16.06.2016 - 10:57
Els nens a una escola, les nenes a una altra. El model educatiu diferenciat actualment segueix sent una realitat. Malgrat que fa unes quatre dècades que l’Estat Espanyol va adoptar la igualtat educativa a les escoles i instituts, avui dia, però, hi ha famílies que opten per dur els seus fills a escoles Single Sex. Segueix funcionant aquest tipus de model educatiu?
A Catalunya hi ha 15 escoles diferenciades per sexe, 9 d’elles a la província de Barcelona. Les altres províncies compten amb dos centres cadascuna, un de masculí i un de femení. A l’Estat Espanyol en són 190, una xifra que suposa poc més de l’1% del total d’alumnes del país. Un percentatge molt baix que mostra que l’escola mixta és la que s’ha imposat en el model educatiu espanyol. Tot i això, malgrat que l’escolarització de nois i noies sense distinció de gènere té els seus orígens a la II República, no es va establir de manera efectiva fins als anys 70, després del franquisme. El següent mapa mostra els centres que a dia d’avui ofereixen la possibilitat d’optar pel model educatiu diferenciat.
De fet, el model diferenciat històricament ha estat el sistema predominant a occident. La concepció que es tenia dels homes i les dones, així com del seu paper en la societat, va contribuir a justificar la necessitat d’un model d’escola únicament per a nens i un altre només per a nenes. Actualment però, les escoles diferenciades opten per aquest model des d’una posició ben diferent. Albert Cortés, director de l’organització espanyola d’EASSE (Europen Association of Single Sex Education), apunta que “l’educació diferenciada és un model tan bo com la mixta per assolir la igualtat real de nois i noies i per educar sense estereotips de gènere”.
La socialització: punt conflictiu
Apareixen problemes a l’hora de relacionar-se amb persones de l’altre sexe? Experiències personals com les de la Marta, exalumna de l’escola Montclar de la comarca de l’Anoia, mostren com les relacions fora l’escola permeten una bona socialització. Ella no va trobar a faltar el contacte amb nens, ja que durant les activitats extraescolars, per exemple, es relacionava amb nois, com també feia a la colla d’estiueig. Malgrat això, la sociòloga Maribel Garcia apunta que la separació a les escoles pot crear en certa manera un context educatiu artificial, donat que els homes i les dones a la societat interactuen junts i que la separació a les escoles no és una realitat que tinguem molt generalitzada a Catalunya. A més, considera que durant l’espai de lleure els nens i les nenes no es distribueixen de manera equitativa, així que el fet de no tenir-los junts a l’escola “és una pèrdua d’oportunitat educativa”.
Segons Cortés, “l’escola té la funció de millorar la societat, no de replicar-la”, i entén que és important donar les eines necessàries als alumnes perquè se sentin segurs de sí mateixos i capaços d’afrontar les relacions humanes i laborals fora l’escola. Tot això, es treballa des de “la qualitat docent i la implicació de les famílies”, apunta. A vegades però, això implica una dinàmica que en certa manera pot sobreprotegir l’alumne. La Marta opina que hi ha alumnes que quan surten de l’escola “poden tenir problemes perquè estan acostumats a què els hi resolguin tot”. Explica que malgrat exigir molt d’esforç, també hi ha una gran implicació del professorat amb els estudiants. “T’ajuden molt, però una cosa és donar una empenta i una altra és cobrir la persona”. Tot i això, entén que l’alta implicació del professorat amb els alumnes afavoreix el rendiment acadèmic d’aquests.
Excel·lència educativa?
Un dels temes més defensats per les escoles diferenciades són els elevats resultats acadèmics dels seus alumnes. Ramon Homs, director de l’escola Xaloc, apunta que l’èxit escolar no és deu tant per la separació per sexes com per la qualitat docent i la implicació de les famílies.
Des de la sociologia, Garcia opina que una de les raons per les quals les escoles diferenciades opten per separar per sexes és per afavorir l’excel·lència acadèmica. Tot i això, apunta que “no hi ha evidència empírica que demostri que el rendiment educatiu justifiqui l’organització”. Segons els resultats de les investigacions que recopila Psicotherma, la major part d’estudis a curt termini no mostren diferència entre els resultats de les escoles mixtes i diferenciades, tal com mostra el 63% dels estudis analitzats. Si aquests són a llarg termini, el percentatge augmenta al 75%.
Des d’EASSE posen el punt de mira en països com Noruega, Austràlia o Corea del Sud, ja que se centren en iniciatives d’educació diferenciada per combatre el fracàs escolar i millorar els resultats dels nois. L’experiència del Joan, exalumne de l’escola Viaró de Sant Cugat del Vallès, apunta que una possible resposta a això és que aquest sistema “evita les distraccions noi-noia, que acostumen a influir en el rendiment, i la classe s’adapta al ritme d’un sexe”.
Però les dinàmiques que es generen dins l’aula són molt diferents de les que hi ha a l’exterior, segons Garcia. En Joan ara estudia a la Universitat i després d’aquest temps ha pogut comprovar que la dinàmica de la seva escola era diferent del que s’ha trobat fora perquè eren tot nois. Des d’EASSE, es defensa que això permet adaptar-se als diferents ritmes maduratius i interessos dels alumnes, siguin noies o nois. Afegeix que “les aules diferenciades propicien un entorn proacadèmic, on els alumnes poden expressar-se de manera més lliure” perquè no hi ha les pressions i estereotips socials. Per la seva banda, Ester Castro, directora de l’escola mixta Sagrada Família de Sabadell, apunta que “junts, els nois i les noies aprenen a relacionar-se i saber afrontar la vida tal com és a l’exterior”.
De la mà de la religió
La vinculació d’aquestes escoles diferenciades amb l’Església Catòlica i l’Opus Dei és un dels temes més qüestionats d’aquest tipus d’educació. Per això, el director de l’escola Xaloc considera que el debat sobre l’educació diferenciada i mixta a Espanya s’esbiaixa per aquest lligam religiós, però que “fora d’aquest context, tenen presència actualment a molts llocs del món”. Aquesta vinculació amb la religió pot arribar a provocar mancances respecte a l’educació sexual, com explica la Marta, que no va rebre cap tipus d’educació sexual: “El sexe era un tema que s’evitava”.
Són poques les escoles que opten per un model diferenciat a Catalunya en un moment on la coeducació està en el punt de mira, però sobreviuen. Defensen un seguit de valors que s’acompanyen amb uns bons resultats acadèmics. Tant les escoles diferenciades com les mixtes però, entenen que aquest fet no és tant un resultat de la separació de sexes com de l’ambient en el qual es troben els alumnes, que ve determinat per la implicació familiar i del professorat, però també de l’entorn social.
