Com ens pot ajudar la tecnologia a tenir cura de la gent gran

El nostre país, de la mateixa manera que tot el món occidental, envelleix. Com més va la població de més edat representa un percentatge de la població més important. Fenomen que creixerà aquestes dècades vinents. Amb l’edat, els problemes de salut són més freqüents i hi ha més necessitats d’ajuda i assistència familiar. Paral·lelament, són molts els joves del nostre país que es veuen forçats a emigrar per trobar feina qualificada amb un sou en consonància, de manera que no són a prop per a ajudar els pares o més familiars grans, fer-los companyia i evitar que se sentin sols. Igualment, les enquestes internacionals mostren que preferim envellir a casa nostra en compte d’anar a una residència. La gent gran prefereix continuar al seu entorn, encara que s’hagin de fer obres d’adaptació a la casa, o fins i tot traslladar-se. Hi ha la voluntat de mantenir-se independents i disposar d’un espai personal com més temps millor. El sector tecnològic fa anys que prova de resoldre els entrebancs d’aquesta etapa de la vida i molta gent cerca solucions per poder tenir més cura dels seus familiars. Com ens pot ajudar la tecnologia en tot plegat? Tot seguit en repassem unes quantes solucions i la problemàtica associada a la llengua catalana.

Dels robots aspiradors a les càmeres de vigilància

Amb l’edat podem començar a tenir problemes de mobilitat i cansar-nos molt més fàcilment. Arriba un moment en què els fills han d’ajudar en les tasques de la casa dels pares. Una de les primeres eines que ens serviran d’ajuda són els robots aspiradors i fregadors, que ens mantenen la casa neta cada dia sense cap esforç. La marca pionera va ser iRobot, però avui dia n’hi ha moltes més. De fet, són tan útils que no cal tenir problemes de mobilitat que ens impedeixin escombrar i fregar la casa per a fer-los servir. Guanyarem temps per a fer unes altres coses, com ara estar amb els néts. A més, això farà que molta gent pugui fer aquestes tasques sense necessitat de dependre dels fills ni haver-ho de demanar, i així poden mantenir la independència, cosa que en farà créixer la confiança i la seguretat. I si els fills s’han d’encarregar d’engegar-los i buidar-los, reduirà el temps que dediquen a netejar la casa i tindran més estona per a fer-los companyia.

Per una altra banda, una de les preocupacions principals dels fills amb pares grans és que puguin caure. No solament perquè es puguin fer mal. Pot passar senzillament que siguin incapaços d’aixecar-se, atès que les cames no tenen prou força. Per això, una de les primeres coses que s’acostuma a fer és demanar a la sanitat pública allò que popularment es coneix com a “medalla”. Un dispositiu que es penja al coll i que en cas de caiguda es pot prémer al botó i parlar amb un operador. Però també passa que sovint no el duen posat, o que fins i tot en una caiguda poden perdre el coneixement. Per aquests casos, els rellotges intel·ligents ens poden ser de gran ajuda, atès que és més probable que el duguin posat. Molts incorporen la detecció de caiguda i poden fer una trucada automàtica a qui hàgim programat, com ara els fills.

Els rellotges intel·ligents tenen més funcionalitats que ens poden servir per a vetllar pels més grans. Per una banda, poden incorporar un mesurador de freqüència cardíaca i avisar de cap anomalia que posi en perill la seva salut. També mesuren el moviment, de manera que poden avisar quan passen massa temps asseguts i cal que es moguin una mica, o animar a fer més activitat física, com ara establint objectius de nombre de passos a fer cada dia. Igualment, mesuren les hores de son i la qualitat, i indiquen si s’ha de descansar més. El control mèdic continua essent essencial, però aquesta mena d’eines ens permeten de lluitar contra la inactivitat física i la vida sedentària, essencial en la tercera edat, que va associada a l’augment de problemes de salut. El rellotge intel·ligent d’Apple és la referència internacional, especialment perquè s’integra amb els mòbils i ordinadors de la marca, però molts fabricants més en produeixen amb característiques semblants, amb el programari de Google per a rellotges com a alternativa principal.

Una altra eina que comencen a fer servir els fills preocupats pel dia a dia dels seus pares són les càmeres intel·ligents connectades a internet. Cal tenir en compte que els més grans tenen dret igualment de la intimitat, i per això és important acordar amb ells que se n’instal·lin, que en siguin plenament conscients, i determinar quan es poden fer servir, amb total transparència. Si no, podem perjudicar la seva salut mental, per la sensació que els vigilen tota l’estona. En general, la majoria dels qui les fan servir és per si hi ha cap emergència. Que es truqui a casa i no hi hagi cap resposta o que hi hagi hagut un avís de caiguda. Solament en aquests casos els familiars autoritzats les engeguen per saber què hi passa. Ara, no sempre s’instal·len a dins de casa. També es poden apuntar cap a l’exterior, per vigilar qui pica a la porta o és a la vora. O, senzillament, veure el paisatge exterior, especialment important amb persones amb la mobilitat molt reduïda. A més, marques com ara Wyze tenen models amb micròfons bidireccionals, de manera que també es poden fer servir per parlar i sentir en cas de necessitat.

La domòtica ens pot proporcionar més eines d’ajuda. De termòstats intel·ligents a endolls programables, passant per les bombetes intel·ligents. Que amb el mòbil puguem programar i activar i desactivar llums i electrodomèstics, fins i tot remotament. D’aquesta manera podem vetllar perquè els nostres familiars grans puguin tenir la temperatura adequada dins de casa, assegurar-nos que s’han tancat tots els llums durant la nit o activar-los si cal. Per poder fer servir totes aquestes eines cal que la casa disposi d’internet de banda ampla. Tampoc hem de menystenir la complexitat del seu funcionament o programació, fins i tot per a la gent més jove. I no oblidar d’actualitzar-ne periòdicament el programari, atès que els forats de seguretat podrien fer que gent de fora accedís a les càmeres o activés llums i electrodomèstics.

Una altra de les eines que ens podem fer servir per ajudar la gent gran són els dispositius de seguiment. Per una banda, molts mòbils i rellotges intel·ligents incorporen la funcionalitat de saber on són, de manera que els puguem trobar si s’han desorientat o perdut, tal com pot passar amb gent amb demència, Alzheimer i més malalties. En aquests casos, si no volem confiar que hagin agafat el mòbil, podem fer servir els AirTags d’Apple, o els dispositius de seguiment equivalents d’unes altres marques, a la seva roba, havent-ho acordat amb ells. Tot i que és una solució parcial, atès que depèn que hi hagi prou mòbils a prop per donar-nos una localització exacta. Els dispositius de seguiment també ens poden fer servir per no perdre les claus, una bossa o qualsevol objecte que puguin necessitar, de manera que remotament els familiars puguin indicar on el tenen dins de casa, si se n’han oblidat.

Finalment, en aquest apartat, es pot destacar els dispensadors de medicines, com ara els que fabriquen empreses com Hero. Amb l’edat s’han de prendre més medicaments i tenir un oblit pot tenir conseqüències greus per a la salut. Les versions intel·ligents permeten de programar amb el mòbil la dispensació setmanes abans, i també els avisos. Però solucions com aquestes, malgrat els avantatges, també poden servir d’exemple per mostrar que a vegades no cal recórrer a grans solucions tecnològiques per resoldre un problema: els dispensadors tradicionals que podem adquirir a les farmàcies, en què podem preparar la mediació en capsetes de plàstic, segurament faran el servei correctament per a la majoria de gent. En tot cas, va bé saber que hi ha eines noves, que en algun cas poden estar plenament justificades.

Assistents intel·ligents que ens imposen el castellà

Dins el món tecnològic, les solucions anteriors es poden considerar avui dia gairebé clàssiques. A diferència dels assistents intel·ligents, que van lligats a la intel·ligència artificial i ens fan entrar en una altra dimensió. Per una banda, permeten d’interaccionar amb la veu, d’una manera completament natural. Així, si una persona gran cau a terra i no es pot aixecar, no cal que premi cap botó. Pot demanar a l’assistent intel·ligent que truqui al fill o qualsevol altra persona directament. I no cal que sigui una emergència. Pot demanar-li que li posi la música que li agrada, que l’avisi quan ha de prendre la mediació, que truqui a amics o familiars, que engegui llums o electrodomèstics (tal com hem explicat abans) i moltes accions més. Fins i tot s’hi pot parlar, fer-los preguntes i obtenir-ne respostes. Com ara saber quina temperatura fa al carrer, si plourà o no, o qualsevol curiositat més.

La intel·ligència artificial que els fa possibles millora ràpidament, i com més anirà més s’assemblarà més a una persona. Això pot ajudar a lluitar contra la solitud, un dels problemes principals de la gent gran, i els farà sentir més acompanyats. Entre els assistents de veu de més èxit trobem Siri d’Apple, Google Assistant, Cortana de Microsoft i Bixby de Samsung. Però segurament el de més èxit per a la cura de les persones de més edat és Alexa d’Amazon, que va lligat a dispositius independents que podem distribuir per tota la casa. L’Echo Show és un dels models de més èxit d’Amazon, perquè incorpora una càmera i micròfon, i això fa que en molts casos no calgui  instal·lar cap càmera addicional a casa. Algunes famílies en tenen més d’un, a les habitacions principals. En cas de necessitat o emergència, es pot demanar una trucada i activar la càmera, per veure què hi passa.

Tanmateix, cap d’aquests assistents de veu no funciona en català. Companyies com ara Apple han fet anuncis tímids periòdicament per respondre a les crítiques en què han dit que hi treballaven, però avui dia si un usuari catalanoparlant vol fer servir un assistent intel·ligent, ha d’abandonar la seva llengua. A la pràctica, això fa que el castellà i el francès entrin a la darrera esfera en què el català tenia la màxima protecció: les converses de casa. Ara moltes famílies parlen en castellà o francès als assistents. I això és especialment greu per a qui els usa per necessitat, com ara la gent gran, perquè en pot perjudicar directament la salut, atès que dificulta l’ús d’eines que els poden facilitar el dia a dia. Els casos més greus són les persones amb demència que arriben a perdre el coneixement de segones llengües i solament recorden la seva llengua materna.

Ara per ara no sembla que cap govern dels Països Catalans hagi emprès cap acció efectiva per solucionar aquesta problemàtica, que anirà prenent més importància a mesura que aquestes eines millorin i resultin més útils, i tinguem més població d’edat avançada. Cal destacar el projecte Common Voice en català impulsat per Softcatalà, centrat a proporcionar els recursos perquè el català sigui incorporat per empreses i projectes lliures, i el projecte Aina de la Generalitat de Catalunya, en la mateixa línia. Però falta que les grans empreses del sector tecnològic les vulguin incorporar. Fins ara, les grans multinacionals han estat completament hostils. Però la situació pot canviar ràpidament amb l’esclat de la intel·ligència artificial.

OpenAI no solament va sorprendre amb ChatGPT per les capacitats comunicatives, sinó perquè va incorporar per defecte les cent primeres llengües amb més presència a internet, incloent-hi el català. Sense haver-ho de demanar, els usuaris catalanoparlants han pogut xatejar amb la intel·ligència artificial d’OpenAI (ara comprada per Microsoft) sense cap entrebanc. La mateixa companyia ha desenvolupat Whisper, un model multilingüe lliure de reconeixement de veu que funciona amb el català d’ençà del primer moment. Hi ha una base comuna per a totes les llengües, que després cal afinar per a cada idioma. Softcatalà ja hi treballa, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

Tanmateix, cal no oblidar que tenim exemples previs en productes tecnològics en què el català és disponible, però les empreses no l’acaben incorporant. El més conegut, les marques de telèfons mòbils que eliminen el català de l’Android dels terminals, un sistema operatiu disponible en la nostra llengua d’ençà de fa molts anys. Ara mateix, segons els experts del nostre país, no hi ha cap justificació tècnica perquè els assistents de veu més emprats, com ara Alexa i Siri, no incorporin el català. És una decisió política de les empreses. I les administracions del país o no tenen interès a resoldre-ho, o han estat incapaces de fer canviar d’opinió les multinacionals. Iniciatives com ara Whisper poden fer variar aquesta situació hostil, però ara per ara és una incògnita. En principi, com més anirà serà més fàcil tècnicament d’incorporar més llengües als assistents.

Així doncs, i recapitulant, en el procés d’envelliment demogràfic que vivim al nostre país les eines tecnològiques seran com més va més importants per ajudar les famílies a tenir cura dels membres de més edat. En facilitaran la comunicació, en simplificaran les tasques diàries, vetllaran per la seva salut i fins i tot els faran companyia. Malgrat això, tot i les grans potencialitats tecnològiques de la intel·ligència artificial, ara mateix els catalanoparlants són exclosos d’aquesta revolució incipient, que causa una minorització encara més gran de la nostra llengua, especialment greu quan parlem del segment de població més vulnerable.