18.05.2022 - 21:40
Puntua el teu dolor de l’1 al 10, em va dir el noi que m’atenia a l’ambulància. Com es puntua el dolor?, vaig demanar-me interiorment, abans de contestar-li. Tenia el ulls tancats, jo. Quan sento un dolor que incapacita, hi ha un punt en què abaixo les parpelles per fer desaparèixer el món, per mirar d’anul·lar la resta de sentits. Els acluco i em concentro en el dolor, en la respiració, per procurar que s’apaivagui el mal que sento; un viatge endins per mirar de negociar amb la ferotge bèstia que em burxa úter i ovaris.
Tinc un dolor de 10, li dic. Ell em mira incrèdul i esbossa un somriure que em sembla impertinent, i que m’entristeix perquè sé què està a punt d’esdevenir-se: ell negarà el meu dolor, tractant-me d’exagerada. I sí, els fets em donen la raó. No pots tenir un dolor de 10. He vist gent amb un dolor de 10 i vomitaven de mal o tenien els ulls injectats en sang, em respon.
Malgrat que sé molt bé per què he dit aquesta xifra i no una altra, aconsegueix fer-me sentir culpable; durant uns segons, em sento exagerada: fleuma, em dic a mi mateixa, no et queixis tant, bleda! Que faci una hora que ets a terra estirada com un cuc agonitzant, incapaç de moure’t, incapaç de caminar, i amb nàusees i vòmits, no és important, perquè aquest sanitari diu que la cara que fas no és de tant de mal. Posaré un 7 i no un 10, afegeix. D’acord, li dic. Però tingues en compte que el dolor que causa l’endometriosi pot equivaler al d’un atac de cor. Ho dic per si en un futur has d’atendre alguna altra dona. És un professional sanitari i és clar que no sap què és l’endometriosi i no sap quin dolor causa. Tant ell com el seu company es referien a la meva malaltia com a dolor abdominal. El seu cas, lamentablement, no és excepcional.
El dret d’agafar la baixa si tenim dolor menstrual ja el teníem. Bàsicament perquè és exactament el mateix dret que té un ésser amb genolls, amb ronyons o amb esquena, de demanar la baixa si té dolor greu, posem per cas, en una d’aquestes parts del cos. Nosaltres tenim úter i ovaris, i si tenim un dolor, cada mes, que sembla que un tiranosaure ens estigui esventrant per dins amb les seves urpes, doncs sí, tenim el dret de no treballar, i la societat té el deure d’encoratjar-nos a fer repòs. El problema és que la regla és un estigma, un procés fisiològic –que, per una banda, s’ha medicalitzat massa i que, alhora, s’ha fet veure que no existia, quan ha convingut–, però la regla, la dona menstruant, ha permès que tu, jo i l’altre siguem avui aquí. Hem arribat al món gràcies a la menstruació de les nostres mares, de les nostres àvies i de les nostres avantpassades i de tots els seus ventres. Aquest avantprojecte de llei sobre la baixa menstrual reforça els nostres drets ja existents, i també ajuda a trencar l’estigmatització de la menstruació, perquè ara la regla pren forma i surt de l’ombra a la qual ha estat condemnada. Ara la regla es converteix en un fet social, una realitat que ens interpel·la a totes i a tots. Una realitat que cal normalitzar i que cal respectar.
És evident i em preocupa que moltes dones no vulguin fer ús d’aquest dret per por de ser acomiadades, per vergonya, perquè no siguin acusades de fluixes que no aguanten res. Un tema més en el qual la classe social de les treballadores i la seva situació de precarietat marcaran la diferència entre aguantar més el dolor i callar, o acudir al metge. I per això és important que entre totes i tots, més tots que totes, entenguem què vol dir tenir la regla i què pot comportar. Veient la desconeixença que té la societat sobre l’endometriosi i les malalties de l’úter en general, em preocupa també que les dones que s’atreveixin a anar als centres mèdics a demanar aquesta baixa no siguin prou escoltades ni siguin ateses amb prou empatia i comprensió i que, igual com pot passar en l’entorn laboral, els diguin que amb un paracetamol ja en tenen prou i que no és motiu de baixa.
La societat ens discrimina com a dones, també amb la menstruació. Hem viscut i vivim patint constantment perquè la regla invalidant no ens vingui, aquell mes, el dia de la selectivitat, el dia que ens presentem a les oposicions, el dia d’aquell torneig esportiu pel qual fa tant que entrenem, el dia d’aquella entrevista tan important. En aquests casos, la baixa menstrual servirà per a tenir dret, per exemple, a poder fer l’examen un altre dia? Ho dic perquè si parlem de drets i conscienciació, estaria bé no quedar-se en la superfície.
Sigui com sigui, dones, prepareu-vos perquè a les entrevistes de feina, a banda de preguntar-nos si som mares o en voldrem ser, ara possiblement també ens tocarà puntuar el grau de dolor de les nostres menstruacions o confessar si tenim malalties de l’aparell reproductor. Recordeu que no teniu obligació de contestar a aquestes preguntes. Si necessiteu fer ús d’aquesta baixa, feu-ho. Si hi ha acomiadaments o negligències laborals, ho combatrem als jutjats. Però, dones, el més important: si el dolor de regla és habitual, cerqueu professionals especialitzats per descartar malalties. Ah, i les autònomes, escalf i abraçades, vosaltres, amigues, que ni sabeu què és una baixa.
I tanco amb la meva cantarella acostumada: informació i formació sobre menstruació i endometriosi a les escoles, per als i les adolescents, i per a mestres, per a famílies i per als professionals mèdics de tots els àmbits, des de les farmàcies, al personal d’ambulàncies, al triatge dels hospitals, infermeres, metgesses i ginecòlogues. I empatia, molta empatia. I diners públics per a investigació. I també, si pot ser, una Marató de TV3 destinada a la nostra causa.
