Com canviaria la Unió Europea si Ucraïna en formés part?

The Washington Post · Emily Rauhala i Beatriz Ríos

Brussel·les. La Unió Europea va acordar dijous de començar les negociacions d’adhesió amb Ucraïna, cosa que acosta el país al somni d’unir-se al bloc, malgrat les preocupacions sobre si està preparat i els dubtes sobre què significaria per a la UE d’incloure Kíiv.

Perquè Ucraïna seria el cinquè país més poblat del bloc i seria, amb diferència, el més pobre, i això vol dir que rebria subvencions molt importants segons les normes actuals de la UE.

A Brussel·les, hi ha una sensació creixent que l’adhesió d’Ucraïna a la UE en canviaria l’equilibri de poder, n’afectaria el mercat agrícola i en desestabilitzaria el pressupost.

Canvi de l’equilibri de poder de la UE

La UE va començar com un petit club de països majoritàriament europeus occidentals. Però aquests anys posteriors a la caiguda del mur de Berlín, el 1989, s’ha expandit cap a l’est.

La invasió russa d’Ucraïna l’any passat va ampliar el suport per a engegar una altra ronda d’ampliació. A més d’Ucraïna, la UE va acordar dijous de començar les negociacions d’adhesió amb Moldàvia i va fer de Geòrgia un país candidat. Hi ha uns quants candidats més de fa temps, incloent-hi Albània i Montenegro.

Si avança, aquest impuls podria fer passar la UE dels vint-i-set membres a un grup de més de trenta països, i acceleraria potencialment el canvi cap a l’est en l’equilibri de poder del bloc.

De fet, si Ucraïna s’afegeix a la UE, serà el nou membre més gran a incorporar-s’hi, en termes de població, d’ençà dels anys vuitanta.

A la taula del Consell Europeu, algunes decisions es prenen per unanimitat, però unes altres s’acorden mitjançant la votació per majoria qualificada, un sistema pel qual una proposta ha de ser aprovada per un 55% dels estats membres que representin almenys el 65% de la població de la UE.

Segons una anàlisi de l’Institut d’Afers Internacionals i de Seguretat alemany, Ucraïna obtindria aproximadament el 9% dels vots, si fa no fa el mateix que el pes del vot de Polònia. Les participacions dels altres estats membres baixarien, i Alemanya passaria del 18,6% al 16,9%, per exemple. Això significa que, plegades, Polònia i Ucraïna tindrien el mateix pes de vot que Alemanya.

Al Parlament Europeu, Ucraïna tindria dret d’un cert nombre d’eurodiputats. Però afegir-hi prou membres per a Ucraïna significaria superar el límit actual de 751. Aquesta tardor, funcionaris francesos i alemanys van presentar un informe, redactat per un equip d’experts, que argumentava en contra d’afegir seients addicionals en favor de nous estats i advocava per trobar una manera nova de repartir-los.

Per això a Brussel·les, molts països creuen que, per absorbir Ucraïna, la UE haurà de reformar les institucions clau, incloent-hi el parlament. I això significa que primer hauran de posar-se d’acord sobre com fer-ho.

Absorció d’una potència agrícola

Portar Ucraïna a la UE probablement requerirà també repensar la política agrícola comuna del bloc. Els agricultors de la UE ara com ara reben subvencions de més de 200 euros per hectàrea conreada. En vista de l’enorme territori conreat que té, Ucraïna seria elegible per a milers de milions en pagaments.

I encara que l’adhesió sigui molt lluny, la qüestió de les exportacions ucraïneses que entren al mercat de la UE ja ha originat protestes d’agricultors de països veïns, que es queixen de l’excés de gra. Per exemple, a Polònia, l’impacte d’Ucraïna en els preus del gra s’ha convertit en una qüestió política important, i els agricultors polonesos hi estan en contra.

Cal tenir en compte que segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, Ucraïna va exportar uns vint milions de tones mètriques l’any abans de la guerra, cosa que representa més d’un terç de les exportacions totals de gra de la UE. Polònia, en canvi, n’exporta quatre milions de tones l’any.

La disputa ha posat a prova les relacions entre Ucraïna i Polònia, un dels seus defensors més ferms, i és vista per molts com un signe de les possibles batalles agrícoles que vindran.

Tot és qüestió de diners

No solament és el gra. Ara que la UE comença a imaginar què significaria que hi entrés Ucraïna, els diners són un dels entrebancs principals, segons els analistes. El producte interior brut per càpita d’Ucraïna va ser de 4.468 euros el 2021. Aquell mateix any, el PIB de Bulgària, el país més pobre de l’actual UE, va ser de 10.715 euros, segons les estimacions del Fons Monetari Internacional.

La guerra, a més, ha devastat l’economia ucraïnesa i n’ha augmentat les necessitats financeres. Una avaluació conjunta de la Comissió Europea, el Banc Mundial i les Nacions Unides va estimar que el cost de la reconstrucció i la recuperació a Ucraïna havia crescut a prop de 400.000 milions d’euros, i es basava tan sols en el primer any de la guerra.

Algunes estimacions mostren que l’adhesió d’Ucraïna convertiria molts receptors nets de fons de la UE en pagadors nets. Un document de política recent de l’Institut Internacional de Defensa i Seguretat d’Estònia estima que, si Ucraïna fos un membre de la UE avui, podria rebre 20.000 milions de dòlars anuals del pressupost de la UE, i l’estat espanyol passaria de ser un receptor net a un pagador net.

L’autor, Michael Emerson, del Centre d’Estudis de Política Europea (CEPS), un think tank amb seu a Brussel·les, explica que les rondes anteriors d’ampliació mostren que els nous membres poden ser absorbits. “Aquests darrers vint anys, els tretze nous estats membres que s’hi han adherit, han crescut macroeconòmicament més de pressa que la mitjana d’Europa i, de fet, en un marge força substancial”, diu.

Ilke Toygür, directora del Centre d’Innovació en Política Global i Economia de la IE University, explica que Europa debatrà la qüestió durant molts anys. “La conversa pressupostària serà la més important”, diu.

També hi ha la qüestió de la seguretat

Durant anys, els mandataris europeus van argumentar que acostar Ucraïna a la UE seria una provocació perillosa a Rússia. I ara, tot i que la invasió a gran escala de Rússia ha canviat aquest càlcul, el bloc ha de considerar les implicacions de seguretat de l’adhesió d’Ucraïna, especialment en vista que l’OTAN ha deixat clar que no inclourà Ucraïna fins després de la guerra. De fet, aquesta és la primera vegada que la UE es mou per incorporar un país que és enmig d’una gran guerra i sense protecció de l’OTAN.

En un article per a la Carnegie Endowment for International Peace, Sophia Besch i Eric Ciaramella argumenten que el bloc no ha considerat del tot les dimensions de seguretat d’una decisió com aquesta. “La UE ha de reconèixer que, amb tota probabilitat, Ucraïna qualificarà per a l’adhesió mentre encara serà sota una amenaça russa aguda i encara que no sigui sota l’empara de l’OTAN”, escriuen. I afegeixen: “En l’estat actual, la Unió és lluny de ser capaç de garantir els seus interessos a Ucraïna i, finalment, de defensar un conjunt ampliat de fronteres contra l’agressió russa.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb