26.05.2019 - 21:00
|
Actualització: 28.05.2019 - 20:56
El president de la Comissió Europea no l’elegeixen els ciutadans; ni tan sols directament i autònomament el Parlament Europeu. De fet, és el Consell Europeu qui tria el candidat a presidir la Comissió. És com ho recull el Tractat de Lisboa, que a l’Eurocambra li reserva el paper d’avalar el candidat proposat pel Consell.
El Consell Europeu és la institució on són representats els 28 primers ministres o presidents dels estats membres de la Unió Europea. Ha de nomenar un candidat a presidir la Comissió Europea per majoria qualificada de dos terços d’acord amb els resultats de les eleccions europees. Per tant, el Parlament Europeu vota posteriorment el candidat que té el vist-i-plau del Consell Europeu.
Els Spitzenkandidaten dels partits de l’Eurocambra
A les eleccions europees del 2014, per primera vegada, va fixar-se el procés dels Spitzenkandidaten. Les famílies polítiques del Parlament Europeu, formades per partits nacionals agrupats en diversos grups a l’Eurocambra, abans de les eleccions trien un candidat a presidir la Comissió Europea. D’entrada la idea era que els electors tinguessin clar quin candidat votaven per a presidir la Comissió i van organitzar-se debats entre els Spitzenkandidaten, però ara per ara hi ha molts dubtes sobre el grau de coneixement dels candidats entre la ciutadania.
En tot cas, el Consell Europeu és vinculat pel resultat de les eleccions i, per tant, la lògica indica que tria el candidat que proposa el partit guanyador. L’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el 2014 era l’Spitzenkandidat del PP europeu. L’eurocambra va avalar-lo gràcies als vots del seu partit i dels socialdemòcrates, que van col·locar Martin Schulz com a president del Parlament Europeu durant la primera part de la legislatura. Després hi va renunciar per concórrer a les eleccions alemanyes i l’Eurocambra va triar Antonio Tajani, del PP europeu.
Una volta el Consell Europeu designa un candidat per a presidir la Comissió Europea i l’Eurocambra l’ha avalat, es voten els membres de la comissió. Aquesta vegada sí que és decisiu el Parlament Europeu, que n’elegeix els membres de manera col·legiada. Tanmateix, hi ha una vice-presidència que l’elegeix directament el Consell Europeu, sense comptar amb el parlament, l’Alt Representant de la UE per a Afers Estrangers i Política de Seguretat (VP/AR). És una mena de ministre d’Afers Estrangers que coordina l’acció exterior de la UE d’acord amb les decisions dels estats membres representats al Consell.
Una incògnita sense resoldre
Aquest sistema d’elecció del president de la Comissió Europea és un dels dèficits democràtics de la UE que sovint denuncia l’esquerra, juntament amb l’elecció indirecta d’alguns altres càrrecs. Amb la designació d’Spitzenkandidaten, el Parlament Europeu ha provat de guanyar més pes per a recomanar un candidat al Consell Europeu.
El 2014, Juncker tenia el suport del Consell. Ara, la pèrdua de la majoria absoluta del PP europeu i dels socialdemòcrates (S&D) obligarà els dos grans grups tradicionals a acordar un nom amb els liberals (ALDE) i els Verds. Els socialdemòcrates han començat a pressionar perquè Frans Timmermans sigui el candidat, mentre que els conservadors mantenen Manfred Weber a l’espera de negociacions. Tanmateix, la gran incògnita sense resoldre és què passaria si arribés el dia en què un candidat no agradés al Consell Europeu.
