06.11.2020 - 21:50
|
Actualització: 24.11.2020 - 23:07
Saber com s’encomana la covid-19 és determinant per a establir mecanismes de protecció i evitar nous contagis. D’ençà del començament de l’expansió de la pandèmia es va veure que les partícules propulsades pel nas i la boca quan respirem i parlem eren clau i ràpidament es va constatar que portar màscares i mantenir la distància física eren maneres eficaces de reduir les infeccions, tot i que no eren definitives. Si bé no era clara la capacitat del coronavirus de romandre a l’ambient, fa pocs mesos l’OMS va constatar que també s’encomanava per l’aire.
Com s’encomana per l’aire el coronavirus?
El coronavirus pot encomanar-se pels aerosols que romanen suspesos en l’aire. Segons que indica Xavier Querol, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), s’han observat tres vies de contagi del coronavirus. Una és el contacte físic, és a dir, que et toqui una persona contagiada que prèviament s’ha tocat el nas o la saliva. Una altra és el contacte de fòmits, superfícies que han estat tocades per una persona contagiada de covid. Finalment, hi ha la infecció per la via aèria. Quan una persona canta, parla o esternuda, emet unes gotes. Poden tenir mides diferents i el nombre i el volum de partícules que emetrà dependrà de si parla fort o fluix o si canta.
Què són els aerosols i què els diferencia de les microgotes?
Aquestes partícules que expulsem tant poden ser aerosols com microgotes, segons la mida. Les microgotes tenen més de 100 micres, el diàmetre d’un cabell humà. A vegades, si algú parla molt fort, es pot veure a ull nu com salten partícules de saliva. Si són grosses, tenen una càrrega vírica alta i si intercepten una altra persona o cauen sobre una superfície, poden encomanar-se a algú altre. A causa del seu pes, només duren uns segons en l’aire. A més, també tenim partícules inferiors a 100 micres: els aerosols. Les que fan entre 5 i 10 micres poden romandre molta estona en suspensió en entorns tancats.
Em puc encomanar si sóc a la mateixa habitació que un positiu de coronavirus?
Quan som en una habitació o un recinte tancat amb algú que té la covid-19, la probabilitat de contagi depèn de múltiples factors que se sobreposen i que fan augmentar o disminuir el risc de contagi. Dependrà de la distància entre les persones, si porten màscara o no, del volum de veu amb què parlin o si estan callades, de la quantitat de temps que siguin en aquest espai i de la ventilació. Segons que explica el doctor Querol, els aerosols romanen en l’aire durant tres hores en ambients interiors. En canvi, en un ambient exterior, el corrent d’aire se’ls emporta i dissol la concentració de partícules.
Quan les partícules són en suspensió, poden entrar al cos d’altres persones per via respiratòria, atès que inhalen aire carregat de petites partícules amb el virus. ‘Aquestes micropartícules tenen una càrrega viral molt més petita que les microgotes, però tenim calculat que per cada una d’aquestes grosses se n’emeten, com a mínim, cent de deu micres’, diu Querol. En aquest sentit, com més estona s’estigui en un espai tancat, com més fort s’hi parli, i si no es porta màscara, més probabilitat d’encomanar els altres hi ha.
En el cas de les microgotes, que surten disparades del nas i la boca, no poden arribar gaire més enllà d’un metre. Per això s’estableix la distància de seguretat entre uns 1,5 metres i 2 metres.
La importància de ventilar
Per evitar la concentració de partícules en suspensió en un espai tancat, la mesura més eficaç és ventilar-lo amb freqüència. ‘Has d’aplicar les mateixes mesures que si entres en una habitació on hi ha algú fumant. Fer com faries perquè no faci gens de pudor de tabac’, diu Querol.
A més d’obrir portes i finestres, també es poden habilitar sistemes de ventilació, però segons Querol és important que com a mínim agafin un 30% d’aire fresc de l’exterior, i encara millor si és un 50%. Si no, només faria circular per la cambra l’aire amb les mateixes partícules en suspensió, però no les dissoldria.
Què són els purificadors d’aire amb filtres HEPA?
Un altre sistema són els purificadors d’aire amb filtres HEPA (de l’anglès High Efficiency Particulate Air), com els que hi ha als avions i a les sales d’operacions. Aquests aparells capturen l’aire del seu voltant i el fan passar per un sistema de filtres que n’eliminen partícules de tota mena, com fum, àcars, pols, pol·len, bacteris i virus. Després tornen l’aire, ja net, a la cambra. Cal tenir en compte que no tots els purificadors són adequats per a eliminar el coronavirus. Els filtres homologats com a HEPA han de retenir el 99,97% de partícules iguals o superiors a 0,3 micres de diàmetre. A més, no és igual un filtre HEPA que ‘un filtre de tipus HEPA’, una definició que no garanteix que compleixin l’estàndard europeu EN 1822-1:2009.
Quines altres mesures de seguretat hem de prendre?
Ja hem vist la importància de la ventilació, però no és l’única a tenir en compte. D’ençà del començament de la pandèmia es va comprovar que l’ús de les màscares reduïa molt els contagis. Sabem que hi ha diferents tipus de màscares que ofereixen diferents tipus de protecció, tant a qui les porta com a qui hi ha al voltant, i que tenen caducitats diferents. Malgrat tot, una mesura molt important per a prevenir els contagis és generalitzar l’ús de màscares quan siguem en un entorn amb persones que no són de la nostra bombolla de convivència. Això inclou el transport públic i els establiments comercials, on ja són obligatòries, però també la feina, els bars i restaurants i els domicilis particulars.
Com que la quantitat de partícules també depèn del volum de veu o de si la persona canta, també és adequat de fer silenci. Sobretot, en ambients on hi ha més dificultats per a ventilar i hi ha més concentració de persones, com el transport públic.
En un espai sense ventilació, el factor del temps és especialment important. Com més estona passi una persona contagiada respirant o parlant en un espai on no es renova l’aire, més quantitat de partícules víriques escamparà.
Malgrat tot, s’ha de tenir clar que tot i les precaucions, el risc zero d’un contagi no existeix.
Què es pot fer per ventilar les escoles?
A les aules d’escoles i instituts, s’hi concentren desenes de persones durant moltes hores, per això és imprescindible una bona ventilació. El CSIC ha editat una guia adreçada als centres educatius en què es proposen diferents solucions per a ventilar amb èxit una aula. La situació ideal seria fer les classes a l’aire lliure, però com que en molts casos no és possible, proposen de mantenir obertes finestres i portes perquè hi hagi un flux d’aire. En els casos que, pel que fos, no n’hi hagués prou o no fos possible, proposen d’instal·lar eines de ventilació per a renovar l’aire mecànicament.
En alguns casos, la necessitat de ventilació pot xocar amb la incomoditat, pel fred o pel soroll, però la guia recomana que, en cas d’una disjuntiva així, prevalgui el compromís sanitari i es busquin maneres de reduir el soroll extern o es porti roba d’abrigar còmoda. Hi pot haver casos de pluja o molt de vent que sí que facin inviable mantenir obertes les finestres, per això la guia recomana d’avançar-se a aquests fenòmens meteorològics instal·lant sistemes de ventilació mecànics.
És segur anar amb metro en l’època de covid-19?
Segons que indiquen experts com Salvador Peiró, epidemiòleg i investigador de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO), el transport públic urbà, és a dir, el que es fa amb metro i amb autobús, si s’hi porta una màscara ben ajustada, no és un espai on hi hagi contagis, ‘encara que es tingui la percepció que qualsevol lloc abarrotat de gent és terrible’. El motiu, diu, és que els viatges són curts i no hi ha prou temps perquè s’hi acumulin gaires aerosols. Als autobusos, a més, l’aire que entra quan s’obren i es tanquen les portes és de l’exterior i també es poden obrir finestres. Al metro, en canvi, això és més complicat.