27.10.2015 - 02:00
A l’hora de la constitució del primer parlament per la República Catalana, l’articulista planxa amb el 3/24 encarat a la post. La flamant presidenta Forcadell fa el discurs històric: ‘Treballaré perquè la veu de les dones sigui present als espais públics, en la mateixa proporció que la dels homes.’ Mentrestant, l’articulista subjecta una vora perquè no se li escapi del metall roent: ho fa sense pensar, com quan prem l’embragatge en canviar de marxa. No res, la pràctica amb les camises de son pare, fa tants anys.
L’articulista planxa i pensa que no pot començar un article d’aquesta manera, esmentant una tasca vulgar, tan vulgar que sembla una burla al costat de la jornada històrica número ‘n+1’ del seu país. Que els articulistes seriosos figura que maquinen les seues columnes mentre viatgen en l’AVE, mentre fan ‘running’, mentre es reuneixen en restaurants i després en demanen el tiquet. En tot cas, té clar que hi ha feines que queda bé de dir que es fan, i d’altres que sobra de dir que es fan, que no cal, dona, no cal.
Després d’aquesta introducció intranscendent, pensa en el tema que escriurà per demà: és una curiositat que li pot costar la segona targeta groga (recordem que la primera era banalitzar un dia històric fent-hi sortir una post de planxar). Es tracta de la implantació a l’estat espanyol d’una FP (no, no hi tornarà amb l’FP de banderiller) que té el nom traduït de ‘Títol professional bàsic en activitats domèstiques i neteja d’edificis’, i que ha estat rebatejat per l’opinió pública amb el de ‘FP de mestressa de casa’. Hi ha notícies que agermanen: els ‘indepes’ s’obliden un moment que han desconnectat del BOE i omplen les xarxes socials de bromes indignades sobre la submissió de la dona i sobre la rancior de la iniciativa. L’articulista, que és de reaccions lentes, encara no sap què pensar.
El programa d’aquesta formació professional diu que s’ensenyarà des de netejar, desinfectar, rentar i planxar, fins a comprar i cuinar els aliments, passant per la cura, vestimenta i transport de la canalla, així com la costura i altres sistemes de supervivència a la llar. I tot plegat coneixent i optimitzant els recursos, tant econòmics com logístics, per a dur a terme amb èxit cadascuna de les activitats. En resum: es tracta d’una formació professional en allò que les nostres mares i àvies, sense saber-ho, i molt probablement sense triar-ho ni voler-ho, n’havien esdevingut graduades i amb nota.
A l’articulista li ve un pensament de la seua àvia, una dona de ferro colat que anava al tros i s’encarregava de les bèsties i elaborava aliments i etcètera, però que sobretot corria a parar taula a l’hora perquè ‘els hòmens arriben de treballar i estan cansats’. No considerava, doncs, que tota aquella feinada que es carregava a l’esquena per a mantenir l’equilibri de les coses fos ‘treballar’. Heus aquí la paradoxa: mentre la societat avançada riu la broma de l’FP de ‘mestressa de casa’ –’per què no una FP de torrar castanyes?, ha, ha’– el Gobierno de España, de carambola, atorga el grau de ‘professió’ a la feina vulgar que, fins ara, han desenvolupat i transmès generacions de dones no cotitzants, tot fent rutllar el món.
Tornem a la jornada històrica: Forcadell parla de treballar perquè la veu de les dones sigui present als espais públics, en la mateixa proporció que la dels homes, amén. Mentre tot l’artefacte del parlament gira solemnement, públicament, històricament, a darrere, als espais privats, una domesticitat no reconeguda treballa en silenci: el llit fet d’una cap de l’oposició, la cuina neta d’un president de mesa d’edat, les tovalloles centrifugades d’un uixer.
L’articulista no ho ha dit, però, a primera hora, Forcadell piulava una foto d’ella mateixa esperant a l’andana de Rodalia per anar al parlament. Ja no és notícia veure els representants del poble fent activitats quotidianes que amb el temps han esdevingut de prestigi, com ara anar en transport públic, portar la canalla a col·legi o fer ‘running’. El dia que surtin fotografiats planxant-se la camisa, estenent la roba o traient la pols sense provocar-nos hilaritat, en tornarem a parlar.
