doncs, sí. Les empreses consultades diuen que tenen un percentatge de la plantilla entre el 30% i el 75% amb més de cinquanta anys. Això no obstant, paradoxalment, un 81,1% de les companyies enquestades no s’han preocupat d’aplicar cap estratègia per a fomentar el reclutament de candidats més grans de 50 anys durant l’últim any. El 18,2% restant, o bé no té en compte l’edat del candidat o bé valora més l’experiència, i en pocs casos tenen programes de talent sènior o col·laboren amb ONG per a reduir la discriminació laboral per edat o edatisme.

I, per una altra banda, un 74,1% de les consultades tampoc no ha emprès cap acció per a contractar menors de 30 anys. En el 25,9% que sí que van prendre mesures per a fomentar l’ocupació juvenil durant el 2023, s’han fet programes de pràctiques, en col·laboració amb centres formatius, o es mantenen acords amb els centres per a oferir programes de formació als treballadors, s’han activat programes d’acompanyament i mentoria o s’ofereixen programes de beques, en percentatges diferents en cada cas. Però fixem-nos que són tan sols una quarta part de les empreses. Què esperen les altres per actuar?

Segons aquesta anàlisi, la falta de relleu generacional, especialment en alguns sectors com ara la construcció, la indústria, el transport o l’hoteleria, ja s’ha convertit en un problema seriós. De fet, un 57,6% de les empreses consultades creu que tindran dificultats per a substituir els treballadors que es jubilen. Una sensació que ha crescut de més de 21 punts percentuals respecte del 2023. L’augment tan fort d’un any a un altre implica que el problema ja el veuen al damunt.

D’acord amb aquests resultats, Alberto Gavilán, director de talent d’Adecco Group, diu: “Les empreses espanyoles tenen un desafiament amb l’envelliment de la població activa i la falta de relleu generacional en les plantilles.” I és així. Fa pocs dies que hem sabut el contingut d’un informe del Banc d’Espanya en què s’alerta que l’envelliment de la societat tindrà un impacte negatiu en el dinamisme del mercat laboral, especialment en llocs tecnològics o en les anomenades ocupacions verdes.

“Però no solament en aquests sectors. N’hi ha molts més que ja es veuen afectats, dins la construcció i la indústria. Ara més que mai, cal esforçar-se a formar les noves generacions en aquells llocs on realment són necessaris, a més d’actualitzar els coneixements dels treballadors durant tota la seva carrera professional per a adaptar-nos a la realitat del mercat de treball”, afegeix el director. I, dissortadament, no sembla pas que es faci.

Encara que pugui semblar un contrasentit, hem de pensar que el sector que té la plantilla més envellida és l’administració pública. Concretament, l’últim estudi fet pel Ministeri d’Hisenda espanyol sobre els treballadors de l’administració general de l’estat (uns 190.000, dades de l’any 2022) apunta que continua l’envelliment dels treballadors, perquè el percentatge de més grans de 50 anys és del 64,1%, més del doble que el d’assalariats per edat a Espanya, segons l’EPA (30,3%).

Segons un estudi de la CEPYME, amb dades del 2023, que analitza l’edat mitjana de 21 sectors de l’economia de l’estat espanyol, resulta que la mitjana global és de 43,7 anys. Els més envellits són el grup ja mencionat de les administracions públiques (47,5 anys) i, per sobre de la mitjana, es destaquen per importància l’agricultura, amb 45,3; la construcció, amb 44,8; el transport, amb 44,6; les finances, amb 44,5; l’educació, amb 45,2; i la salut, amb 44,1. Els més baixos són el lleure, amb 39,5 anys; i les comunicacions, amb 39,7.

No cal dir que, dins els sectors, hi ha especialitats i oficis en què les xifres poden ser més altes. Vegem-ne un parell d’exemples. Un treballador de cada deu del sector de la construcció a Catalunya té menys de 30 anys, segons el darrer estudi de la Càtedra APCE-UPF Habitatge i Futur. I, a l’estat espanyol, el 70% dels conductors de camions té més de cinquanta anys. Les xifres no han pas de menester comentaris. Com ho resoldran aquests dos casos?… I n’hi ha molts més. Podeu jutjar vosaltres mateixos.

Un darrer aspecte que no es pot deixar de banda és el dels propietaris de petites empreses, que, majoritàriament per motius de jubilació sense continuïtat familiar, es troben abocats a tancar el negoci. Parlo amb Laura Sallent, directora del Departament d’Emprenedoria i Creixement Empresarial de la Cecot, que dirigeix Reempresa, i em comenta de seguida: “El nostre objectiu últim és de lluitar per preservar el teixit empresarial del nostre país.” Es tracta de cercar gent que vulgui fer-se càrrec d’aquests petits negocis, perquè no hagin de tancar i, als qui els agafen, els permeti de reorientar la seva vida professional. “Des que es va crear, Reempresa ha rebut un suport impressionant, amb més de 20.000 compradors potencials registrats; la demanda supera clarament l’oferta”, em comenta.

I afegeix: “Ens trobem amb molts petits empresaris que van néixer als anys cinquanta i seixanta i que avui es troben a les portes de la jubilació. I en molts casos els fills han seguit estudis que ells han decidit i no volen continuar el negoci dels pares, cosa que en generacions anteriors no passava. Ara el fil s’ha trencat i tot és més obert. Mirar que no tanquin és la nostra feina. Des del començament, Reempresa ha evitat el tancament de més de 4.500 empreses a tot Catalunya i ha garantit la continuïtat de més de 12.500 llocs de feina. Aquest èxit no solament té un impacte econòmic, sinó que també contribueix a mantenir viva la vitalitat del teixit empresarial català.”

Crec de veritat que caldrien més Reempreses en el teixit empresarial català, per impedir tancaments que seran inevitables. I, en el cas dels treballadors, l’únic camí que sembla viable és el de la formació adequada a les necessitats i la pràctica intensiva. No sembla pas que ho fem, això, quan tenim tanta gent a la frontera de la jubilació. No es pot deixar perdre tanta experiència acumulada. El món no s’acaba en la tecnologia avançada. Hi ha molt més, encara que sembla que hagi perdut importància. Però la realitat és tossuda i ens diu que no.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor